Bailarines, actors i músics ja estan sobre les taules abans que el públic pugui accedir al pati en el qual estan asseguts. Els ballarins, músics que parlen, actors que riuen, estan fent exercicis d'estirament. Tot distensió en aquests moments de tensió.

L'espai escènic està delimitat de manera paral·lela per dues línies de cadires. Els actors s'han col·locat a poc a poc en el seu lloc. Mancant dos minuts per a l'inici de la representació –el cronòmetre projectat sobre la tela ens l'ha aclarit–, els actors s'han aixecat i han sortit de l'escenari. S'han escoltat les primeres notes de la melodia Komunik-Inkomunikazio. Les paraules absurdes i expressives de Mikel Laboa són les de J.S. Es barregen amb La passió de Bach segons el Mateo, una peça que encara avui pot sorprendre a qualsevol.

La tradició i la contemporaneïtat, l'estil lingüístic mostrat per Mikel Laboa, són presents en tot moment en l'obra Comunicació-Inkomunikazioa del grup de teatre Tanttanka i de la companyia de dansa Kukai. Aquest és el quart treball que han realitzat junts. 1937, Per les senderes de l'Esperit (2002), Otehitzari birra (2005) i Hnuy Illa (2008). “A molts aquest títol li dirà alguna cosa. Nosaltres ho hem pres com a font d'inspiració, prolongant el joc que hem après a Mikel Laboa. Mikel Laboa mirava amb els ulls de la comunicació, i hem posat el focus en les finestres obertes per aquesta font d'inspiració”. Així va explicar l'essència de l'obra Mireia Gabilondo, companya de Ttanttaka i directora de l'obra. Els individus, les col·lectivitats, el món o l'univers estan en constant contacte, en comunicació o en incomunicació. Per a això, s'han utilitzat diferents llenguatges en la representació. Encara que les disciplines principals són la música, el moviment i la paraula, en l'espectacle s'utilitzen altres idiomes com el basc, el castellà, l'anglès, el polonès o l'alemany.

Nou intèrprets (Aitor BELTRAN, Mirin Gaztañaga, Eneko Gil, Helena Golab, Ibon Huarte, Alain Maya, Urko Mitxelena, Iñaki Telleria i Nerea Vesga) han actuat sota la direcció del coreògraf de la companyia Kukai Jon Maya. Fora de la companyia, han comptat amb la col·laboració d'altres dos dantzaris. Un és Israel Galván. És un ballarí flamenc d'origen, però establert en l'art contemporani. L'altre és Kepa Artetxe, un ballarí basc amb molta experiència.

El coreògraf Jon Maya va explicar que “La comunicació - Incomunicació no ha vingut per casualitat, són diversos els factors que han influït en la presentació d'aquesta obra. Kukai i Ttanttanka porten 10 anys treballant junts, i per aquest camí hem fet i viscut moltes coses alhora. En aquesta ocasió hem volgut traslladar el nostre treball a un altre context. A més dels dantzaris habituals, hem portat a altres amics. Després de molts anys, és un treball ben fet”.

La incomunicació com a part de la comunicació

Les cançons de Mikel Laboa i la música tradicional basca conformen la banda sonora d'aquesta representació. A més de Komunik-Inkomunikazio i Lekeitio, les peces que ballaran els actors són Lili bat (Mikel Laboa, Joseba Sarrionaindia), Denbora galduaren bila (Mikel Laboa), i Elgeta (Herritia, Andoitz Anzizar). Encara que el disc de Laboa es va publicar en 1988, la incomunicació comunicativa es va estrenar en 1977, en un concert de Luis Llach. Una cançó de 25 minuts que va deixar bocabadats a tots els assistents. “Va ser un gran pas per als qui el vivim”, va recordar Mireia Gabilondo en la presentació. “Ens va ensenyar una altra manera de comunicar-nos. A Mikel no li agradava la paraula incomunicació, ja que entenia la incomunicació com a part de la comunicació. Era lliure de fer i de dir el que volgués, sense emprar paraules clares, perquè era capaç d'expressar molt. Això és el que hem volgut fer, posar els nostres desitjos i pors en un escenari buit”.

Jon Maya, per part seva, va destacar que la labor de Laboa ha estat inspiradora, però que ha actuat amb total llibertat. “Igual que va fer el cantant, en aquest treball també es fundin la tradició i la contemporaneïtat, sobretot pel que fa a la dansa. Tots dos viuen en un espai comú, dansa tradicional i contemporània, en el qual ens hem submergit. Partim de la dansa tradicional basca per a crear un treball actual. Una de les característiques de Kukai és barrejar el tradicional amb el contemporani, però en aquest treball hem anat més enllà. Hem buscat un espai comú per a totes les expressions que hem utilitzat”.

La coreògrafa adjunta ha estat Jone Martin, de la companyia de dansa d'avantguarda Forsythe, amb la qual han treballat en la cerca d'aquest espai comú.

Això d'ahir i això d'avui s'uneixen en aquest treball, perquè el temps no cessa, les experiències s'uneixen i les ganes s'uneixen. La Comunicació Incomunicació és un gest a Biha. L'obra estrenada en el Teatre Arriaga de Bilbao es podrà veure el 21 de març en el Teatre Victoria Eugenia de Donostia-Sant Sebastià, i el 12 d'abril en el Teatre Principal de Vitòria-Gasteiz.