Castillo leon-neutre

Aitor Zuberogoitia (Blog Atabala, 17-12-2012)

Entre altres, un dels principis rectors de la nova adreça d'EITB serà el següent: La reactivació d'ETB1 i, al mateix temps, la continuïtat d'ETB2. Per a treure ETB1 de l'UCI és necessari crear més continguts en basc, fins que es pugui comparar amb el nombre d'hores de producció en ETB2. Aquest repte, a més, es veurà abordat en un context de reducció pressupostària. (...) ETB1 i ETB2, reivindicant que s'impulsaran totes dues (com si l'existència d'una no causés desequilibri a l'altra, aprimant el pressupost del més feble, reduint els recursos humans, robant el públic i la publicitat…), el discurs és políticament correcte, però a més de plantejar una metafísica impossible (perquè no és possible tirar la moneda a l'aire i no tirar pel coll ni pel castell), si la cadena és falsa. En cas contrari, seguirem com des de 1986: una moneda sempre a l'aire, lleons i castells, convençuts que tots dos tenen les mateixes possibilitats, i la sort (que són inconcebibles els camins del Senyor), incapaç d'endevinar per què, en la majoria dels casos, advoca pel castell.

Llegir article complet

La televisió basca, el càncer del basc

Juan Uranga Sustatu.com, 16-11-2012

Engrossir els pressupostos d'ETB1, millorar la programació, ampliar el públic i enriquir el món del basc en general són objectius que, sens dubte, s'han de complir en un futur pròxim. Però són suficients?Suposo que no. (...) La major força de la televisió és la seva força normativa. I no em refereixo a la força que té l'opinió política per a desembolicar-me, sinó a la influència que té el comportament social per a canviar, posar en vigor o deixar fora de moda. Aquesta força normativa se situa molt per sobre de qualsevol altre efecte que pugui produir. I, des d'aquest punt de vista, al basc l'afecta el que es fa en ETB1 tant, o probablement més, la qual cosa es fa en ETB2. (...) No és sorprenent que la televisió sigui la generadora de la normalitat i que el basc sigui el repte de la normalització, i que es desenvolupi una política lingüística que no tingui en compte aquesta influència de la televisió? En què estem discutint aspectes de menor importància, deixant per complet a un costat les vicissituds de la força principal? A alguns els ha sorprès les oportunitats que cada vegada més bilingües fan a favor del castellà en la seva vida quotidiana. Els joves havien de ser, entre altres coses, el suport del futur euskaldun. Com donen l'esquena a la nostra benvolguda llengua després de tota l'escolaritat en basca? Quant al que han vist en la televisió, no crec que la resposta sigui difícil. (...) La televisió basca els ha ensenyat que es pot dir “basc” en castellà. La televisió basca (en castellà) els ha ensenyat que vostè pot ser un basc nat jugant principalment en castellà en la televisió. Algú creu que el fet que la gent de referència que el poble considera euskaldun nat aparegui principalment en la televisió basca (castellà) no té un missatge subliminal? Que no es dedica a regular la normalitat? (...) Necessitem una televisió que mostri als bilingües que apostin pel basc. Bilingües referencials. Els que apareixen reiteradament en la televisió. (...) Cal acabar d'una vegada amb les incomoditats de la simetria. (...) En la televisió el fonamental és aparèixer com euskaltzale. Perquè la televisió fabrica cada dia la nostra normalitat. D'avui i de demà.

Llegir article complet