Aquestes tres característiques coincideixen en Ángela Davis, una dona afroamericana que es va convertir en molt coneguda per als joves en els anys 70 del segle passat. Qui és Angela Davis?

Va néixer fa 69 anys a Alabama, els Estats Units, en el si d'una família d'origen esclau, quan la discriminació racial estava roent en aquest territori. Ángela no va ser una excepció perquè els seus pares, l'un i l'altre, havien cursat els seus estudis en centres dedicats exclusivament als negres. Va cursar l'Educació Primària en una d'aquestes escoles, en condicions molt pitjors que les dels blancs. Al seu barri el cridaven Dinamyt hill –Muin dinamitat-, ja que els del Ku Klux Klan rebentaven amb dinamita les cases de les famílies afroamericanes.

Als catorze anys es va traslladar a viure amb la seva mare a Nova York. En aquesta ciutat va acabar l'ensenyament secundari en un col·legi on negres i blancs podien aprendre en igualtat de condicions. Després d'una llarga trajectòria es va graduar en filosofia. Va obtenir el doctorat sota la direcció del filòsof Herbert Marcuse. Va començar a treballar com a professor en la Universitat de Los Angeles a Califòrnia.

Pensant que la llibertat de la raça negra i de la dona no poden quedar al marge de la lluita de classes, en 1968 es va afiliar al Partit Comunista dels Estats Units. En aquests anys es va encarregar de millorar les condicions de vida de les persones empresonades. El 7 d'agost de 1970 es van cometre diversos assassinats en el jutjat que havia de jutjar als germans Soledad, quan Soledad estava culpable en un cas conegut com Brothers. Ángel va ser acusat de posseir les armes que van utilitzar els assassins.

Ángela va escapar, l'FBI es va convertir en un dels criminals més buscats, una valenta dona en perill de ser condemnada a mort que vam conèixer a tot el món. Finalment, va ser trobat, empresonat i jutjat en un motel de Nova York, després d'haver passat setze mesos en un cel·la i haver estat detingut allí. Un jurat format exclusivament per persones blanques li va declarar innocent en tots els casos. Llavors, el governador de Califòrnia, Ronald Reegen, li va prohibir fer classes en les universitats d'aquest país. No obstant això, en l'actualitat exerceix com a professor en la Universitat de Santa Cruz de Califòrnia.

No fa molt que hem conegut el seu llibre La dona, la raça, la classe treballadora. A través d'aquest assaig profund, clar i concís, ens mostra la vida de les dones negres i esclaves en la seva cruesa, ens adverteix també de com es van creuar els camins de la llibertat d'aquestes dones i els feminismes de les esposes blanques, que sovint es van convertir en els seus opressors.

“El sistema esclavista considerava als esclaus negres com a béns mobles, les dones com a homes econòmicament rendibles, considerats com a forces individuals de treball, sense gènere per als seus amos. L'esclava era treballadora a jornada completa, només ocasionalment dona, mare o mestressa de casa”.

Davis també ens conta que les dones esclaves sofrien d'una manera especial per la diferència que tenen dels homes: els abusos sexuals, els maltractaments que només les dones podien sofrir.

Angela assenyala que a partir dels temps d'esclavitud la sexualitat ha estat especialment significativa per als afroamericans. El sistema esclavista va negar als esclaus la llibertat econòmica o política, però no la llibertat sexual, perquè als senyors els convenia reproduir-les. Per a les persones que no eren lliures el sexe es va convertir en una realitat tangible de l'expressió de llibertat. Avui ha dit que té plena confiança en els joves indignats, que són els que tenen el foc a les seves mans.