En les últimes setmanes la patronal basca, sigui Confebask o Cebek, està difonent el següent missatge: les empreses estan “moriendo” per la caiguda de la demanda. Segons han indicat, des de maig de 2008 han desaparegut 7.000 companyies a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, i el mes de gener passat ha estat un dels mesos més pobres. El missatge ha estat aprofitat per a rebutjar una major pressió fiscal per part de les hisendes forals i demanar als sindicats convenis que suposarien un empitjorament de les relacions laborals.

La patronal ha estat submisa en la CEOE espanyola i és tan capitalista com ella; sap molt bé quines són les principals raons per a “matar” a les empreses. Sap que no s'estan “moriendo”. Sap que els asfixien i els maten i sap qui és l'assassí. És un sistema capitalista que, de la mà dels seus gestors polítics –administració i govern en alternança–, imposa un model econòmic i social concret. Es tracta d'un model que imposa polítiques d'austeritat i retallada de la despesa pública, en lloc d'un model de creixement econòmic que fomenti les empreses i l'ocupació. I aquestes polítiques que venen dels governs, com l'augment de l'IVA, provoquen, entre altres coses, una caiguda del consum. Els bancs no concedeixen crèdits. No són pocs els empresaris que segueixen el principi de “socialitzar pèrdues i privatitzar beneficis”. Tot això porta a ofegar a milers de petites i mitjanes empreses que, al final, desapareixen i amb elles milers d'ocupacions.

Per a solucionar aquesta situació de “emergència nacional” necessitem un conveni a Euskal Herria que suposi un canvi social i econòmic. Cal tenir en compte que fins ara els treballadors han estat els que més han sofert els efectes de la crisi en les seves pròpies carns. La reforma fiscal unificada i la persecució del frau fiscal generarien recursos suficients per a alleujar la situació de tots