L'estudi analitza moltes coses: l'ús del basc a l'escola, a l'aula i al pati, entre els companys i companyes i amb el professorat, als 10 i 14 anys, i recull les dades de tots els alumnes i alumnes de totes les escoles finançades amb fons públics de la CAB. Una recerca ambiciosa i rica, molt interessant.

Al no existir un ús sense coneixement, el coneixement ha estat la competència que s'ha vingut estudiant fins ara. Aquí s'analitza per primera vegada l'ús. És cert que les dades són indirectes, és a dir, el que diuen els alumnes és el que sabem, no el que realment fan. No obstant això, és un pas significatiu per a conèixer millor la situació del basc a les escoles i poder adoptar mesures més eficaces en cas de necessitat.

En aquesta rica informació que proporciona aquest estudi, nosaltres mirarem des de la didàctica de la llengua. Per a molts, potser tot està fet en la didàctica de la llengua; l'escola porta tants anys ensenyant l'idioma... en basc, uns 30 anys sí; què cal no saber?

Convé tenir en compte el principi general de la didàctica de la llengua. Què és ensenyar l'idioma? La resposta és senzilla: ensenyar a utilitzar l'idioma. I això és el que es fa a les nostres escoles, tant amb el basc com amb altres llengües? S'ensenya a utilitzar la llengua o s'ensenyen coneixements sobre la llengua, relatius a la gramàtica, a la literatura, a la història?

En la ponència de presentació de l'estudi Arrue, celebrada el 31 de gener de 2013, Mikel Zalbide, podem utilitzar la mateixa metàfora que utilitzem: per a muntar amb bicicleta, totes les característiques de la bicicleta són importants i convé conèixer-les: manilar, fre, pedals, canvi, selló i tot el que vulguis. Però, fins i tot sabent tot això, si no ho saps caminar, cauràs. Com a poc val el coneixement de la bicicleta per a caminar amb bicicleta, també per a utilitzar l'idioma els coneixements sobre l'idioma tenen poc valor. Cal ensenyar a usar-ho.

A pesar que aquesta reflexió és bàsica i molt antiga en la didàctica de la llengua, no sembla que estigui completament interioritzada. En les orientacions didàctiques dels responsables educatius, i també en la pròpia recerca que tenim entre mans, es manifesta la preocupació per l'ús. En els llibres de text i en la pràctica docent diària, està molt comprès que en l'ensenyament de la llengua n'hi ha prou amb realitzar exercicis sobre frases aïllades en les quals apareixen tals o quins normes o característiques, llistes de diccionaris, correccions ortogràfiques... Però els usos lingüístics reals, els significatius, els gèneres textuals dels quals s'entén clarament el sentit, escrits o parlats, són poc treballats a les nostres escoles.

En el marc de l'estudi Arrue, Avaluació Diagnòstica 2011, es mesuren les “Competències de comunicació lingüística en basca”. En aquest mesurament s'avalua la comprensió oral i escrita i la producció escrita, no la producció oral. Si parlem de la capacitat d'ús i no tenim coneixement de la capacitat de parlar, poc sabem de la capacitat d'ús real. Seguint amb l'exemple de la bicicleta, si vas amb bicicleta estàtica, però si ets capaç de moure't pel teu compte i amb bici o en pista de muntanya, no sabrem si has aconseguit o no la capacitat de parlar en basca anés de l'escola i en qualsevol situació.

La falta d'avaluació de la producció oral no és casualitat, per descomptat. Les característiques dels textos orals han estat poc estudiades pels nostres lingüistes, per la qual cosa la falta de referència per a saber com s'ha de realitzar l'ensenyament de la llengua és evident. El fet que aquest camp quedi buit a l'hora d'avaluar és, per tant, molt comprensible, però no per això menys important.

En l'estudi Arrue es demostra que encara que els alumnes coneixen bé el basc, no sempre prefereixen el seu ús. Però també es mostra una clara correlació que uneix el major coneixement amb el major ús. Sabem que la competència comunicativa del basc s'aconsegueix més fàcilment en la família i en els entorns en els quals s'utilitza el basc en l'entorn. Fora de l'escola també s'aprenen idiomes. És probable que, a pesar que a les escoles d'ambients castellanoparlants es treballi més per a ensenyar basc, els resultats són més escassos. En qualsevol cas, l'escola ha de complir amb el seu i encara hi ha molt a investigar per a poder portar a bon terme aquesta tasca. D'altra banda, els programes d'avaluació també tenen una gran influència en la didàctica, ja que el que no es mesura no s'ensenya.