En massa ocasions, l'autocrítica, l'embelliment de l'acte-apologia. Anella. Avui dia, en els temps en els quals vivim, l'autocrítica és una base imprescindible perquè qualsevol organització pugui autoavaluar-se les seves funcions i activitats. Per a referir-se al que sol ser l'autoavaluació, es prioritza el concepte d'autocrítica en el document que defineix les intencions de l'organització. Així també en l'aspecte més modern que se'ns ha creat al País Basc: “En aquest camí, la crítica i l'autocrítica tindran un paper fonamental”, ens diu, detallant immediatament el que és l'autocrítica i, sobretot, l'autoavaluació: “És una manera de superar el voluntarisme, la improvisació i la falta de valoració sobre els resultats”.

No obstant això, semblaria que un partit polític com Sortu, que prové d'una forta tradició, que ha sorgit com una evolució de l'execució política d'aquesta tradició, hauria d'explicar, dic, per què es produeix, per què no serveix l'antiga fórmula, quins defectes va haver de cometre per a fer una metamorfosi aparent. Perquè res d'això en les dues ponències importants i llargues. “Neix amb l'objectiu de ser un referent dinàmic d'ENAM i motor del procés d'alliberament nacional i transformació social”. Déu meu! Com si a ENAM no li hagués passat res en la seva evolució, com si ENAM no tingués res a reflexionar sobre què fer i en què avaluar la seva experiència. Sí, té set punts amb el nom de “Evolució estratègica d'ENAM”, però no va res com a autocrítica. Per contra, ha viscut “reajustaments estratègics i organitzatius per a adaptar-se als nous canvis sociopolítics i a les noves oportunitats”. És a dir, aplicant l'autocrítica com a base, però com a acte-apologia: Com a saviesa de “adaptar-se a les noves oportunitats”.

L'autocrítica, per descomptat, no té per què ser autosuficient. L'autocrítica també necessita dels seus límits, dels seus objectius positius, de la seva força i de la seva força per a recórrer nous camins. Però si per definició els límits limiten un espai, com limitar l'autocrítica que no té nucli?

Benvingut/a de nou a aquesta declaració política d'ENAM que mai hauria d'haver fet desaparèixer el mapa legal (moltes persones van participar en les plataformes contra aquella il·legalització). Benvinguts a la nova definició política de Sortu, un nou intent d'adaptació. Cal confessar-ho: és difícil, com és difícil, portar a un mer ajust polític a tots els que han estat immersos en estratègies polític-militars. Però la falta d'autocrítica mínima em sembla un reflex massa expressiu: què lluny està encara d'adequar-se a la nova conjuntura actual en la majoria dels punts polítics.