Illes Sant Joan (actual EUA), Atlàntic, 1859. En l'arxipèlag nord-occidental dels Estats Units vivien colons britànics i estatunidencs, i totes dues potències intentaven dominar les illes. El colon estatunidenc Lyman Cutlar va veure un porc aixafant la seva plantació de patates i li va disparar; el porc era britànic. Les autoritats britàniques van emetre una ordre d'arrest contra l'assassí de l'animal, tret que aquest abonés les indemnitzacions corresponents.

Els colons americans van demanar llavors ajuda a l'exèrcit i l'exèrcit estatunidenc es va mostrar disposat a entrar en combat. En resposta a la maniobra, el governador britànic va enviar un vaixell de guerra a les illes. Així, a poc a poc es va anar confonent, es van reforçar a les illes 400 soldats estatunidencs, es va reunir en la costa una petita flota britànica composta per més de mil soldats... i de sobte se li va ocórrer a algú que pagar un porc era més barat i més fàcil que començar una guerra. Es va humiliar abans que esclatés el conflicte internacional, causant una única víctima: el porc. Pocs anys després, els Estats Units i Gran Bretanya li van demanar al kaiser Wilhelm I que fos l'intermediari i ell va decidir deixar el grup d'illes en mans dels Estats Units.

Uns vint anys abans, una altra excusa estúpida havia deslligat el conflicte entre Mèxic i França, i llavors ningú l'havia detingut. En 1832, representants del president Santa Anna van menjar uns pastissos en el restaurant del cuiner francès Remontel i van marxar sense pagar el compte. En 1838 el baró Deffaudfis, ambaixador de França a Mèxic, va rebre diverses peticions, entre elles la de Remontel. El Govern de Mèxic no va respondre a les seves peticions i el 16 d'abril d'aquest mateix any va esclatar la Guerra dels Pastissos. El conflicte es va prolongar fins al 9 de març de 1839, en el qual van participar més de 6.000 soldats i en el qual van morir més de 200 persones.

A pesar que l'excusa i el nom que van donar a la guerra eren els pastissos de Remontel, darrere d'això s'amagaven, naturalment, raons més profundes: França buscava avantatges comercials a Centreamèrica i es va trobar amb les objeccions del govern mexicà.

En la mateixa zona, però en el segle XX, el futbol va ser el desencadenant de la metxa. El 27 de juny de 1969, a Ciutat de Mèxic, El Salvador i Hondures van disputar el partit de classificació per a la Copa del Món de 1970. El Salvador va guanyar 3-2 i al final va haver-hi enfrontaments entre seguidors. Aquest mateix any, la reforma agrària hondurenya va provocar la deportació de milers de pagesos salvadorencs i, amb l'ambient en el cim, el 14 de juliol l'Exèrcit salvadorenc va atacar a Hondures. Només va durar quatre dies, però va causar 2.000 morts i 15.000 ferits.