ARGIA.eus

Subscriu-t’hi
Subscripció regal a ARGIA
Societat Entorn Política Economia Cultura Idioma Feminisme Educació Món Opinió
dijous 20 de febrer de 2025
Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa
Astronomia

2012 DSA 14 asteroidea, ezintasun adibidea

Joxerra Aizpurua Sarasola
27 de febrer de 2013

45 metroko diametroa eta 135.000 tona dituen harri puska, 2012 DSA 14, guregandik 27.680 kilometrora igaro zen otsailaren 15ean; egun bereko goizean –Errusiako ordutegian–, hamar tona inguruko meteoritoa guregana heldu zen.

Meteorito txiki horrek 200.000 metro koadro kristal hautsi zituen, milioi bat biztanle dituen Txeliabinsk hirian. Kristal hautsien ondorioz milatik gora zauritu izan zen, eta diru-galerak 25 milioi euro ingurukoak izango direla uste da. Antza, eta zorionez, meteoritoa Ural mendietako laku izoztu batean erori zen; askoz okerrago izan zitekeen, beraz. Errusiarren misilen aurkako sistemak ez zuen meteoritoa detektatu.

Ostiral gauean gure ingurutik pasa zen asteroidea, berriz, 2012an detektatu zuen NASAk, baina hori baino ez zuen egin, munduan dugun teknologiarekin asteroide handi baten aurka ezer egiteko modurik ez dugu eta.

Hainbat estimazioren arabera, 40 urtero hurbiltzen zaigu asteroide handi xamar bat, eta 1.200 urtero Lurra jotzeko arriskua dago. Orain 66 milioi urte, hamar kilometroko diametroa zuen asteroideak jo zuen planeta, eta ondorioz, besteak beste, dinosauroak desagertu ziren. Harri puska batek gure historia alda dezake.

Astronomia
ASTEKARIA
2359. zenbakia
2013ko martxoaren 03a
ASTEKARIA PDF-an
Més llegits
Utilitzant Matomo
#1
Què ha passat en 2n de l'ESO? L'avaluació diagnòstica destaca "dos grans descensos extraordinaris" en ciència i castellà
Mikel Garcia Idiakez
#2
Leonard Peltier: “Azkenean libre naiz, gaurkoa egun ederra da”
Jenofa Berhokoirigoin
#3
"Si Cascante és Euskal Herria, per què no són jotes la cultura basca?"
Danele Sarriugarte Mochales
#4
El grup Hezkuntza Artea ha presentat el manifest: "S'han imposat les modes pedagògiques una darrere d'una altra"
Mikel Garcia Idiakez
#5
Alemanya investiga el "discurs antiisraelià" d'un cineasta
Gorka Peñagarikano Goikoetxea
Azoka
T'interessa pel canal: Astronomia
2025-01-03 | Elhuyar | Ana Galarraga
Una sonda passa amb èxit prop del Sol
La sonda Parker de la nasa ha aconseguit els 6,1 milions de quilòmetres de distància en la primera aproximació a la superfície del Sol en la seva missió. S'ha convertit així en l'objecte artificial més pròxim a la història del Sol. Ha passat a una velocitat de 692.000... [+]
2024-06-14 | Elhuyar | Iker González Cubiella | Iñigo González de Arrieta Martínez
Atrapats en la Terra: escombraries espacials i futur de les missions espacials
Se sap que la Lluna és l'únic satèl·lit natural que orbita al voltant del nostre planeta, però hi ha molts altres satèl·lits enviats per l'home, els satèl·lits artificials. Les telecomunicacions, la meteorologia, l'espionatge... són innombrables. Però, què ocorre quan... [+]
2024-06-06 | Egoitz Etxebeste Aduriz | Elhuyar
La missió xinesa Chang'e-6 acomiada amb mostres ocultes a favor de la Lluna
La missió xinesa Chang'e-6 ha aconseguit prendre mostres ocultes a favor de la Lluna i enlairar a l'òrbita lunar. Es tracta del primer enlairament per la cara oculta.
2023-10-18 | Elhuyar | Egoitz Etxebeste Aduriz
Alerten sobre la necessitat de mantenir l'auge dels satèl·lits
Un article publicat en la revista Science adverteix de la necessitat de regular més rigorosament els permisos per a satèl·lits d'òrbita baixa. De fet, ja hi ha milers de satèl·lits en l'espai i han previst una pujada espectacular.
2023-08-24 | Ilargi Manzanares
La nau espacial índia arriba al pol sud lunar
El país és el primer a arribar al pol sud i el quart en piga. Ha arribat el dimecres a les 14.34.
2023-05-31 | Izar Mendiguren Cosgaya
Eneko Axpe. Mirant a Mart.
“En 2025 s'espera que la primera dona i la primera persona que no és blanca arribi a la lluna”
Eneko Axpe Hissa (Barakaldo, 1986) és físic i investigador en la NASA, els EUA, San Francisco. És el primer basc físic de la NASA. També és músic en diversos grups. Ara treballa de ple, té un projecte interessant: investiga com alimentar a les tres persones que faran la... [+]
2022-07-13 | Elhuyar | Egoitz Etxebeste Aduriz
James Webb teleskopioaren lehen irudiak eta datuak aurkeztu dituzte

