Títol: postfums. Idea i adreça: Idoia Zabaleta. Interpretis: Garazi Lopez d'Armentia, Ana Gandia i KRIs Oraá. Enllumenat: David Alkorta Producció: La pell, espai de creació.

postfums, l'últim treball de la ballarina gasteiztarra Idoia Zabaleta, es va estrenar el passat 18 de gener a la sala La Fosa de Bilbao.

Íidoia i jo havíem quedat amb ell per a parlar del seu treball, però també havia de fer una trobada pública. És a dir, abans o després de la representació, reunir-se amb el públic i donar explicacions sobre la creativitat. Serveix per a reforçar les idees i ampliar la curiositat. “Fem front al diàleg públic”, em va proposar Idoia. A més dels components del grup que participen en la representació, van acudir altres deu persones.

El títol que ha posat a aquest espectacle de dansa és postfums, un joc de paraules. D'una banda, ens porta a la situació posterior a l'incendi. D'altra banda, aborda el significat de l'anglès: posthumous es diu als fills dels pares morts, els que queden vius.

Abans d'arribar a la sala La Fosa de Bilbao va conèixer dues preestrenes, un a la sala La Monstrenka de Vitòria-Gasteiz i un altre a València.

Idoia Zabaleta ha definit la seva obra “La música de la sèrie B com a representació teatral”. Ella no balla per aquí. És el director i el creador de la idea que portava temps pensant: “Volia ficar-me en un forat intergeneracional i em vaig emportar a tres dones joves que ara només tenen 20 anys. En la dècada dels 80 he buscat imposar els gestos, els lemes i les actituds de la gent que tenia aquesta edat entre els joves, i tot això en el context d'Euskal Herria”.

Volia treballar amb adolescents. A més, volia que els ballarins fossin dones, dones gasteiztarras i nascudes des de 1986, després del disc Anti-Tot del grup Eskorbuto. L'última condició bàsica també la tenia clara: que abans no tenia res a veure amb la dansa o amb la creació de la dansa.

En aquesta obra no ha col·laborat Idoia Zabaleta. En tot moment han seguit la partitura escrita. “M'encanta treballar, sempre he estat un fanàtic, però estic fart de negociar la meva imaginació”.

En el procés creatiu van sorgir diverses preguntes. Per exemple, a on ens ha portat el grau de sofisticació dels anys 90 i de la primera dècada del segle.

“No miro amb nostàlgia el passat, no estic a favor d'això, però el compromís d'aquella època, la pulsació social o la justícia de dir les coses eren absolutament absolutes. Per contra, tot és complex avui dia, sobretot en el món de l'art, i el grau de sofisticació no ens porta a cap part. La representació és una mica en la línia d'Anti-Tot, una mica antipàtic, anti-artístic, que tot el que es mana és dissipar. Fractura i reconstrucció. Explícit”.

No obstant això, postfums és també una sèrie de treballs anteriors. El creador diu que és el capítol 3 o 4 de l'obra teatral iniciada en 2007, la Fissura, el revers del treball realitzat fins ara, “Cara B”. Si bé encara no hi ha una data concreta, s'espera que en breu es programi aquesta actuació a les sales de la nostra geografia.