La Llei orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) està basada en l'informe La reforma de l'educació escolar publicat en 2009 per la fundació FAES, el think tank popular que presideix José María Aznar. Aquesta reforma, presentada pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert, és la setena reforma educativa que es duu a terme a Espanya des del franquisme –l'anterior ja la va realitzar el PSOE en 2006–. A mesura que arriben al poder, cada govern canvia al seu gust el model d'ensenyament, perquè els polítics no són capaços d'arribar a un acord de mínims que estabilitzin el sistema educatiu. El pla Wert, a més, ha pres una direcció contrària als actuals objectius educatius, convertint-se en una eina d'ensenyament neoliberal. Desglossem la reforma que afecta la majoria dels agents del sector.

Currículum sense competències bàsiques

Pel que la llei diu, prevaldrà el coneixement dels continguts conceptuals, deixant a un costat les competències o competències bàsiques. En l'educació actual es consideren imprescindibles les competències bàsiques i en aquesta direcció s'està treballant a Europa. “Són les capacitats que qualsevol persona necessita per a moure's i desenvolupar-se en la nostra societat en el seu conjunt –ens explica Mariam Bilbatua, professora de Mondragon Unibertsitatea i doctora en Ciències de la Filosofia i de l'Educació–: aprendre a aprendre i a pensar, tenir una comunicació eficaç, saber conviure i treballar junts… L'essència és passar d'aprendre a fer de memòria, d'impulsar processos d'aprenentatge basats en la transmissió a analitzar projectes i problemes… En la LOMCE no es repeteix professionalment. En definitiva, el PP reforçarà les assignatures d'educació mercantilitzada i ‘valuosa’, els eixos de les assignatures (Llengua Castellana, Llengua Estrangera, Matemàtiques, Biologia i Geologia, Física i Química, Geografia i Història), assumint Madrid la concreció del seu contingut. En els exàmens es preguntarà als alumnes sobre aquests continguts i en el dia a dia els eixos de la matèria cobriran com a mínim el 50% del seu horari i la resta de les matèries com a màxim el 50%. És a dir, els nens i joves aprendran sobretot els continguts fixats pel Govern d'Espanya –en total el 65% del currículum– als quals dedicaran més hores i esforços, condicionats per la jerarquització de les assignatures.

Drets per “talent”

Els alumnes hauran de triar abans el camí a seguir. Ara, fins al final de l'ESO -fins als 16 anys- estan tots junts, però la nova llei els repartirà als 14 anys: “No tots tenen el mateix talent”, ha subratllat Wert, i per això els que tenen un rendiment acadèmic més baix –els que treuen pitjor nota– volen dirigir-se a la Formació Professional i els altres a Batxillerat –a la universitat–. El ministre ha dit que hi ha massa estudiants en la universitat i que volen endurir el tamís, amb pujades en els preus de les taxes, matrícules universitàries i baixades en les beques d'ajuda. La mesura pretén fer front al fracàs escolar perquè els que no volen estudiar es dirigeixin com més aviat millor al treball, a la Formació Professional, però l'abandó escolar prematur sol és del 14,7% en Hego Euskal Herria, i la mesura no té sentit a Euskadi, sinó que serveix per a incrementar la diferència i caure en el risc de les expectatives sobre els alumnes “bons” i “dolents”.

Així ho creu Bildu: “Aquesta distinció es troba en la filosofia de la pròpia LOMCE, que assenyala que l'objectiu és identificar qui són els bons i els mals alumnes per a potenciar els bons. És discriminatòria i discriminatòria, l'alumnat ha de superar diverses avaluacions i en conseqüència es va per un camí o per un altre; no podem oblidar que els resultats estan molt relacionats amb el nivell socioeconòmic, per la qual cosa no tots els alumnes i alumnes tenen els mateixos drets. L'objectiu de la LOMCE no és que tots arribin als mateixos destins, sinó que cadascun, en funció de les seves capacitats, arribi a destins diferents”.

