Començarem a caminar per la bella plaça de l'arrabotü o pilota d'Urdiñarbe, amb l'església romànica de San Mixel i d'altra banda, la cita dels camins sentimentals de Donajakobe i el nou Ajuntament. L'església de San Mixel és del segle XI, almenys pel compte de la part més antiga, i podria servir d'espectacle des de l'interior, si no fos com moltes esglésies de Zuberoa tancades en la majoria dels casos. L'únic que es va enfrontar a aquesta situació va ser Aita Junes Casenave-Harigile, un apassionat euskaltzale i ex rector d'Altzai, que va ordenar que les esglésies de la parròquia al seu càrrec tornessin a estar obertes. No obstant això, algun veí de la zona de l'església tindrà la clau i no serà pecat demanar l'obertura d'una inspecció...

Just enfront de la façana de l'església, serveix donar un cop d'ull al nou i bastant bonic ajuntament d'Urdiñarbe. Igual que aquest edifici, és testimoni de la construcció contemporània de Zuberoa, també és un lloc de referència dels camins sentimentals o de veles de Donajakobe instal·lats per l'Ajuntament. En aquest mateix bastiment també se situen la sala d'espectacles i l'alberg del poble, que, pel que sembla, està tancat en els últims temps. Ja que hem començat a citar els camins sentorales de Donajab, recordem que Urdiñarbe va ser, en èpoques anteriors, un important punt de pas o parada en un d'aquests camins, entre l'Hospital de Zuberoa i altres dos llocs de gran prestigi com el d'Izura en Oztibar. En concret, prendrem part de la via sentoral de Bortuondo GR 78 que s'ha senyalitzat després de la seva reobertura fa cinc o sis anys.

D'Hospitalet a Keheillalt

No obstant això, quan partim de la plaça d'Arrabotü o Pilota Plaza, no triarem el camí que ens fa passar per sobre del pont de San Mixel i que ens assenyala de vermell i blanc cap a l'esquerra. Per contra, passant per davant de l'escola, prenem a la dreta el camí principal cap a Garaibar. De seguida, la vella i sense veïns que apareix a la dreta es diu Hospitaletto. “Aquest era l'hospital o part d'ell per a albergar i atendre els pelegrins que passaven per Urdiñarbe”, ens explica el veterà fuster i cantant d'Urdiñarbe Jean-Mixel Bedaxagar, que ens acompanya en aquest recorregut.

Enfront de l'hospital, a l'altre costat del camí i darrere de l'escola, la casa gran i vella era la de Komandategi. Seguint el camí, admirarem el molí o eejera ben restaurat que es trobava agafant aigua pel riu Arangoi a través d'un canal. Aquest molí, antigament propietat de l'Hospital d'Urdiñarbe, és actualment una segona residència. Tres o quatre metres entre camps llangardaixos arribem a un caseriu elegant situat a la dreta del camí, a deu minuts de l'inici de la marxa. “Aquesta és la meva casa natal”, ens diu Bedaxagar, “des que vam ser fusters en família ha estat anomenada fusteria, però té el nom d'origen Keheillaltea”. Aquest nom donava a la granja que antigament ocupava el lloc de vigilància de l'entrada de pasturatges o àrees de pasturatge dels barris o de les elits. En passar per davant de Keheillalte, potser podreu saludar a Marie-Hélène Bedaxagar, germana de Jean-Mixel, que viu i treballa allí, i al seu espòs Dominika Agergarai.

En Keheillalt ens trobarem amb la sendera de GR 78 que ha estat senyalitzat des de la plaça d'Urdiñarbe i que seguirem durant un llarg tram de l'excursió. Seguint el camí principal de Garaibar, girant l'esquena al conjunt de cases al costat del carrer o església d'Urdiñarbe, des de la dreta i l'esquerra podrem veure els tipus de construcció de Zuberoa d'abans i avui. Per l'esquerra i pel camí, tenim una bonica casa de llauradors Iratzabalea i per la dreta cases boniques que no són caserius però que són el testimoni adequat de la singular construcció de Zuberoa. En aquest camí principal de Garaibar, de tres o quatre o cent metres de longitud, no hem de perdre el camí senyalitzat que ens convida a anar cap a la dreta. Aquí mateix tenim una bonica casa restaurada per la dreta. No obstant això, seguint els senyals blancs i vermells, continuarem pel primer corriol, continuant per l'esquerra en un camí empedrat.

