Argi ibili! Aldamenean igarotzen denaren larruazala urratuz “alde hemendik” esateko berea arantzaz janzten duen laharra (Rubus fruticosus), janez gero lagun minenek bizkarrean hartu eta hilerrira eraman zaitzaten hostoa pozoiz asetzen duen hagina (Taxus baccata), kolpez seko gelditu arte bihotza dantzan jartzeko gauza den gaiaz sustrai muturretik lore punttaraino blaitzen den kuku-praka bihozgabea (Digitalis purpurea)... Bere burua babesteko zertaraino iritsi daitekeen landarebanakoa! Belarjaleon hortzak urrutiratzeko, jakina.
Guk, adibidez, landare hori utzi eta beste gozoago bati egingo diogu kosk. Jate kontuetan gu baino egoskorragoak badira, pozoiak pozoi landare kaltegarrienari ere erasoka jarraitzen dutenak. Setoso-temoso alaenak!
Tabako-belarrak (Nicotiana tabacum) badu egoskor horietako bat: tabako-belarraren har grisa. Tabakoak berezko duen pozoia, nikotina, harrari bost eta kosk. Nolanahikoa ez den pozoi horrek barrenean kalterik ez egiteraino eboluzionatu duen bakanetakoa da har hori.
Har horrek, eboluzioan askok usteko ez lukeen arerioa topatu du tabako-belarrean, sekulakoa: tabako erretzaile jendea. Erretzaileak eskuera behar du noizbehinkako dosia, ordu erdirokoa, ordurokoa, otordurokoa, larru joaldirokoa... Eta hori ezin eztabaidatuzkoa da, bai ala bai. Tabako erretzailea patrikatik hartua duen mendekotasunak pentsaezina egiten du belarrik gabeko tarte bat, egun bakar bat, ordu bakar bat, minutu bat... Har ziztrin batek nola joko digu adarra! Hark jan gure plazeraren iturria? Kosk eta kosk desagerrarazi nire zoriontasuna? Irtenbidea patrikakoak biltzen dituen tabako ekoizleak asmatu du. Tabako-belarra genetikoki eraldatu dute, eta koskaizoa ematera hurbiltzen zaion hara izorratu. Nola bada? Belarrari kafeina sortzeko gaitasuna eman diote. Eta nikotina bai, nikotina gustukoa du, baina, kafeina? Mesedez, faborez eta otoi, kafeinarik ez! Batek zioena: kafean nikotina bila hasi beharko dugu! Eta, zenbat apustu? Konturatzerako hemen dugula arantzarik gabeko laharra?
Té fulles petites i peludes en la part inferior i allarga el cap entre 20 i 40 cm. Es coneix com a Viagra búlgara, Sideritis scárdica. És una planta blavosa, ja que els seus cabells li donen un color blavós. Habita en els punts rocosos de les altes muntanyes i tot el que ha... [+]
Euskal Herrian bertakotzat dugun baratzegintza eredua produktu historiko modernoa da guztiz. Oraintxe landatuak izango dituzten Ezpeletako, Ibarrako eta Gernikako piperrak; Tolosako babarrunak; Arabako patata; edo Duzunaritzeko arto gorria; guztiak dira 1492tik Amerikako... [+]
Datorren uztailean izango al dugu lanik? Izango al dugu labore uzta biltzeko lanik? Gure aldean, etorkizuna planifikatzeko eta antolatzeko gaitasun handia dute landareek; ia landare guztiek. Bere zikloa biziko den tokian gertatuko diren gorabeheretara egokitua izango da... [+]
Omiasainando tots els fruits ficats”, diu l'expressió. Mandio és un grapat de pomes, carabassa i kiwi (Malus domestica, Cucurbita maxima i Actinidia chinensis). Molts altres més seran blat de moro (Zea mays); o mongetes (Phaseolus vulgaris); patata (Solanum tuberosum), ceba... [+]
Tens una horta? De nen, les dues hortes que he conegut a casa tenien un mur. Un en la volta i l'altre en un costat. Una bona utilització dels murs farà que l'horta tingui un gran benefici. Crearà un refugi: es col·locarà en el lloc adequat per a fer ombra, o per a protegir-se... [+]
Aprofito el ressò que em dona aquesta tarda per a comentar-l'hi al lector: s'han anat els dies més llargs de l'any i la nit s'ha allargat i la llum del dia ha començat a escurçar-se. Això tindrà conseqüències terribles en les plantes i evitem en nosaltres.Aquest estiu que... [+]
Fer un forat amb el plantador i ficar la planta. Ja estan plantades els vitets del dolor (Capsicum annuum), que escalfarà per a l'estiu d'enguany. Només de pensar-ho, les meves dents se'm van posar suosos.
Al nostre poble el riu Oria es converteix en una riera, i en les... [+]
Des del vermell, Rubus fruticosus i Rubus ulmifolius. En la tija vermella els nous brots i fulles són vermells, encara que aviat es veran verds. A la tardor, fins i tot quan el fred li cremi la pell, les fulles es tornaran vermelles. Rojo en la mantega i vermell en les... [+]
La majoria de les collites s'han realitzat. El final del cicle de les plantes és el germen que dona inici al cicle d'una altra nova planta. Quan reposem la collita solem recollir fruits o llavors i menjarem de les dues per a escalfar l'hivern. La planta ha destinat enormes forces... [+]
L'all, Allium sativum, mai falta en la nostra cuina. Capçals seques penjant tot l'any i nou durant els primers sis mesos. Els caps d'all i els grans s'estan desviant de casa a l'horta, l'època de les sembres. També després, fora de l'època de sembra, l'all haurà d'anar a l'horta... [+]
La temporada de l'all ja és aquí. Temporada de sembra d'all. El de la seva collita serà més tard, i ell ha de començar a treballar al cap. Al cap, el de l'all. Però no tots busquem el cap de l'all. Cada vegada es veu més sovint en les hortes l'all sembrat per a verds. També... [+]
Contesto amb un punt, no de temor, sinó de respecte i vergonya, cada vegada més sovint, a qui em pregunta gairebé qualsevol cosa en les plantes. I aquest punt és cada vegada més gran.
A la nit, algú em va preguntar quan s'ha de sembrar el tomàquet (Solanum lycopersicum)... [+]