Cadascun des de la seva talaia. Des que estic jo, em resulta impossible captar tota l'escena política basca d'avui, és tan àmplia! Llum en unes coses, difusa en unes altres, i tot en el mateix quadre! És més, caldria ser trist voler dominar tota l'escena, perquè llavors el quadre seria massa rígid, fràgil. L'escena necessita de la vitalitat dels moviments, del dubte, més enllà de la conjuntura política i de les institucions. Els rius de direcció clara són també trenats en valls tan extenses com el nostre.

Com capturar les circumstàncies que milers de ciutadans actius estan duent a terme en diferents espais i temps? Quines circumstàncies no sols donen vitalitat al quadre, sinó que el marc també s'enforteix? I necessitem totes dues coses en una transició, el quadre i el marc, perquè la política tradicional no és tota la política. He llegit una entrevista amb Joseba Sarrionandia. M'ha semblat d'agrair que la seva narrativa es plasmi en l'escena política basca. La veu convertida en escenari, a causa de molts anys de teatre. I apuntar la necessitat de nous escenaris amb nous actors, societat civil. Deixar de fer teatre i convertir la política en una plaça oberta, ampliant les possibilitats de col·laboració i superant les inèrcies pròpies. Perquè els canvis necessiten una transició i les transicions...

L'aclariment també serà a càrrec d'Arnaldo Otegi en l'acte de comiat de sortu. És a dir, que en massa ocasions utilitzem molts adjectius per a definir les coses, fins al punt d'arribar a deformar. Menys consigna i més arguments, deia. La necessitat de revolucionar la narrativa política. I no sols narrativa. Necessitat d'aprofundir en els arguments i difondre'ls. Va recordar que el canvi fonamental que el pres ha emprès no fa molt temps és el de la manera d'entendre i fer política. Va posar la revolució en la mentalitat; no podia posar portes al camp polític. Calia compaginar les nostres posicions amb les nostres disposicions. Cal estar en totes les taules on hi ha debat, encara que dempeus, això sí, actuant, tant des de dins com des de fora, amb el quadre complet.

En aquests moments de convergència de moltes crisis, dia a dia i lloc a lloc, el quadre es va omplint i definint el marc. Malgrat la importància intrínseca de les institucions, és en l'exterior on més s'està acolorint el quadre, ja que Errenteria compta amb una geometria basca canviant. Per descomptat, també té quadres grisos, per casualitat, el gris és, en definitiva, el senyal de la transició. Però camini. Gens de molsa en el llit de pedra.