L'escola, treballant per a trencar la tendència dominant
- Bueno, els alumnes estan treballant en castellà al pati de l'escola. El professorat coneix l'idioma en el qual treballa l'alumnat a l'aula i fora d'ella, i la preocupació és evident. La recerca Arrue ha confirmat les sospites. És el moment de digerir, interpretar i mirar cap endavant els resultats. Helena Artano, Iñaki Biain i Itziar Idiazabal ens han ajudat a realitzar aquest exercici.
L'estudi ha estat elaborat conjuntament pel Govern Basc, el Clúster de Sociolingüística i ISEI-IVEI. Els alumnes de 4t de Primària (9-10 anys) i de 2n d'Educació Secundària Obligatòria (13-14 anys) han estat interrogats per a obtenir informació sobre l'ús de la llengua en l'àmbit escolar. La Comunitat Autònoma Basca (CAB) ha atès un total de 35.844 alumnes.
En els resultats, en general, a penes hi ha res de sorprenent, curiositat, la qual cosa senten tots els dies els professors i les dades de la recerca coincideixen en les idees generals. Després de la publicació dels resultats de l'estudi, el Clúster de Sociolingüística va organitzar un dia de jornades. Allí es va esmentar el risc de pensar una cosa així: per a aquest treball de recerca ja sabíem que, com a exemple de models lingüístics, els alumnes parlen més del que ens agradaria a l'aula i al pati, tant entre ells com amb els professors (veure gràfics en la pàgina següent). En aquestes jornades, repletes d'experts en educació i llengua, van reivindicar l'abandó de les intuïcions i la consolidació d'una línia de recerca, encara que els estudis no servissin més que per a confirmar les conjectures.
Quina altra cosa podíem esperar?
El 36% dels 9-10 anys parlen sempre en basc entre si a l'aula, enfront del 17% al pati. El 14% dels nens i nenes d'entre 13 i 14 anys parlen sempre en basc a l'aula i l'11% al pati. Aquestes poques dades –i la resta de l'informe del projecte Arrue de 76 pàgines– ens permeten veure l'ampolla mig plena o mig buida. Milers de professors euskaldunizados, establir un sistema de models lingüístics, tenir l'esperança que la nova generació s'euskaldunizara a l'escola... i ara això. Com més lluny de la faldilla del professor, més castellà. A mesura que el nen es va fent més jove, el basc es fa més marginal. Decebedor. Si es veu l'ampolla mig buida. Els ponents van oferir una imatge diferent en aquestes jornades organitzades pel Clúster de Sociolingüística.
Trencant la conducta de la societat
El Cap de Servei de Basc del Departament d'Educació del Govern Basc, Mikel Zalbide, utilitza la paraula fortificació: “Si prenguéssim la casa, la companyia, l'administració… és clar que l'escola és una fortalesa”. En qualsevol cas, va explicar com aquesta fortalesa té cada vegada menys força per als nens, però també per als més joves: les dues zones principals dels nens són l'escola i la casa, mentre que per als nens d'entre 13 i 14 anys les àrees de vida es van estenent i la influència de l'escola es redueix. El sociòleg Eduardo Apodaka va utilitzar el terme “atmosfera controlada” sobre el paper que l'escola exerceix en relació amb el basc; en referència als nens, no als joves. F. El sociolingüista Xavier Vila ens va parlar del contrapès: “Si tenim alguna escola és el contrapès més important i efectiu que tenim en la normalització del basc”.
Pablo Suberbiola és membre del Clúster de Sociolingüística i un dels autors del projecte Arrue. Hem cregut que amb el pas dels anys l'escola anava a fer els treballs de tota la societat que no pot fer. Per exemple, que el nen o la nena que ve de casa i del carrer s'expressi en basc a l'escola, que es parli en basca en el mateix pati que a l'aula, i que en passar de la infància a la joventut, d'esquena a la conducta de la societat, s'expressi més en basca que en castellà. Difícil. Suberbiola vol veure l'ampolla mig plena i les paraules que li va dir a Berria són molt eloqüents: “No és paranormal del pati. És més encertat mirar a les dades: no quant baixa de la classe al pati, sinó quina és la mitjana social i quin plus genera la influència de l'escola. Com l'alumne que no té el basc com primera llengua el fa tots els dies en basc amb els seus companys i amb el professorat”.
Els alumnes no són extraterrestres, porten a l'escola el que viuen a casa, al carrer i en els mitjans de comunicació, i el col·legi no para de fer el contrapès.
No hi ha espais respiratoris sense parlants propis. Els parlants natius són el suport, l'oracería, el puntal i la fonamentació de les zones respiratòries.
Però comencem pel principi: què són les zones respiratòries? La paraula Arnasa és una paraula traduïda al basc per... [+]
Kaleko 71.000 elkarrizketa eta 227.900 solaskide behatu dituzte UEMAko herrietan, eta 2017koa baino ikerketa are sendoagoa burutu dute. Erabilera orokorra ez da ia aldatu: bostetik hiru aritzen dira euskaraz. Adina eta generoaren arabera badira desberdintasun batzuk.