Qui hagi conegut la vida i idees de Jean Pitrau, a qui se li va oferir un Larrun fa un any, trobarà en la cooperativa Lur Berri de 2013 i en l'empresari i polític Berthelemy Agerre el revers de l'home i les intencions que van revolucionar l'agricultura d'Iparralde.

Però per a això, el lector haurà de relacionar els escàndols de lasanyes i altres aliments que porten carn de cavall en forma de boví amb Amikuze, Spanghero i Lur Berri, Findus i el seu proveïdor, Berthelemy Agerre. No és fàcil adonar-se que un dels exemples més notables de la globalització està a casa, en les oficines d'Aiziritz de Donapaleu, molt menys quan vivim ofegats per les agendes dels grans mitjans de comunicació espanyols.

Resumim el que els periodistes han batejat a Horsegate i Chevalgate. La carn de cavall ha estat trobada en una recerca en uns aliments industrials de la marca Findus, que haurien de tenir carn de cavall. Les pistes de la falsa carn porten als inspectors a l'empresa Comigel, filial de Findus, de la qual és subministradora Tavola de Luxemburg, i han arribat a Spanghero més enrere.

Spanghero és una filial de la cooperativa Lur Berri que té les seves oficines en Castelnaudary, al costat de Tolosa (Occitània); Spanghero és el president de Lur Berri, Barthelemy Agerre, alcalde de Lüküze i conseller general dels Pirineus Atlàntics, hereu de Jean-Jacques Laserre.

Aquest assumpte té suficients detalls íntims com per a compondre un llibre. Un mal exemple és que Draap Trading Ltd., que va comercialitzar 42 tones de cavalls en conflicte, té la seva seu a Xipre i és liderat per l'holandès Jan Fasen. Fasen va ser condemnat fa un any pel tribunal de Breda (Holanda) a 9 mesos de presó per vendre en el parany un cavall que havia portat d'Amèrica del Sud... com a carn d'halal que demanden els musulmans.

Si els responsables de Spanghero van començar a proclamar que havien estat enganyats, els investigadors han demostrat que estaven al corrent de l'ocorregut, prova de la qual cosa van ser les factures trobades en les oficines. A mesura que transcorren les setmanes, la falsificació de les 42 tones ha tret a relluir alguns aspectes foscos de la indústria agro-industrial.

S'ha parlat molt de sobre l'etiquetatge i la traçabilitat dels aliments. La hipocresia del control d'aliments va ser denunciada en una compareixença conjunta de diversos agricultors cooperativistes en el portal de les oficines d'Aiziritz de Lur Berri al costat de militants de l'ELB: se li demanen a l'agricultor estrictes permisos per a portar un bestiar en el camió, que l'animal que té en la pastura estigui exactament identificat... però després perd el control des que la seva carn entra en la xarxa d'agro-alimentació, barrejant diferents elements etiquetats amb lletres estranyes. Que s'ha construït sobre la falta de control dels grans, és a dir, un mercat global sense fronteres.

Lur Berri, d'Amikuze, ha volgut fer-se un buit en la xarxa mundial de la indústria de l'agro. Fundada en 1971, i continuant amb les cooperatives dedicades fins llavors a la gestió del blat i el blat de moro, des de la dècada de 1980 s'ha incrementat de forma continuada, fins a aconseguir els 211 milions de capital i les vendes de 1.130 milions d'euros que posseeix actualment, entre els sectors de la terra, l'alimentació i la distribució.

Lur Berri crea notables

Els cooperativistes i sindicalistes que es van reunir en Aiziritz van denunciar: “Créixer, comprar empreses, entrar en empreses... l'estratègia que ha adoptat Lur Berri en les últimes dècades és créixer com a actor principal en el mercat mundial fins que acaba cremant les ales”.

Des de l'OCDE afirmen que ha oblidat a la població local i als agricultors amb tots els beneficis d'aquests anys per a fer noves compres. Ha rebutjat la promoció de productes locals, ha ajudat a tancar l'escorxador de Donapaleu, ha negat als agricultors a produir el blat de moro garantit que necessiten els productes de la marca d'origen Ossau-Iraty...

L'estratègia ha captat també als més de 300 treballadors de la corporació i als cooperativistes. El sindicat CFDT ha explicat que els sous de la meitat dels treballadors estan per sota dels 1.300 euros nets mensuals, inclosa l'antiguitat. L'històric sindicalista Sauveur Bacho ha denunciat públicament els mètodes de l'empresa, que també li van ensenyar “on està la porta per a sortir”.

El CFDT i 194 treballadors porten temps qüestionant Lur Berri perquè els deu la part dels seus beneficis entre 1993 i 2000, amb un total de més de 1,8 milions d'euros. La casualitat ha volgut que el tribunal de la Cour de Cassation de París hagi decidit reobrir el cas dels treballadors en bufar el sicóseo de Spanghero.

En el centre mateix de tot l'assumpte, un nom: Berthelemy Agerre. Fundat en 1955 en Lüküze-Altzümarta, es va convertir en alcalde als 21 anys. Així segueix avui. Alcalde jove i vicepresident de la cooperativa Lur Berri des de 1980. Representant del Consell General dels Pirineus Atlàntics, ha pres el lloc al conegut Jean-Jacques Laserre, que també ha estat president de Nova Terra durant molt de temps.

En les últimes eleccions al Parlament francès, en 2012, Jean Lasalle es va presentar com a número dos de la Biarnesa en les llistes del partit centrista Mòdem. Després del seguiment realitzat a Ager en aquella campanya, la periodista Elsa Fayner va publicar un interessant reportatge en la Rue 89, pertanyent al grup de Le Nouvel Observateur.

Fayner Lassalle, atendedor de la ruralité. Au menu, viande avariée ou importée (“Lasalle, candidata al món rural. En el menú, la carn podrida o importada”) contraposava a Lassalle, fill del pastor de la vall d'Asp i empresari d'agrobussins, Agerre. Sota aquest mandat s'ha unit a multinacionals com Lur Berri Pioneer, que s'ha estès a l'agricultura i a l'alimentació o al bricolatge.

Ager té a les seves ordres a 1.600 treballadors, la majoria d'ells aliens a Amikuze, en la qual ha estat triat. Però acostumat a mirar lluny, va ser amo durant una dotzena d'anys d'amplis terrenys a l'Argentina. Venuts per ells, la família, a la qual se li atribueixen dos fills menors, ha comprat camps al Marroc, on treballen les canyes o les remolatxes.

Després de l'últim escàndol, Guillaume Gendron l'ha publicat en Libération: Barthélemy Aguerre, l’appétit sans limiti du patron de Spanghero. El sindicalista Sauveur Bacho de Libération ha parlat de la força del notari d'Iparralde: “Com no hi ha molta ocupació en aquesta comarca, es pot dir que ell és el cap de la política i del món rural”.