La foto que hem vist en premsa el passat 18 de febrer era genial. No obstant això, el Consell d'Electes, el Consell de Desenvolupament, la Cambra de Comerç de Baiona, l'Assemblea d'Alcaldes d'Iparralde i la plataforma Batera, van afirmar que constituïen una coordinació per a portar conjuntament el projecte de Col·lectivitat Territorial per a Euskal Herria. Al seu costat també estaven les delegacions que va presentar a la ministra Marylise Lebranchu en el marc d'aquest projecte d'institucionalització. Tot l'espectre polític estava representat, començant pels abertzales fins a la UMP, incloent-hi socialistes, verdes i centristes.
Aquesta coordinació és un fet polític sense precedents i, en aquesta fase de la lluita pel coneixement en Ipar Euskal Herria, una eina idònia. A pesar que és una collita d'anys de treball, el resultat de l'acceleració que hem conegut l'any 2012 és el correcte. Al llarg de tot l'any, el projecte de la Mancomunitat Única d'Iparralde ha estat estudiat i definit de manera participativa, la qual cosa ha suposat que més enllà dels sectors tradicionals, s'hagin estès les adhesions a la classe política. El passat 24 de novembre, seguint la línia de les altres entitats que componen la coordinació, el Consell d'Electes va ratificar per unanimitat la pregunta de la Mancomunitat Única d'Iparralde. Era una successió lògica i al cap de tres mesos ha emergit de manera natural: conjuminar forces per a fer sentir la veu d'Euskal Herria de cara a París.
Si res és guanyat per a Euskal Herria, tot és possible encara en aquesta època marcada pel calendari legislatiu. No obstant això, el Govern presentarà el mes vinent d'abril en el Parlament francès una llei que fixa una nova fase de la descentralització. Els arguments utilitzats durant anys per a negar el coneixement de les institucions han caigut de manera successiva en el Govern francès. El projecte que hem treballat és un projecte arrodonit, simple, democràtic i fort. La resta d'ordenacions administratives que s'esmentaven en una època no han superat la fase de reflexió i debat. El fruit del soroll està madurat. Ha de caure's, ha de caure.
Aquesta coordinació es posarà en marxa per a donar a conèixer el projecte de la Mancomunitat i perquè tant el Govern com el Parlament el tinguin en compte. Les principals iniciatives i cites han estat ja consolidades: La moció del Consell d'Electes serà sol·licitada a els/as Alcaldes/as i l'1 de juny hi haurà una gran mobilització popular en Baiona. Sens dubte, una de les mobilitzacions més importants dels últims anys per a la societat d'Iparralde.
Departamenduko Laborantza Ganbarako hauteskundeen kanpaina abiatu da. Urtarrilaren 14an bozetara aurkezten diren hiru sindikatuen ordezkariekin bi oreneko eztabaida sakona antolatu zuten Euskal Hedabideek, osoki euskaraz.
Pantxoa Bimboire Haritxelar, Ipar Euskal Herriko Eusko Alderdi Jeltzaleko arduradun berria da azarotik. Ipar Euskal Herriko ekonomia munduko pertsona ezaguna da.
«Argizko idazkun digitalak debekatu» lelopean, Aturri aldeko Stop Pub kolektiboak bederatzi proposamen plazaratu ditu, Tokiko Publizitatearen Araudia eztabaidan delarik momentu honetan.
Bagira prozesuaren emaitza, Herri bidea bide-orria izan zen. Bide-orri honetan, abertzaleen helburua herriari boterea itzultzea dela aipatzen da, eta boterea itzultzeko, herriari burujabetza maila maximoa emanen dioten instituzioak herriari eskaintzea adierazten da. Zehazten da... [+]
Qui podia preveure que en 2024 el candidat d'EH Bai, Peio Dufau –que té com a substitut a Marie Heguy-Urain–, seria diputat? La campanya i l'estratègia contra l'extrema dreta han funcionat. Ipar Euskal Herria no enviarà a cap feixista a l'Assemblea Nacional francesa. Fins... [+]
A nivell de l'Estat francès, igual o fins i tot més fort, els ciutadans han plantat cara a la ultradreta. En Ipar Euskal Herria s'ha imposat un mur als discursos homòfobs i racistes. "Hem negat a l'extrema dreta a ballar", deien els membres de la coalició d'esquerres Front Popular... [+]
Bigarrenetik seigarren postura erori da Berdeen alderdia Ipar Euskal Herrian, Europar legebiltzarreko hauteskundeetan. 2019ko hauteskundeen datuekin alderatuta, 10.000 boz galdu dituzte; hots, %17tik %7ra pasa dira.