El 31 de març de 2012 vau presentar el desig de reconstruir Udalbiltza, quina cuina heu treballat abans?

Fins ara han vingut recollint les opinions dels electes.

En una setmana rebem més d'un centenar de respostes. Alguns han estat molt directes, però altres han fet aportacions profundes. Sobre això haurem de fer una valoració.

I què s'ha observat en general en aquestes respostes?

En concret, no puc avançar molt, no és un qüestionari fàcil d'analitzar. No obstant això, hi ha algunes coses que es veuen bastant clares, com el desig de col·laboració, que s'ha manifestat reiteradament en les respostes dels electes.

Quants regidors s'han adherit?

Segons les últimes dades, 1.206 persones han fet costat a Udalbiltza, entre regidors i alcaldes. Són nombres rodons, més encara en el cas de l'adhesió dels alcaldes, hem recollit una bona quantitat. Però les portes no estan tancades, d'aquí a una mica podem ser molt més.

Udalbiltza es va fundar en 1999, però aviat aquesta unitat interna es va trencar i van sorgir dues sensibilitats, entre elles ETA va tornar a l'activitat armada… Quins ensenyaments es poden treure d'aquest passat?

Quan anomenem vam dir clarament: En aquests 13 anys hem d'aprendre de les coses bones i dolentes que han fet les dues expressions d'Udalbiltza. Han passat moltes coses i no podem deixar de tenir-les en compte. En aquell moment va haver-hi dificultats, però la situació ha canviat molt i ara no hi ha cap raó perquè estigui separada.

Han reivindicat els mateixos principis que els establerts en 1999 en el Palau Euskalduna. Però quins serien els objectius concrets d'Udalbiltza?

Els objectius són els mateixos. El País Basc està desestructurat, tant pel que fa a l'administració com a la territorialitat. D'altra banda, el marc jurídic actual no respon a les necessitats de la ciutadania basca, no tenim un estat propi i la voluntat nacional no té resposta. Udalbiltza ha de ser un instrument per a revertir aquesta situació, en això ha d'ajudar.

S'han reunit entre sectors per a què?

Avui dia no sabem com està Euskal Herria en dades. Quant a l'economia, l'ocupació o l'habitatge, les dades de la CAB estan desglossats pels de Navarra i Aquitània, que tampoc tenim els d'Iparralde. Guipúscoa pot començar una línia de treball amb La Rioja, mentre que amb Iparralde no la fa, encara que seria més fàcil. Però com no tenim dades no podem saber-ho. Udalbiltza també ha de col·laborar en això, oferint dades i per a saber on estan les necessitats.

De moment, li ha donat el suport el 18% dels regidors presents. No corre el risc que se li tallin les cames?

En 1999 van entrar tots els regidors del PNB alhora i ara no ha estat així, però creiem que això no és definitiu, Udalbiltza té una connexió especial per a tots els abertzales. Després de les eleccions de 2011, Bildu tenia l'oportunitat de començar aquest procés en solitari, ja que compta amb un bon nombre de regidors. Però volem fer les coses d'una altra manera, la diversitat ens dona força i hem de continuar treballant.

Quin ha estat la resposta que han rebut des de l'entorn del PNB per a no participar en l'Assemblea?

En aquest país sempre hi ha eleccions o una cosa així, i és difícil prendre decisions. Hem tingut contactes amb les executives i hem repetit que tenim les portes obertes.

Un dels projectes més potents de l'anterior Udalbiltza va ser “Zuberoa Garatzen”. Més enllà de la reivindicació de la identitat, què pot fer Udalbiltza de cara a la situació econòmica en la qual ens trobem?

Hem de fer una foto real. Hi ha moltes branques per a impulsar la construcció nacional, no és només dir paraules polítiques grosses, es pot construir en tots els àmbits: en la societat, en l'esport, en el primer sector que l'està passant tan mal… Però primer hem de veure quina és aquesta foto general, per això hem posat en marxa el procés participatiu. La direcció que surti de la reunió del 2 de març establirà les prioritats, després d'una reflexió.

