Benito Fiz, professor d'AEK

Estudiant del segle XXI

L'homenatge és el moment de mirar enrere, de portar la memòria dels mèrits de l'homenatjat. Nosaltres, per part seva, vam anar mirant més endavant a la recerca de l'homenatjat, un dijous d'hivern, a la tarda vam voler conèixer l'homenatjat de la Korrika en el Kutxi de Gasteiz: l'alumne de basc. Ens vam posar a buscar el retrat de l'alumne de basc que ens portarà el segle XXI.

Per a ajudar a esbossar aquest perfil, vam recollir a quatre dibuixants: Josu pereres, Maite Goñi, Ainhoa Ezeiza i Abel Camacho, i ens vam posar a teixir les línies entorn d'aquestes preguntes: Com s'aprendrà el basc en el segle XXI? Com serà l'alumne de basc? Què farà? Què demanarà?

Al cap d'un parell d'hores no teníem fotos netes ni retrats robot útils, però sí moltes línies, prou per a fer la pròpia imatge. Heus aquí les ratlles i els troncs que ens van deixar. Presa el que vulguis i fes el teu dibuix.

Josu Perales ens va recomanar que ens fixéssim en el que aprèn anglès, aprendre idiomes és sobretot aprendre anglès en el món actual, i d'aquí venen la majoria dels quals venen després, potser també el perfil de l'alumne de basc. No obstant això, ens va avisar que també miréssim a nosaltres: totes aquestes persones que estan practicant el basc, no sols poden ser el present, sinó també el futur. L'interlocutor de la llengua que es vol aprendre és cada vegada més benvolgut i pagat per l'alumnat. El professor de carn i os no es perd, però ha de viure en aquest ecosistema.

En una pantalla LED, Maite Goñi va començar a dibuixar, els clips art de les màquines, les màquines que dirigeixen, les que parlen amb nosaltres, però també hi ha màquines que ens permeten fer milers de coses alhora: fer i treballar amb diferents amics, trobar a onze mil professors, fins i tot fer el treball d'onze professors, o fer el treball d'un professor infinitat de vegades.

Llavors Abel Camacho va agafar el pinzell fosc. Es diu que només s'ha donat una petita capa de pintura a diverses coses, i sota aquesta capa s'amaga un vell mur, els continguts de sempre, els camins de sempre. En canvi, l'alumne té coses que abans no tenia: textos, materials, possibilitats... És necessari capacitar al futur en la gestió de tots ells: liderant i avaluant el seu propi procés. Perquè el futur alumne tindrà cada vegada més poder.

El palet d'Ainhoa Ezeiza va saltar a tons més intensos. Va reivindicar portar el dibuix més enllà de la frontera del llenç, al costat informal de l'aprenentatge, i sobretot a la socialització. S'aprèn i s'aprèn en un idioma socialitzat, i es necessiten xarxes socials, en Internet i en el món del ciment, en tots dos casos. Pot ser que calgui construir xarxes d'estudiants que en aquest moment se sentin o no, perquè els bascos som pocs, però teixim xarxes fàcilment.

Dins de dues hores, el futur professor pot començar a dibuixar-se a si mateix amb aquests esbossos.

I pensarà, sobretot, que ha de ser l'interlocutor de l'alumne o alumna, o que per a ell ha de fer de cicerone per a una comunitat. També pot pensar que ha de situar la llengua en les tasques i relacions d'aquestes persones. Algú conclourà que el llenguatge, en lloc de tenir forma, ha de donar-li sentit.

Uns altres creuran que hauran de lluitar perquè les màquines no els llevin espai. Que uns altres hauran de trobar la manera de governar les màquines. Mentrestant, algú pensarà en la manera de donar treball pesat a la màquina. Com treure profit de les màquines que li envolten. Tots els que es maquinen.

Començaran a pensar en la relació amb l'alumne, alguns el dibuixaran fora de l'euskaltegi: a la xarxa o al carrer. Uns altres es veuran a si mateixos compartits amb altres professors. I més d'un imaginarà a l'alumne prenent el poder, amb claredat quina i com vol aprendre, capaç d'avaluar-lo, en gran manera desdependiente del professor.

