Naixement 24 de febrer de 1810 El científic Henry Cavendish, un dels homes més rics del Regne Unit de l'època, va morir als 78 anys d'edat. Els seus béns no s'havien acumulat durant la seva llarga vida, sinó que procedien de la seva família. La seva mare era lady Ann Grey, filla del duc de Kent, i el seu pare era Lord Charles Cavendish, fill del duc de Devonshire.
Després de tres anys a Cambridge, Cavendish va deixar la prestigiosa universitat sense títols. Més tard va demostrar que li sobrava capacitat acadèmica per a obtenir títols, però li van fallar les capacitats socials. Era molt tímid. Per tant, els béns de la família li van dedicar tot el temps que van poder i l'extrema timidesa li va permetre dedicar a la ciència de la vida.
Va ser un dels primers filòlegs de la química, fora de França, que va coincidir amb les teories revolucionàries de Lavoisier. Va crear l'eudiòmetre més precís fins llavors, un dispositiu que mesura l'aptitud dels gasos per a respirar, i va aconseguir resultats molt satisfactoris en estudis de composició de l'aire atmosfèric, encara que l'argó encara no estava localitzat. També va calcular la densitat de la Terra, suposant que era 5,48 vegades superior a la de l'aigua (la diferència amb la dada actualment aprovada és inferior a l'1%). Això va permetre calcular la massa de la Terra i, posteriorment, va permetre a altres investigadors trobar el valor de la gravitació constant. També va treballar en el camp de l'electricitat, realitzant importants descobriments: el concepte de potencial elèctric, que li deia “grau d'electrificació”, la constant dielèctrica dels materials, la relació entre el potencial elèctric i el corrent...
La veritat és que les mancances socials no li van permetre ampliar tot aquest ingent treball, només va publicar uns pocs treballs breus i cap llibre. Es comunicava per mitjà de notes escrites amb els criats de la casa i va manar construir en la façana posterior de la casa una escala que només ell utilitzava per a evitar la trobada amb ningú en els accessos i sortides discretes. Hi ha qui creï, entre altres, que Cavendish tenia la síndrome d'Asperger, el conegut psiquiatre i neuròleg Oliver Sacks. Sigui com sigui, el problema de Cavendish era extrem: mancant un dispositiu adequat per a mesurar la potència elèctrica, i atès que la seva obtenció requeria el contacte amb altres éssers humans, la potència va arribar a mesurar-se a través del seu propi cos, calculant la potència en funció del dolor que li causava la descàrrega.
A la fi del segle XIX, el físic James Clerk Maxwell va estudiar els papers de Cavendish, on va descobrir els descobriments que uns altres van descobrir posteriorment: Llei de proporcions solidàries de Richter, llei d'Ohm, llei de pressions parcials de Dalton, principis de la conductivitat elèctrica, inclosa la llei de Coulomb, llei de gasos de Charles...
Bizitzak dena inguratzen du, mugatua eta hauskorra da. Bizitza onak bizitzeko, gorputzak zer egin badakiela iruditzen zait, buruak ordea, nahiz eta jakin (ondo informatuta dagoenean), askotan gorputza nahita isiltzen duela ikusten dut. Isiltze horretan burua beste buru... [+]
La cultura consumista que vivim, mana a tot usuari a un gaudi desmesurat. Com diu Slavoj Zize, Gaudeix del teu fetitxe, s'ha convertit en el rude mandat de la hiper-modernitat. El gaudi actual es duu a terme a través dels dispositius tecnològics existents per a ocupar el lloc... [+]
En 2018 vaig apagar les xarxes socials i la majoria de les comunicacions dels dispositius per a intentar controlar on centrar-me en la vida. Cada dia segueixo en aquesta tasca, a la llum de l'arna, perquè la meva curiositat busca constantment informació fresca que m'ajudi a... [+]