Espanya, França, Alemanya, Gran Bretanya i Itàlia... la superfície de terra que els rics del món han adquirit en menys de deu anys. Salvo als que vivien allí, naturalment.

Les hectàrees són enormes. El comparador és el periodista Fred Pearce, autor del llibre The Land Grabbers (“Els caçadors de terres” o “Els lladres de terra”). Sota el tronc principal, els més petits diuen: “Una nova lluita per fer-se amb el món. Com s'acumulen les terres a Wall Street, els rics xinesos, els xeics del petroli i les indústries agro-industrials, en un món ple de fam i de gent”.

Pearce va ser entrevistat pel diari The Guardian al maig de l'any passat, però no va arribar a ser oficial. “Soc periodista de la vella escola”, va reconèixer. Que li encanta comptar els esdeveniments des d'allí. Havia sentit parlar diverses vegades de la rampinya i havia visitat una dotzena de països per a veure de prop com els milionaris s'apoderaven de la sabana brasilera, dels marenys creats per la selva indonèsia o pel riu Malin Níger.

Segons ha relatat Pearce, la càrrega dels nous patrons es nota en tot. “Tu et vas d'un paratge de Tanzània i el telèfon mòbil et diu ‘benvinguda a la Unió d'Emirats Àrabs’. Un general d'aquest estat ha comprat tots els drets de caçar en les 400.000 hectàrees d'un parc nacional de Tanzània. Els vilatans diuen que a la nit les llums van enceses, que s'inflamen i que els lleopards que fugen es moren amb AK47. Mentrestant, els paramilitars d'elit del Govern de Tanzània tenen a Masai lluny d'allí”.

A Amèrica, però sobretot a Àfrica, trobaràs gent movent-se d'un costat a un altre per haver estat expulsada de les seves terres de sempre. No hi ha respecte als drets de ningú, ni històrics ni culturals. Els saquejadors de terres volen grans superfícies d'unes 50.000 hectàrees o més, i això no es pot aconseguir si no s'han alliberat els que tenen la tradició de caçar o de pasturar des de temps immemorials.

S'ha convertit en el nou esport dels oligarques del món en anglès anomenat Land Grabbing i en francès Accaparement donis terres. Si vols aprendre una cosa de la qual serà la mare de molts conflictes, rebel·lions i guerres en el segle XXI, has d'anar a GRAIN de tant en tant.

GRAIN és més que un lloc web, una petita organització internacional sense ànim de lucre que, com els agricultors del món, vol ajudar els moviments socials a retenir o desenvolupar sistemes alimentaris controlats per les comunitats locals i basats en la biodiversitat.

Hi ha almenys dos euskaldunes en GRAIN: Paul Nicholson és el president i Aitor Urkiola té les responsabilitats administratives i financeres. Recentment ha estat editat per GRAIN -en anglès, castellà i francès- un valuós document per a conèixer als nous terratinents del món: “Qui estan darrere del robatori de terra?”. Està ple de noms, cognoms, diners, poder i tragèdia.

Control d'aliments amb terra

Susan Payne resumeix l'ànsia d'un milionari que s'acosta a comprar o llogar grans superfícies en països com Àfrica o Amèrica del Sud: “Com un nen en una botiga de caramels. Tens enormes oportunitats i els riscos són molt menors del que la gent creï”. La companyia canadenca d'inversió canadenca Emergent Asset Management, liderada per Payne, s'ha fet amb una important quantitat de terra a Àfrica.

Algunes de les 15 mostres que GRAIN ha seleccionat com a models d'especuladors de terrenys són del Nord i de l'Oest del món, però també hi ha països emergents del Sud i de l'Est, de l'Índia, de la Xina... Theo de Jagger és un sud-africà que ha invertit amb els seus socis al Congo: “El 45% de les terres i les aigües del món s'aprofiten poc. Si nosaltres no utilitzem les oportunitats, algú més ho farà”.

El president de ZTE, la major companyia de telecomunicacions de la Xina, Hou Weigui, ha començat a immiscir-se al Congo i Sudan, però abans a Laos hi havia unes 100.000 hectàrees, unes altres milers a Indonèsia.

A Àfrica s'han fet famosos, entre altres, els noms de dos indis: Siva Sivasankaran i Sai Ramakrishna Karuturi. Karuturi Global Ltd. ha pres el seu nom. Veure les mesures dels camps que ha adquirit: 311.700 hectàrees a Etiòpia, 370.000 a Tanzània, més granges gegants al Congo, Sudan, Moçambic i Ghana.

Les operacions de Karuturi s'han sentit a Àfrica, sobretot pel conflicte a la regió de Gambela. L'organització Human Rights Watch ha denunciat en 2012 que el Govern etíop ha desplaçat per la força a uns 70.000 habitants que vivien allí de generació en generació per a instal·lar-los en les seves noves cabanyes. Els nous propietaris han arrencat les plantes i arbres que Anua posseïa en els camps de l'ètnia.

GRAIN també ha inclòs en el seu llibre verd el nom de Meles Zenawi, ex primer ministre d'Etiòpia fins a la seva mort a l'agost de 2002. La col·laboració dels polítics locals és fonamental perquè els oligarques estrangers s'apropiïn de la terra. Zenawi havia llogat quatre milions d'hectàrees en el sud d'Etiòpia, enfront de les 800.000 de 2011. Abans de l'arribada dels colonitzadors del segle XXI, l'exèrcit etíop havia tret a la força a desenes de milers d'habitants i havia destruït les selves que impedien la invasió de noves infraestructures.

L'oligarca argentí Eduardo Elsztain ha resumit així el que busca els diners en aquests territoris: “Els actius reals [terres] són un refugi per als inversors. L'or i les terres de cultiu són els millors actius que es poden oferir avui, i nosaltres l'estem fent tan bé com sigui possible”.

Per a completar el ventall de l'oligarquia restaurada, no poden faltar els possibles col·laboradors institucionals dels països pobres: Banc Mundial. En el Banc Mundial s'ha sentit que a Àfrica i Amèrica els pagesos han estat expulsats de les seves granges i enviats a les cabanyes de les grans ciutats. John Lambe, cap de la secció de negocis sobre la terra, justifica així la labor del Banc Mundial: “A Califòrnia [segle XIX. En el segle XIX, el foc de l'or es converteix en una prolongació de la mateixa intensitat que el de l'or. Els inversors que arriben primer no són els més aparents del món”. És a dir, que el robatori no ha fet més que començar.