També hi haurà qui ho vegi tot com ara, perquè així ho volen alguns o perquè han vist que el futur ja és aquí.

Alguns prefereixen sortir a la caixa i contemplar el cel negre d'hivern, adequat per al to principal del seu dibuix. Uns altres triaran els seus rostres per al retrat dels joves que el dijous a la nit somriuen en Kutxi.

Bea Sallaberry, professora d'AEK

Què sabem d'aprendre basc?

Sota el lema Aprendre basc en el segle 21 ens ajuntem per a compartir experiències en el nostre idioma. Quatre persones, quatre itineraris: Eluyeta, l'oportunitat de treure-la a la llum directament dels qui han viscut els diferents aspectes del basc i de l'aprenentatge. En les tertúlies dels euskaldunberris se'ns van aparèixer els aspectes coloristes i plens d'esperança del calidoscopi del basc: algunes respostes, moltes preguntes.

En primer lloc, el basc és la lluita i la frustració. Per a començar, per l'organització i la força que requereix per a acudir a les classes, amb flexibilitat i sovint sacrificis, rebutjant als amics castellanoparlants. Si no fos suficient, es produeix una autèntica lluita per l'ús: dificultat per a formular les idees concebudes, necessitat de ser valenta, situacions infreqüents per a tenir un interlocutor euskaldun o haver ofert una cooperació relativa, quan cal afegir el risc de rebuig que s'adquireix dirigint a qualsevol en basc, així com el de la sentència. Cadascú, forçant-se a si mateix, el basc depèn de la voluntat i de la força: sense sorpreses, dirigir-se en basca és una desmarcha militant, gairebé sempre, que cadascun intenta per si mateix.

El basc no sempre és integrador, malerusco insuficient, ja que aquí no és un factor per a viure bé. A més, quan es creen grups que es vinculen a projectes soci-polític-culturals, gairebé mai es creen en basc, comunament, la materialització de la llengua local se situa en segon pla o s'insereix més tard. No obstant això, la clau és aquí sustentada.

D'una vegada per sempre, el basc és fàcil. Tots els prejudicis que apuntaven a la dificultat d'aprendre basca es van esfondrar allí mateix. No és poc. Un dels testimonis ha subratllat que el difícil no és aprendre basc, sinó canviar la situació del basc. Més enllà d'això, el basc també els agrada, tant pels moments passats en classe, com per la gent i els companys de classe, com per cada moment de viure en basc.

Per descomptat, el basc és un univers universal. Encara que a vegades ens oblidem, el que transmetem no és un idioma. No és només això. Als quals acudeixen a les nostres aules els donem el món, el nostre i la resta: una cultura, un poble, uns estils de vida i uns valors, una manera de veure i de viure als altres. El que oferim és el d'aquí, i també el de tots els altres, obert, que contempla el món i pot, al mateix temps, reunir i explicar el món en si mateix, el qual pot abastar d'una banda i per l'altre. A més, la comunitat basca té els braços oberts per a qui vulgui.

Per sobre de tot, el basc és transformador a través d'un viatge íntim des del tronc fins al domini de la llengua. Aprendre basc, recuperar-ho, sovint es basa en motivacions personals, en el dolor de la transmissió interrompuda o en el desig de ser la primera baula d'aquesta, i la seva adquisició sempre és una llarga, rica i enriquidora aventura humana que ens canvia a través de nosaltres, que vol canviar la societat.

Finalment, per al futur, el basc és creatiu: l'alternativa és l'idioma, la relació i la comunitat creadora, la difusió de les portes de les noves xarxes i projectes, el motor en l'entorn. Una vegada rebut no es pot descartar.

De totes les llums i ombres només podem portar a aquestes línies algunes de les més clares i compartides. Sens dubte, quan parlem d'aprenentatge, aquestes diferències segueixen encara massa estudiades i val la pena prendre's aquest marge, per a portar a bon terme l'euskaldunización en general. Al cap i a la fi, què sabem exactament d'aprendre basc? Sobretot el que suposa humanament? En general, sobre els paràmetres que superen la part didàctica? No estan en mans del professorat però condicionen l'èxit del procés, són urgents, perquè el nostre treball no pot tenir garanties ni un futur fins que no puguem entendre amb detall què és estudiar.