Per què has triat Rioja Alabesa?

La Rioja Alabesa ha estat des de temps immemorials un territori monolingüe, i encara avui dia la presència del basc en la vida quotidiana és molt reduïda. No obstant això, en els últims anys el basc ha fet un pas de gegant a la comarca, sobretot de la mà del sistema educatiu. Avui dia, nens i joves tenen l'oportunitat d'aprendre basca, i el model D ha irromput amb força a les escoles, que són les pròpies dels alumnes de la comarca. És per això que s'ha creat una nova situació lingüística a la comarca: els joves són els vascoparlantes de la comarca. El coneixement de la llengua és cada vegada major, però el seu ús és encara bastant limitat. És interessant analitzar com s'ha introduït la nova llengua en la comunitat castellanoparlant per a conèixer les conseqüències dels esforços per revitalitzar la llengua.

Es pot dir que la comunitat a favor del basc s'està enfortint?

El tema del basc ha suscitat més d'un debat a la Rioja Alabesa; les perspectives són bastant contradictòries. La comunitat en pro del castellà diu que el basc és una de les llengües d'Euskal Herria, que no és la més important i que no és una mostra d'identitat basca. Enfront d'això, la comunitat a favor del basc ha desenvolupat el discurs de la voluntat; el desig de recuperar la llengua perduda, unint el basc i la identitat. En el camí cap a la recuperació de la llengua, el sistema educatiu ha estat fonamental. No obstant això, encara que l'escola pot garantir un cert nivell de coneixement, això no vol dir que les futures generacions s'euskaldunicen automàticament. Són processos molt lents. Des del punt de vista actitudinal, no obstant això, l'alumnat de la comarca opta per una societat bilingüe de cara al futur.

La recerca s'ha desenvolupat en dues fases.

L'estudi s'ha centrat en les actituds cap al bilingüisme i el basc, segons els organitzadors. També he volgut analitzar l'evolució que poden tenir aquestes actituds en el temps. L'estudi s'ha desenvolupat en dues fases, amb un interval de temps de vuit anys entre totes dues parts (2001-2009). La primera vegada, per a contextualitzar la recerca, vaig tenir diverses entrevistes amb membres del món del basc de la comarca, amb el professorat i amb els pares i mares, així com amb persones amb una posició social rellevant, i vaig fer un treball d'observació; vaig fer una estada de tres mesos a la Rioja Alabesa.

D'altra banda, en l'aspecte quantitatiu, amb la finalitat d'analitzar les actituds de l'alumnat de secundària i batxillerat, em vaig dirigir a tres escoles: A la ikastola Assa (Lapuebla de Labarca), a la ikastola Sant Vicent (Oyón) i al col·legi Samaniego (Laguardia), on s'ofereixen els models A i B. Els estudiants tenien entre 14 i 18 anys, i van anar 232 els que van elaborar el qüestionari. En la segona fase, en 2009, només vaig fer una anàlisi quantitativa, utilitzant un qüestionari similar per a contrastar les dades. En aquest cas, van anar 177 els alumnes que van conformar el qüestionari.

Vas tenir l'oportunitat de treballar amb Colin Baker, especialista en bilingüisme.

Sí, en la primera etapa de la recerca vaig tenir l'oportunitat d'anar a Gal·les i vaig conèixer a Bangor University, que va ser el director de la tesi. És conegut per exemple el llibre Attitudes and language que va publicar en 1992. Baker ha treballat molt de sobre les llengües minoritàries i les actituds del bilingüisme, i a partir del seu treball he enfocat els qüestionaris i els ítems utilitzats a la Rioja Alabesa. Les principals variables analitzades en l'estudi han estat les actituds cap al bilingüisme i el basc, que s'han comparat amb altres variables com les variables lingüístiques de competència i ús, els tres models vigents en el sistema lingüístic de la CAPV (A, B i D) i les variables psicosocials de vitalitat, identitat i relació amb els vascoparlantes.

Com han estat els resultats de les classes?

L'alumnat, en general, va mostrar actituds positives cap al bilingüisme i cap al basc; les dades recollides en 2001 i 2009 van ser similars. En les actituds cap al bilingüisme van destacar la importància de la bilingüe, la convivència lingüística i el fet que el futur sigui bilingüe. Quant a les actituds cap al basc, les següents idees van tenir una gran inclinació: que val la pena aprendre basc i que és necessari que els nens aprenguin basc per a garantir la supervivència de la llengua. No obstant això, l'aprenentatge del basc s'ha vist malgastat pel desaprofitament de temps. En general, l'alumnat opta per un futur bilingüe, especialment important a la comarca on la presència del basc és tan escassa. Les dades són positives.

D'altra banda, vaig estudiar la influència dels models lingüístics en les actituds cap al bilingüisme i cap al basc. Els resultats mostren que les actituds lingüístiques són positives en tots els models lingüístics. No obstant això, les actituds més negatives van ser les del model A i les més positives les del model D. Així mateix, en els resultats crida l'atenció que la diferència entre els models A i D s'ha ampliat des de 20001 fins a 2009 en les actituds lingüístiques. És a dir, que són reflex de la importància que cada model ha donat a la promoció i alimentació del basc, i que aquesta diferència no s'ha reduït amb els anys.

Recentment s'han publicat les dades de la recerca Arrue.

És clar que fer el salt del coneixement a l'ús és complex, per la influència de la societat; no diguem a la Rioja Alabesa. En el grup de recerca DREAM estem a punt de reflexionar sobre aquestes dades. Per part nostra, es pot proposar una anàlisi qualitativa com a complement a aquestes dades. Ens sembla important que els alumnes escoltin què han de dir sobre aquest tema. És a dir, segons l'estudi Arrue, l'ús del basc en l'ensenyament secundari es redueix considerablement. Però, com ho veuen ells? Cal donar l'oportunitat als alumnes de respondre a aquesta pregunta, i tot això pot contribuir a la conscienciació d'ells mateixos.

De cara al plurilingüisme i a l'educació, teniu algun projecte entre mans?

Amb Jasone Cenoz, Durk Gorter i altres investigadors del grup DREAM, en les classes estem treballant el concepte d'enfocament multilingüe. L'objectiu d'aquest projecte és analitzar les competències plurilingües i la capacitat d'utilitzar més d'una llengua en l'àmbit de l'educació. Des d'un punt de vista holístic, abastem totes les llengües que componen el repertori lingüístic dels alumnes. L'objectiu del projecte és trobar una forma alternativa d'avaluar aquestes llengües de l'escola, basant-se en les competències lingüístiques de la vida real i en l'ús de les llengües. El punt de partida d'aquest projecte és la diversitat lingüística en els contextos escolars i estem desenvolupant diverses línies de recerca relacionades amb l'avaluació de l'educació bilingüe i plurilingüe.