Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Independentzia ala etnokrazia?

  •  


26 de març de 2013

Duela 25 urte, ospatu zen II. Euskal Mundu Biltzarra eta nazionalismoaren atalean parte hartu zuen Walker Connorrek, nazionalismoaren mundu ikerle nagusienetako bat. Bere hitzaldian esan zuen: “Autodeterminazioaren doktrinak, hala nahi badu, edozein naziok banatzeko eskubidea duela dio. Baina estatu ugariko hauteskunde-datu eta iritzi-inkesten arabera, estatu demokratiko baten baitan bizi den gutxiengo nazional bateko kide tipikoak etnokrazia nahi du, baina ez independentzia”. Hau da, “bereek” agindu diezaiotela nahi du, “gureen” agindua legitimoa kontsideratzen du. Gauza bera nahi da gure gizartean ere, eta erabakitzeko eskubide edo subiranotasunaren arropekin janzten dugu etnokraziaren nahia.

Egia da gure gizarte potentzialean, erkidegoa gehi Nafarroa, abertzaletasunak baduela oinarririk, eta gutxi gora behera Erkidegoan edonolako baldintzetan independentziaren hautua %35 egiten du. Nafarroan, portzentaia eskasagoa da, normala den moduan. Berdin da zein erakunde hartzen dugun datuetarako: Euskobarometroa edo Soziometroa. Inon egitekotan, independentziaren aukerak bakarrik irabaziko luke Gipuzkoako lurraldean.

Zer dago gure gizartean? Nolako osaera soziodemografikoa eta zer nolako hautu politikoak egiten dira? Hona hemen Connorrek aipatzen dituen joera eta datu batzuk, Euskal Herrian ere errez eta erruz aurkitzen ditugunak: 1) Egia da Estatu espainiarrekiko afektu eskasa dagoela; 2) Nolanahi ere, kontzientzia abertzaledun askok estatuarekiko lokarri afektiboak ere baditu, batzuk azalekoak, beste batzuk sakonagoak; 3) Mugimendu abertzalea indartsua izan arren, abertzale ugari ez dago banatzearen alde; 4) Gorabehera puntualez aparte, independentziaren aldeko jende kopuruaren portzentajea mantendu egiten da; 5) Gehiago nahi izaten da sistema politikoaren baitan autonomia handitu independentzia lortu baino; 6) Hauteskundeetako boto abertzalea ez da independentziaren aldeko jarreraren neurgailu aproposa izaten; 7) Independentziaren zaleak gizarte talde eta adin guztietan daude; 8) Nolanahi ere, atxikimendurik handiena 35 urtetik beherakoek eta ikasketa maila eta errenta altuetakoak ematen dute; 9) Normalean, independentziaren aldekoenetarikoak profesionalak izaten dira, eta 10) 55 urtetik gorakoen artean zeharo gutxitzen da hautua.

Jarrera hauek oso errotuak daude euskal gizartean eta oso nabariak dira independentziaren oinarri sozialari buruzkoak. Abertzaletasunaren baitan marrak seinalatzeko garaia heldu da, barne hegemoniaren inguruko borrokan berdinak ez direla erakutsi behar dute eta alderdi abertzaleek. Ikuspegi honen arabera, Bildu/Sortu eta EAJ muturreko posizioetan leudeke eta lehenak independentistagoak lirateke eta bigarrenak ez hainbeste. Egia esanda, ez dut uste hau izan litekeenik egungo irizpide banatzailea, eta ez luke izan beharko. Hobe lukete, bai batzuk, bai besteek, gure gizarteko konstanteak aztertzea eta horren araberako objektu politikoak eraikitzeari ekitea. Konstante hauek esaten digute %45 euskaldunago sentitzen dela, % 15 espainolago eta %40 identitate bikoizduna. Esaten digute ere %45ak abertzaletzat duela bere burua eta %55ak ez abertzaletzat.

35 urte daramatzate abertzale eta espainiar zaleek elkar kolonizatu nahian gurean, eta ez dute bestearen posiziorik ahuldu. Agian, parada taktiko (funtsean estrategiko) bat egiteko unea da. Zer nahi da benetan: independentzia ala etnokrazia? Nire usterako, etnokrazia bermatu eta ongitasunean oinarrituriko gizarte inklusiboa gure errasgu diferentzial modura jarrita agian epe oso ertainera independentziaren ateak zabalduko dira. Gainera, ametsak amesgaizto bilaka daitezke biziki desiratzen diren helburuak faktikoki lortu ezin direnean, eta ez dugu frustraziorik behar.  Uste dut oraindik ez dugula nazioaren eraikuntzak suposatzen duena ulertu, ze eraikuntza politikoak ezin dira erreferentziatzat hartzen diren gizartearen konstanteen aurka egin. Egin daitezke, baina sufrimenduaz aparte ez dute ezer onik ekartzen. Nazioa eraiki behar bada, egiteke dago, eta egitekotan etorkizunean, ez iraganean. Atzerantz begiratuta, ez dago independentzia galdurik errestauratzerik!

