Arantxa Iturbe és la propietària d'una prima llista d'obres literàries. Potser perquè dedica les hores més importants a la ràdio –cada tarda, entre setmana, en la ràdio pública en basca–. Potser perquè dona les hores més lliures a la columnista –publica cada diumenge un article en un únic periòdic en basc–. I, no obstant això, Arantxa Iturbe és la propietària d'una prima llista d'obres literàries. Malgrat la seva primesa, compta amb una interessant llista d'obres literàries.
La seva primera col·lecció de relats es remunta a 1992. Gorka Bereziartua es va encarregar de liquidar el llibre en aquest mateix espai. Entre altres coses, li reconeixia la seva condició de “best-seller” –“18. amb el cosset vermell de “edició”, però li assenyalava diferències –i fortaleses– respecte al model de llibre més venut internacionalment. D'aquesta manera, podríem dir que Anaven Zaldua complia amb el que en el seu blog considera molt difícil: ser al mateix temps lletós i obscè, amb grans vendes –amb tantes cometes com es vulgui posar– i, en fi, amb una alta qualitat literària que no sé, però amb una qualitat literària suficient, amb la qual les crítiques també destaquen. La
segona col·lecció de narracions de 1995, en la qual parlem d'Abans-era tard-, ha tingut moltes edicions –el número de 2006 que tinc entre mans diu que és la 6a edició–. Per tant, s'ha venut bé. I quant a la qualitat literària cal reconèixer també un nivell rellevant. Vull dir que també és lletosa i saborosa. Per citar de nou a Zaldua de la qual ja hem parlat, ha afirmat que alguna vegada es va interessar per la literatura en basca i, sobretot, per les narracions en basca. I les escasses crítiques del 95 també ho van rebre bé, fins al punt de dir que s'assemblava a la reeixida sèrie de televisió Goenkale. Però el més important per a nosaltres: Que en 2013 els contes d'aquí es llegeixen a gust, que mantenen fresca l'actualitat.
De fet, se centren en les relacions humanes que han canviat poc amb el temps: entre homes i dones, entre marit i dona, entre amants, amics, entre pares i fills. La família, en el sentit més ampli, capta les seves circumstàncies amb una mirada severa, atenta, sovint impassible. L'humor és una altra de les característiques a destacar, la fina. I, finalment, el llenguatge no té res de decorat, però no és per això que cau en la frivolitat.
Mamà! La llista d'obres literàries d'Arantxa Iturbe es compon d'una sèrie prima però interessant. Animar a escriure en aquestes hores que deixen les hores més completes i les més lliures, pot ser que sigui molt demanar.