Aquest aniversari alhora és molt adequat perquè tots dos països tenen moltes similituds demogràfiques: tots dos tenen una població d'uns 3 milions, viuen en un territori de 20.000 quilòmetres quadrats i el 20-30% de la població parla la llengua pròpia del país, que és molt diferent lingüísticament de les principals llengües dels estats. El Gal·lès i el basc són al mateix temps, normalitzats i marginats en la vida actual del caseriu i de la ciutat, de la vella i jove, de la tradició i de l'avantguarda. La televisió té un repte a Gal·les i al País Basc, comunicar-se amb aquest ampli espectre de l'audiència utilitzant un llenguatge minoritzat.

Les emissions en gallec tradicionals es van iniciar en la dècada de 1960, amb una sèrie de programes produïts i emesos per la BBC i la cadena comercial HTV. Per tant, S4Ck tenia des del principi l'herència de la televisió de dues dècades, un conjunt de professionals amb experiència i gèneres ben establerts en informatius d'idiomes, programes d'actualitat, esports, programes infantils, comèdia, ficció televisiva i telenovel·la de la cadena Pobol i Cwm. No obstant això, la creació d'una nova cadena -l'explosió d'oportunitats laborals per a treballadors creatius i tècnics– amb la qual es pretenia fer un canvi de marxa en la producció televisiva, i el fet que les empreses de producció televisiva se situessin en nombrosos punts del país, no sols en la capital, va augmentar la connexió entre el creixement econòmic i la indústria lingüística del gal·lès.

A més, el propi S4C va suposar una fita important en la història política de Gal·les. Kate va néixer en una situació dramàtica. Milers de persones van participar en una acció directa sense violència, que es va dur a terme durant més d'una dècada amb l'objectiu d'implantar la cadena de televisió. Es van posar en marxa diverses Comissions Parlamentàries per a la presa de proves. Finalment, tots els partits polítics del Regne Unit van donar suport a la creació d'una cadena de televisió en llengua pura gal·lesa, però després de guanyar les eleccions generals de 1979 el partit conservador del Regne Unit va canviar d'opinió renunciant al seu programa electoral. El líder del Plaid Cymru (Partit Nacionalista de Gal·les), Gwynfor Evans, va respondre que faria un dejuni fins a la mort fins que el Govern conservador complís amb el seu compromís. L'acord es va aconseguir abans que Gwynfor Evans comencés el dejuni i S4C va ocupar el seu lloc en la mitologia gal·lesa. La televisió es va convertir en el consol després del fracàs del referèndum d'autonomia política, que va ser rebutjat pels electors de Gal·les en 1979. A pesar que la identitat política de Gal·les no estava disposada al govern autònom, algunes parts del moviment gal·lès es van sentir alleujades per l'èxit de les campanyes de moviment social en les quals l'Estat britànic realitza concessions culturals.

És just dir que en les tres dècades que s'està emetent, S4Ck ha causat un impacte en la vida nacional quotidiana de Gal·les. La seva presència ha contribuït a la vida política, esportiva i cultural de Gal·les, participant directament en programes que abans eren “massa petits”, “massa marginals” o “galestarregi”. S4Ck ofereix festivals culturals de Gal·les, així com una lliga i una política de futbol locals. Des dels seus inicis, els telenotícies de graderia van introduir una visió gal·lesa dels esdeveniments internacionals, i S4C ha portat les millors jugades de la Lliga espanyola i la Copa del Rei comptant amb el gal·lès des de començaments de la dècada de 1980. La cadena ha produït programes per a nens, ficció i sèries basades en fets reals en col·laboració amb nombroses cadenes i empreses de tot el món. Els assoliments més famosos són dues nominacions als Oscar a la millor pel·lícula estrangera, Hedd Wyn en 1993 i Solomon a Gaenor en 1999, totes dues guanyades per Belle Epoque i Tot sobre la meva mare a Espanya.

Per descomptat, també hi ha hagut punts baixos. Com en totes les cadenes, alguns programes han tingut un acolliment pobre (em venen al capdavant concursos i comèdies), però no es pot negar que el fet de ser una única cadena de televisió en gallec i formar part d'un paisatge més ampli de normalització lingüística sumi a la seva missió una dificultat. A vegades els polítics han qüestionat la seva raison d'être –emissió de programes en gal·lès–. De fet, recorden que la normalització lingüística continua sent un projecte polític.

S4C ha estat criticat per l'esquerra per ser massa conservador en els punts de vista, emular la programació britànica o anglesa i especialment per abandonar la cultura juvenil. La major dificultat de moltes de les concessions amb més recursos que S4Ck és l'audiència dels joves. La resposta de S4C, la ficció ocasional per als joves, algunes actuacions musicals pop i un programa sobre els temes quotidians dels joves, responen en part, però no del tot. La seva estratègia en Internet no ha aconseguit atrapar de manera decisiva a aquesta part de la població.

La televisió cada vegada depèn més de les fórmules testades a tot el món i la televisió de Gal·les no és una excepció. No obstant això, a part de l'animació infantil, els programes de ficció de la televisió gal·lesa rarament han copiat d'altres idiomes, simplement perquè copiar programes en anglès (des del Regne Unit o els EUA) mai resultava una opció creïble per al públic bilingüe que sap parlar en anglès i en alemany. La televisió en gallec està basada principalment en la producció domèstica. De fet, creix el sentit de la naturalitat, la localitat, la sensació de connectar en una relació més pròxima amb l'audiència si es compara amb les grans televisions nacionals.

Aquesta proximitat també es reflecteix en l'ús del llenguatge. En comparació amb l'anglès del Regne Unit, l'ús dels dialectes en la televisió gal·lesa és major. Han criticat l'ús de S4Ck en gal·lès per ser massa directe o formal, i també per ser massa irresponsable o de tipus argot. Lingüísticament, ha contribuït a millorar l'entesa entre els dialectes, a la creació i difusió de neologismes i a millorar el reconeixement dels qui estan aprenent d'haver arribat.

Els tres anys enrere han estat els més alterats de la història de S4C en les seves més de 30 anys. Davant les opinions negatives de la premsa, les dimissions de l'alt executiu i president i el dur cop financer del govern de coalició britànic en les previsions de despesa, sembla que ha fet ciavoga. Amb una reducció pressupostària del 36%, intenta tornar a connectar amb el públic, en antena i en xarxa, per a reconstruir la seva reputació i posicionar-se en el cor de la vida quotidiana de la gent de Gal·les.

(*) Elin Haf Gruffydd Jones és professor de l'Aberystwyth University de Gal·les.