Hi ha diversos factors que dibuixen un mapa perillós per a la televisió pública de proximitat.

En primer lloc, la digitalització ha portat la competència d'altres formes de comunicació horitzontals i l'orientació cap al consum autogestionat de la televisió (TVa-pc-telèfon-Internet), la qual cosa redueix la fidelitat i les quotes de cada canal de televisió. En segon lloc, l'aposta política de l'Estat per un sistema audiovisual centralitzat, privat, abusiu, fragmentat i duopolítico ha estat pèssima. En tercer lloc, la crisi econòmica ha afectat el mercat de la publicitat i als pressupostos públics. I, finalment, en 2008 l'audiència d'ETB va passar del 20% al 12% al juliol de 2012, la qual cosa es deriva també dels errors estratègics d'Alberto Surio, secundat per l'acord del PSE i el PP i portat a les radiotelevisions, allunyat de les sensibilitats majoritàries.

Perquè EITB torni a situar-se en el centre de la comunicació basca, ha de fer front a tres reptes:

1.- Democratització i adaptació institucional. Suposaria la modificació de la Llei de Víctimes del Terrorisme d'Euskadi. L'elecció del Consell d'Administració i de la Direcció General requereix un altre model i forma. Així mateix, hauria de ser una altra llei la que creés el Consell Basc de la Comunicació Audiovisual, per a assegurar la pluralitat i les obligacions de tot el sistema audiovisual.

El Consell d'Administració no hauria de tenir un perfil polític, sinó professional, i no hauria d'estar vinculat a cada legislatura. Hauria de ser triat pel Parlament, amb la presidència primus inter pareixes, que a més seria director general. Això no seria un òrgan unipersonal en si mateix, sinó que estaria lligat a la majoria del Consell, però tindria un vot de qualitat. Tots dos serien triats pel Parlament –jo crec que amb una majoria de 2/3 si en la segona ronda es prolonguessin 3/5 i la paràlisi per majoria absoluta–.

A més, és necessari posar en marxa el Consell Assessor de la Programació, en representació de la societat civil. El quadre estaria format pel Consell Professional dels Informatius (i l'Estatut de la Redacció) i l'establiment del dret d'accés actiu i passiu per a assegurar a la societat, a les minories i als col·lectius l'accés directe a la informació i a la bona comunicació.

2.- Redefinició de les missions de Servei Públic i models de programació, ja que la relació amb els usuaris ha de ser diferent.

Seria definir com una corporació multimèdia. A les característiques centrals del Servei Públic d'EiTB (accés general, oferta de programació majoritària i atenció a les minories, normalització lingüística, qualitat, informació, neutralitat, identitat, gestió democràtica, finançament que garanteixi la independència, producció pròpia i èmfasi en la indústria audiovisual pròxima) caldria afegir més missions: Articular el marc cultural i comunicatiu propi d'Euskal Herria; la memòria cultural, la innovació, l'experimentació de formats, la creativitat i l'aposta multisuport; ser referent en informació amb agenda pròpia; la diferenciació amb identificació; la proximitat emocional; la competència en serveis interactius i presència en múltiples plataformes; vertebració d'una comunitat plural i plural; construcció de l'espai públic…

En la programació cal destacar la importància dels informatius, dels espais divulgatius i culturals, però també una programació de qualitat i alta audiència, preferiblement basada en la producció pròpia, ja sigui intra o externa.

En relació amb la funció de servei públic d'EiTB, també tindria sentit una Agència Basca de Notícies que suposaria una extensió multimèdia dels serveis d'EITB en un ampli espectre d'idiomes.

3.- Revisar el sistema de cadenes i les seves funcions en nom de la programació en basca.

En la passada legislatura, el paper social d'ETB1 ha seguit a la baixa. L'audiència no coincideix amb la realitat sociolingüística. Hi ha massa programes de farciment, esport (pilota) i entrevistes i reportatges “ètnics” repetitius. En contraposició a la funció de gestió de l'opinió pública, el nombre d'hores dels informatius en basc és d'un terç de les cadenes en castellà. Avui dia, els bascos no veuen ETB1. Es tracta d'una cadena secundària, com una cadena local, no adaptada per a joves ni per a gent culta i alfabetitzada. ETB2 fagocita l'espai. És evident que el model d'especialització diferenciada entre cadenes és una mala opció: L'euskaldunización d'ETB1 i la socialització, integració i opinió pública d'ETB2.

Com fer un salt en ETB1? Prioritzant, des de la vocació de la TV General, cap a diferents àmbits de la població euskaldun. Per a això, caldria millorar la programació i el finançament; ampliar la producció i duplicar el doblatge.

I si hi hagués més flexibilitat amb la llengua d'ETB2, introduint progressivament programes bilingües i subtítols, i prestant més atenció a la cultura basca en un sentit ampli? Però, igual que ETB1 no té per què estar just sota ETB2, no és apropiat desmuntar el paper d'ETB2 com a cadena federativa.

Eitb.com ha de tenir prioritat com a canal propi d'Internet per a connectar amb els joves i oferir continguts a la carta en múltiples suports. Mantenir ETB3 en la mesura que sigui possible, seguint amb la programació infantil/juvenil. En cas contrari, l'audiència dels nens i joves se cedirà a les cadenes temàtiques alienes. D'altra banda, el projecte d'ETB4 podria estar a l'espera de la seva aprovació. I les cadenes internacionals són necessàries, i potser és convenient ajustar els costos actuals a través d'OTT. Finalment, sembla lògic veure que hi ha televisions locals en basca i en bilingüe i que per si mateixes compleixen un servei públic o social, i que EITB hauria de tenir relacions i suport privilegiats.

En definitiva, caldria apostar per un salt en la democràcia, en la qualitat i en el servei en la ràdio-televisió basca.

(*) Ramón Zallo és professor de la UPV.