La curvatura de l'organbide, coneixedora de les antigues processons

Es tracta de la primera casa que trobarem una vegada en aquest camí. Avui dia, en la major part de l'any, aquesta bonica casa, que almenys no té un cop d'ull, ha tingut a coneguts residents en el segle XX. Així, en 1967 va rebre el Premi de Literatura Femina, obra de Claire Etcherelli, autor de la novel·la Elise ou la vraie vie, i el seu veí, l'almirall Antoine Sanguinetti (1917-2004). Secundant-se en el general De Gaulle, va participar en el vendaval dels alemanys nazis des de França i més tard es va dedicar a la política, reivindicant els propòsits d'esquerres.

Recordant als dos famosos personatges, caminem i després d'un pendent bastant abrupte, la sendera ens porta fins al caseriu Organbidea. Allí, amb precaució, el GR 78 es divideix en dos, mentre que els dos es dirigeixen cap a Oztibar. Cap a la dreta, la sendera senyalitzada que continua per una petita sendera, es dirigeix cap a Muskildi, passant per la garatea d'Ehüza entre els turons de Sant Antoni i Elodi, en direcció a Donaixtia. Nosaltres, en canvi, mantindrem la segona opció d'aquest camí senyalitzat, seguint recte en la creu d'Organbide. “Fins aquí, des de l'església d'Urdiñarbe, em recordo d'haver fet processons”, ens compta Jean-Mixel Bedaxagar. No era una travessia de broma, perquè es tracta d'una travessia de dos o tres quilòmetres de llarg.

A partir de l'organbide, caminarem per una senda molt bonica i saborosa. La sendera es va construir fa temps sobre la roca de lapiz i pissarra. “Des del carrer d'Urdiñarbe fins a la vall de Garaibi és un camí senzill”, explica Jean-Mixel Bedaxagar. En temps anteriors existia un caseriu, però avui dia fins a Xokoenea, una borda de la granja d'Organbidea, sempre ha estat disponible, i a partir de llavors ja estava arbust. La construcció del nou camí de Donajakobe en Bortuondo ha estat molt positiva, ja que ha donat vida a l'antiga senda. És veritablement deliciós caminar entre avellaners, castanyers, roures i molts altres tipus d'arbres, ja que en gran part recorrerem les ribes de les cases o les vores de les velles parets que els llauradors erigien durant algun temps. Obrirem i tornarem a tancar dos o tres petites barreres col·locades al llarg de la senda. Això no és un problema, però sí que és una recomanació per a obrir-los i tornar a tancar-los, escrita exclusivament en francès i anglès! Sembla que les gents que construeixen i mantenen aquestes sendes senyalitzades GR tenen una Euskal Herria i el basc que no saben i que seria un mínim respecte utilitzar la llengua del poble. És una gent que segurament es defineix com a “universal”... sense adonar-se que, al cap i a la fi, no són de cap part.

El petit i bonica deu d'Ohitxe

Des dels contraforts dels arbres, les muntanyes i pujols de Zuberoa (Maidalena, Errü, Arbailakoa, entre altres), fins a Auñamendi i la seva línia. Al final d'una baixada, no obstant això, li saludem en trobar-nos amb el petit camí del pujol de la vall de Garaibar. Arribats a aquest camí, també donarem l'esquena als senyals blancs i vermells del GR 78, que prendrem cap a l'esquerra (cap a l'est), seguint la regata d'Ihiti o Ibar esküin. En un moment donat, portem més o menys una hora i mitja d'excursió, abans de trobar-nos amb el camí principal de Garaibar que porta a la grua de Napal, saludem al petit molí de la finca Ohitx. En els temps passats el pa es feia a casa i en el riu més petit també hi havia eiheras. Imagina't... En tot el pont van circular al voltant de 400 molins!

Arribats al camí principal de Garaibar, al costat de la casa Buruegia, tornarem a girar a l'esquerra i ens quedarà dos o tres quilòmetres per a tornar a la zona de l'església d'Urdiñarbe. A l'esquerra i a la dreta, podrem admirar algunes de les pròsperes granges de la bella vall de Garaibar (Etxandia, Etxebarnea, Bidabea, Iratzabalea). Arribats a Keheillalt, en aquesta ocasió sí que seguirem per la dreta els senyals blancs i vermells, en finalitzar un agradable passeig que ens ha durat prop de dues hores i dues hores i mitja. Desgraciadament, en el mateix carrer d'Urdiñarbe avui dia no hi ha bar amb Jean-Mixel Bedaxagar per a manar unes velles cançons de Zuberoa...