Bixente Ameztoy va arribar a la Llum del Cel de la mà de la redactora Lurdes Auzmendi. No va ser l'única publicació que va veure. També la revista Euskadi Sioux, “el lloc de la gent que no té pulpitos”, que Ameztoy va dir a Auzmendi en l'entrevista (www.argia.eus/argia-astekaria/818/euskadi-sioux-ongietorri), va tenir un aparador del seu art. Allí va treballar amb il·lustracions de pàgines interiors. Se li va demanar, sobretot, que fes les pells en el cel de la nostra Llum. Havia passat un any, més o menys, en aquesta activitat. 1978.
Elixabete Garmendia recorda que esperaven amb ansietat la visita setmanal de l'artista. Portava sota el braç la pell corresponent al número que estaven treballant per a satisfer la curiositat dels quals treballaven en la redacció. Solia portar frescor, aire nou, i a vegades un petit desastre, o una queixa perquè la portada de la setmana anterior no s'havia publicat com deuria; el contrast, o la definició de la imatge, i sobretot els colors, perquè no es van imprimir com en la seva imatge original. Després de prendre aquestes precaucions. Però anem.
A Ameztoy li va tocar il·lustrar temes complicats, en aquella època tan dura i confusa de finals dels 70: Iberduero, Lemoiz, Pertur, l'Estatut, l'Aberri Eguna, la marea negra de Bretanya, la Setmana de l'Amnistia, Bai Euskarari, la mort de Germán en Sant Fermín…
Més enllà dels temes portats a la portada, el grafisme feia especial la fulla de presentació de la publicació, les maneres d'expressar les idees. Els convencionals, almenys, no eren gens comparats amb les portades de les revistes que tenien com a referència en aquella època, com a Punt i Hora. El temps ha ajudat a valorar aquest esforç per unir l'art i el periodisme, que sovint va passar desdibuixat en el remolí de la setmana a la mesura que el necessitava.
Però deixem que parli un dels quals han estat amb ell. Impressionats per les aportacions de l'artista, Joseba Sarrionandia va escriure el pròleg de les portades que es van recollir en forma de quadern per a l'exposició de Villabona, i ara també teniu la fulla de presentació de les 36 làmines de Bixente Ameztoy en la col·lecció que s'ha posat en KM i a la botiga d'Argia.
Aquest text arriba dos anys tard, però les calamitats de borratxos són així. Una sorpresa sorprenent va succeir en Sant Fermín Txikito: Vaig conèixer a Maite Ciganda Azcarate, restauradora d'art i amiga d'un amic. Aquella nit em va contar que havia estat arreglant dues... [+]
El dilluns a la tarda ja tenia planificats dos documentals realitzats a Euskal Herria. No soc especialment aficionat als documentals, però el Zinemaldia sol ser una bona oportunitat per a deixar de costat els hàbits i les tradicions. Em vaig decidir per la Rèplica de Pello... [+]