Entre les opcions està la creació de subvencions i fons?

Alguna cosa que ja s'ha fet abans. La labor d'Udalbiltza es podrà intuir des dels pobles, els electes diran quines són les necessitats i els problemes, i els ciutadans podran veure que aquestes iniciatives tenen un impacte en el seu propi poble. Hem d'aprofitar el caràcter municipal de la institució per a estar més prop de la ciutadania, nosaltres coneixem el nostre poble.

Part del recorregut d'EA dins de l'Udalbide. En 2006 va afirmar que Udalbide s'havia convertit en una “finestreta de gestió de subvencions”.

Ara no hi ha cap raó perquè aquestes dues expressions es donin. Per exemple, el que fos vicelehendakari d'Udalbide, Jesús Mari Agirrezabala, ara està treballant en la reorganització d'Udalbiltza. No obstant això, Udalbide va assenyalar en un comunicat publicat en l'Aberri Eguna de 2012 que els principis inicials serveixen per a l'actual situació política. Per tant, no creiem que pugui haver-hi cap problema.

Als ajuntaments on governa Bildu no es pagarà la quota a Eudel. Aquestes tensions dins d'Eudel han influït en què Udalbiltza no tingui més suports?

S'ha parlat molt d'Udalbiltza i d'Eudel, però són coses totalment diferents. No sé si és una polèmica provocada intencionadament o què és el que ha succeït. En Eudel estan tots els ajuntaments de la CAB i part de Navarra i ofereix principalment assessorament tècnic. Udalbiltza és una institució nacional dels set territoris amb un objectiu totalment diferent. La veritat és que la reorganització d'Udalbiltza i les crítiques de Bildu a Eudel han coincidit en el temps.

Però aquestes crítiques han perjudicat a Udalbiltza?

Si li han fet mal, no entenem per què. Nosaltres estem parlant d'una altra cosa. No obstant això, Bildu no ha fet una crítica a Eudel, sinó que ha dit que cal fer una reflexió en profunditat sobre el seu funcionament i naturalesa, i no hem rebut cap resposta. Bildu és la primera força d'Euskal Herria en l'àmbit municipal i no tenim representació en la direcció d'Eudel, la qual cosa la ciutadania ha votat no està reflectit en aquesta direcció. Però el que és molt pitjor, en aquests temps en els quals els ajuntaments passen necessitat, Eudel ha desaparegut.

A Catalunya els ajuntaments han tingut un protagonisme especial, han organitzat referèndums i s'han autoproclamat “municipi català independent”. Quina reflexió us produeix?

La labor dels ajuntaments és fonamental, per això Udalbiltza té tanta importància. Podem aprendre molt del que ha passat a Catalunya, al cap i a la fi podem fer un munt de coses a través dels ajuntaments, i segur que sortiran moltes iniciatives d'aquest tipus. Quan vols treure un projecte endavant, totes les idees són benvingudes, i hem de mirar el que està passant en altres llocs per a aprofitar aquestes sinergies.

En aquest poble hi ha ciutadans, regidors i ajuntaments que no són sobiranistes. Què els pot oferir Udalbiltza?

Udalbiltza és el punt de trobada dels qui valorem Euskal Herria. Això ho tenim clar i els objectius són aquí. No podem posar-los en dubte.Bé, no crec que els regidors del pp vagin a venir mai a Udalbiltza. Però hi ha moltes maneres de construir Euskal Herria, no sols amb qüestions identitàries o sobiranistes. Si un regidor veu que el seu poble pot sortir reforçat, li resultarà més fàcil participar en Udalbiltza. Per descomptat, cadascun tindrà el seu lloc. El que nosaltres tenim clar és que és una institució oberta a tothom, no vetarem a ningú, tenint clar els cinc principis de l'Euskalduna.

Han tingut algun contacte amb els representants del partit socialista?

El grup motor no. Això és tasca de cada partit, d'aquestes relacions a través d'executius.

Després de la reunió del 2 de març, quina serà l'agenda?

En aquesta reunió elegirem la nova direcció i serà ella la que posi nom i terminis als projectes específics.