James Webb teleskopioaren lehen irudiak eta datuak aurkeztu dituzte: unibertsoari inoiz ateratako argazkirik sakonenak eta exoplaneta baten espektroskopia-datu zehatzenak. “Kosmosaren ikuspegi berri eta iraultzaile bat”, Bill Nelson NASAko administratzailearen... [+]

2021-04-20 | Unai Brea
Naiara Barrado Izagirre. Observador d'astres
"Si posem diners segurs que dins de vint anys estarem en Mart"
En la pàgina adjunta es troba Naiara Barrado (Getxo, 1981), astrònom i membre del Grup de Recerca de Ciències Planetàries al costat del telescopi de l'Escola d'Enginyeria de la UPV/EHU. En el treball diari, no obstant això, s'observa la pantalla de l'ordinador, treballant amb... [+]
2021-03-05 | Jenofa Berhokoirigoin | Eneritz Arzallus Alustiza
PÒDCAST #54 | Colonitzant l'espai Elon Musk
Elon Musk, el més ric del món, no sols colonitza el planeta Mart, sinó que també busca connectar a Internet a tot el món amb el macroprojecte Starlink. Per a això, està construint una “constel·lació” entre milers de satèl·lits. El poblat de Saint-Senier-de-Beuvron... [+]
2021-03-05 | ARGIA
Espazioa itxuraldatuko lukeen ‘Starlink’ proiektuaren kontra erresistentzia abiaturik du Normandiako herrixka ttipiak
MULTIMEDIA - Net Hurbil
2021-03-02 | Jenofa Berhokoirigoin
El petit poble de Normandia es resisteix al projecte 'Starlink', que transformaria l'espai
Elon M., el més ric del món, a més de colonitzar el planeta Mart, té com a objectiu facilitar la connexió a internet a tot el món amb el macroprojecte denominat Starlink. Per a això, està construint una “constel·lació” entre milers de satèl·lits. El poble de... [+]
2019-07-16 | Nagore Irazustabarrena Uranga
Costat fosc de la lluna
Naixement 8 de maig de 1945 Capitulacions alemanyes II. Va portar el final de la Guerra Mundial i, immediatament, els Estats Units va posar en marxa l'Overcast, que més tard seria l'Operació Paperclip, portant als Estats Units al major nombre de científics alemanys perquè es... [+]
2019-06-26 | Ander Perez
Mirin Karmele Gómez. Ensenyant el cel
"Qui inverteix en l'espai té un retorn en la nostra societat"
Mirin Karmele Gómez creu que mirar al cel pot ajudar-nos a conèixer la Terra, ja que en ella es troben moltes de les claus del pensament i la tecnologia que l'ésser humà ha construït al llarg de la història. El seu objectiu és difondre aquesta cultura científica i per a... [+]
2019-04-12 | Nagore Irazustabarrena Uranga
Lluna, emperador i muralla
Segons compte la llegenda, fa més de 2.000 anys, una nit, el primer emperador xinès, Qin Shi Huan, va somiar que estava en la Lluna.
2019-04-11 | ARGIA
Què són exactament els forats negres que absorbeixen la llum?
El projecte Event Horizon Telescope presenta la primera imatge d'un forat negre. Mesier es troba en el centre de la galàxia 87, a 55 milions d'anys de llum.
Eguneraketa berriak daude