Quatre exàmens “nacionals” de control a partir dels 9 anys

En l'actualitat, la selectivitat condiciona totalment el Batxillerat, ja que el currículum recull les competències generals a desenvolupar en aquests anys, però la formació en Batxillerat es limita a superar l'anàlisi dels continguts de la selectivitat, que és l'objectiu i finalitat del mateix i el currículum a penes té cabuda. Imagina ara la necessitat de realitzar una prova estàndard imposada per l'administració als 9, 12, 15 i 18 anys. Quatre revàlides amb preguntes sobre els eixos de les assignatures que es controlaran des de Madrid i els dos últims exàmens, de caràcter obligatori, perquè no es repeteixi el curs. Tenint en compte el que ocorre amb la selectivitat, no és difícil preveure que la trajectòria dels centres estarà dirigida a aquestes avaluacions primerenques, amb el risc de convertir-se en una acadèmia per a superar les hostilitats. I què avaluaran aquests estudis? En paraules de Wert, continguts homogenis que tindran “caràcter nacional” –entengui l'espanyol–: “Volem saber què aprenen a les escoles i què no”.

Mariam Bilbatua diu que l'avaluació és important per a afavorir l'autonomia i l'autoaprenentatge de l'alumnat o per a detectar on està i què ha de millorar, però que l'avaluació ha de ser part del procés, instrument i no meta, i la llei està dirigida a resultats, a distingir entre bons alumnes i dolents. És més, el Govern pretén treure a la llum el rànquing de centres educatius amb resultats. “Ho hem vist a Xile i en els llocs on s'ha implantat un sistema educatiu molt neoliberal: amb les avaluacions que realitzen des que finalitza l'educació infantil completen els rànquings escolars i les escoles reben ajudes en funció de la seva qualificació. Tot es converteix en competició i carrera, tant per als centres escolars com per als estudiants”.

Aquestes mesures també augmentaran les desigualtats entre nens i nenes. Per exemple, en el sistema educatiu finlandès, que sol ser considerat com a model, no tenen avaluació precoç i es basen en l'equitat, tot el recorregut està premsat perquè tots els alumnes obtinguin bons resultats, ja que entenen que el desenvolupament de les competències és un dret de les persones. Amb la reforma espanyola, no obstant això, es corre el risc que uns pocs obtinguin qualificacions altes i molts altres siguin baixos, que fomentin la competitivitat i la segregació. No sembla que es respecti el ritme del nen, perquè es planteja el recorregut “com a carrera a superar”, diu Bilbatua. A més, la reforma no esmenta la responsabilitat que té el sistema en aquesta carrera. “A través de la lectura de la llei sembla que la responsabilitat és exclusiva de l'alumne, com si no fos responsabilitat del sistema establir els recursos i les mesures necessàries per a aconseguir els objectius”.

Cal destacar que el currículum pretén eliminar la Història del Món Contemporani i incorporar la Història d'Espanya. Així mateix, el PSOE suprimirà l'Educació per a la Ciutadania que es va dur a terme i establirà l'assignatura obligatòria per als qui no optin per la Religió: Valors Culturals i Socials en Primària i Valors Ètics en l'ESO, que fins ara aprofitaven per a reforçar les matèries del currículum. “En matèria d'igualtat, coeducació, tractament de la diversitat… la llei trenca els passos que s'han donat en aquests anys, no es correspon amb el platejo dels agents educatius europeus”, diu el professor.

Quin tipus d'alumnat portarà aquest model? En paraules de Bilbatua, impulsarà un tipus d'intel·ligència molt lligada a l'aprenentatge memorístic, un alumne acostumat a aprendre de memòria, que no té el costum d'establir relacions profundes amb les coses, que té poca capacitat per a escriure textos d'alt nivell d'abstracció… És a dir, “un alumne que sap donar la resposta que espera el professor, però no que sap pensar per si mateix, ni que identifiqui estratègies davant situacions difícils. Aquest model educatiu no serveix per a respondre a les demandes de la societat actual”. Més que oferir una formació integral que prepari als ciutadans per a la vida, que desenvolupar una opinió crítica, una cultura i una recerca, sembla que la llei prefereix subjectes passius i dòcils que es dediquin com més aviat millor a una professió o una altra.