(*) Xabier Aierdi EHUko irakaslea da.


Últimes
Euskara: El botí de tots els pals

Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]


2025-04-02 | Mara Altuna Díaz
L'incendi de la ikastola Arberoa desperta solidaritat en Ibarra
El mes d'octubre passat es va incendiar la ikastola Arberoa de la Baixa Navarra. Malgrat no haver rebut ajuda de l'Administració, els ciutadans han respost immediatament. Precisament, el dilluns, els veïns d'Ibarra s'han solidaritzat i han rebut la calor de la situació. La clau... [+]

Els judicis ràpids contra l'ocupació entraran en vigor a partir del dijous
El passat 19 de novembre el Congrés d'Espanya va modificar la Llei d'Eficàcia Judicial i la Llei d'Enjudiciament Irritable, al mateix temps que aprovava altres blocs de lleis. Això inclou judicis ràpids, canvis en la regulació dels pisos turístics o l'eliminació de... [+]

2025-04-02 | Hala Bedi
Haizea i Mikelsa (Euskal Udalekuak):
"En una certa edat sembla que no es poden fer coses en basca"
Ja és aquí "un estiu d'aventura per a viure." Ja està obert el termini d'inscripció per a les Euskal Udalekuak d'enguany. En Bernedo, Abaigar i Goñi s'han organitzat onze tandes per a nens i joves d'entre 6 i 17 anys.

Bridgestone vol acomiadar a 335 treballadors de la planta de Basauri
L'ere que pretén realitzar la multinacional japonesa afectarà més d'un terç dels treballadors de la planta al Japó. El membre del comitè d'empresa, Luis Escalona, ha afirmat que es tracta de "un atac als treballadors" i ha anunciat que realitzaran aturs.

2025-04-01 | Axier Lopez
Dretà i progre, durant 10 anys amb el mozale
El 31 de març de fa deu anys es va publicar en el Butlletí Oficial de l'Estat espanyol la normativa que tots coneixem com a Llei mordassa. Una llei perversa que, a més d'en l'Estat espanyol, va provocar una oposició sense parangó en l'àmbit internacional. Ha passat la dècada... [+]

Existeix una connexió entre la I basca i el TAV a Navarra

Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]


6 d'abril, justícia per al basc

No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]


Un policia espanyol es va infiltrar durant dos anys en els moviments polítics i socials de Lleida
El mitjà Directa ha investigat i publicat la infiltració policial. Al setembre de 2019 es va acostar per primera vegada a l'Ateneu Cooperatiu de Lleida, amb el nom de Joan Llobet García, i va deixar la militància al novembre de 2021, al·legant que havia trobat treball a... [+]

Macro-operació contra migrants: 135 persones han estat retingudes per la Policia entre Irun i Hendaia
El dispositiu "Force Frontière", de 350 policies, ha estat mobilitzat contra migrants a les fronteres de Guipúscoa i Lapurdi els dies 26 i 27 de març. Els dispositius, que anteriorment s'utilitzaven amb l'excusa de "terrorisme islamista", ara s'han utilitzat per a lluitar contra... [+]

Els professors també es concentraran el dimecres en Lakua, ja que el Govern Basc no negociarà "fins que s'acabi amb les mobilitzacions"
Segons han informat a Argia, al voltant de 40-50 professors i professores han passat la nit en un prat enfront de la seu del Govern Basc en Lakua. Una dotzena de membres de la Policia Municipal han estat identificats aquesta mitjanit per agents de la Policia Municipal. La... [+]

51 agents culturals signen un manifest contra la "censura" que pretén imposar el Govern Basc a les actuacions culturals en les presons de la CAB
En el manifest 'Presons Lliures', han denunciat que el Govern Basc ha posat "en escac" als culturistes, que demanen signar un document als qui volen accedir a les presons per a realitzar representacions culturals, i que no poden entrar si no el signen. A més, ha fet una crida a... [+]

Es reobre el debat sobre una parcel·la de cultiu en Arbona
La polèmica ha sorgit arran d'un vídeo difós en les xarxes socials per l'ex electe Kriztian Borda i membre de l'associació Lurzaindia. Borda ha denunciat que les terres agrícoles estan "en risc" en Arbona i ha informat que l'Ajuntament d'Arbona ha decidit vendre el seu camp... [+]

Eguneraketa berriak daude