Poder al director per a deteriorar l'autonomia dels centres

La LOMCE diu que es donarà autonomia al centre, però aquesta autonomia dependrà del director: es professionalitzarà la direcció, serà triat des de Madrid i la participació de la comunitat escolar serà nul·la, ja que reduirà la capacitat dels pares, professors, alumnes i altres agents a nivell consultiu. “Si a això afegim que els exàmens seran els establerts pel Govern d'Espanya, en la pràctica el centre tindrà molt poca autonomia per a tirar endavant el seu propi projecte educatiu”, ha subratllat l'expert.

La reforma també advoca per una educació privada d'un model determinat. La llei diu ara que la plaça pública ha d'estar garantida per a tots els nens i nenes, però aquesta base ha desaparegut en la LOMCE i obligarà els centres de segregació sexual a concertar –i a lligar una concertació d'almenys sis anys–. En conseqüència, el Govern Basc i el Govern de Navarra hauran de donar subvencions a aquestes escoles, encara que el Tribunal Superior de Justícia de l'Estat ja va autoritzar prèviament l'exclusió d'aquests centres per considerar-los discriminatoris.

Una oportunitat per a fer-li front?

La llei orgànica segueix endavant i els populars no tenen intenció de retrocedir. El Govern Basc i el Govern de Navarra no tenen competències per a incomplir la llei –recordeu l'ocorregut amb el repagament farmacèutic, el Tribunal Constitucional va advocar pel Govern d'Espanya– i la inèrcia que suposaran els macroestudis serà difícil per als centres educatius. No obstant això, Bildu veu necessari el planti: “És un gran pas enrere des de tots els punts de vista, no respecta la pluralitat i les diferències de les persones, no respecta els drets individuals ni els drets col·lectius, el nostre dret a garantir la supervivència de la nostra llengua i la transmissió de la nostra cultura com a poble. Espero que tota la comunitat educativa i tota la societat s'oposin”. La LOMCE té en contra a les comunitats que no estan governades pel pp, i alguns dels quals estan en mans del pp també s'han manifestat, sobretot per la despesa econòmica que suposa per a les comunitats. Wert s'ha enfonsat en alguns aspectes que estaven en l'esborrany inicial, com per exemple, que els alumnes destinats a Formació Professional no estiguessin en l'ESO o que pretenguessin donar una lliçó per a elevar la Constitució espanyola, però als propis partidaris de la dreta els va semblar un abús.

La ministra ha anunciat que portaran les negociacions al Congrés dels Diputats, ja que la reforma no sofrirà més canvis i no canviarà. La reforma arribaria al Congrés després d'haver passat pel Consell d'Estat i el Consell de Ministres, i no oblidem que el pp té majoria absoluta per a aprovar sense problemes la llei orgànica. Podria succeir a l'abril-maig, però el Govern de Madrid no ha deixat clar el nou model que vol posar en marxa per al pròxim curs, o per al curs 2014-2015.

Coneixent l'abast de la reforma, difícilment es pot imaginar que un expert en educació aconselli aquest model. Això és el que li hem dit a Mariam Bilbatua, com es pot fer una malaptesa així? No és una malaptesa, ens ha contestat ella, sinó un sistema educatiu molt ben pensat: “Està absolutament alineat amb el model de societat que vol desenvolupar el PP, no hem d'oblidar que la reforma ve d'una ideologia i una organització social centralitzada, que no respecta la diversitat, tant cultural com de persones, basada en la diferenciació i la competitivitat. Volen garantir el dret a seguir en l'educació i el poder econòmic que només uns pocs tenen”.

Cristina Uriarte, consellera d'Educació del Govern Basc

"Seria irresponsable aixecar-se de la taula, és el moment d'acostar els punts de vista"