El sabó per a rentar els insectes és molt bo. Renteu, pegueu, netegeu-ho, mateu-ho! Una de les característiques més especials dels insectes és la seva pell. La seva estructura és la pell, esquelet. Respiren per la superfície. La pell és la protecció. I les quitines, veles, etc. protegeixen la pell. A ells els ataca el sabó. Agredir i frustrar el seu treball. Així és com el sabó pot rentar l'insecte.
L'ideal és el sabó potassa. El millor fet a casa. Barrejar un litre d'aigua a la cendra de tres o quatre quilos de fusta, batre bé i deixar-ho un parell de dies. Afegir i barrejar a poc a poc la massa de cendres a un litre d'oli vegetal. Ha de tenir una consistència similar a la d'una crema. Es posa al foc en una olla i s'engreixa movent constantment fins que s'assembla a un sabó. Afegir una mica de sal i unes gotes de llimona, barrejant-les bé una a una. Ho reculls en un recipient i aquí tens el sabó potassa per a rentar-te o per a rentar els insectes. Molt natural. En lloc d'oli vegetal, la grassa animal tampoc és dolenta.
Igual que en el sabó, la cendra és bona en una altra màquina. Per a protegir-se de les mossegades dels cucs, caragols i pitets, escampar cendres entorn d'ell, plantes recentment plantades o que brollen de les llavors sembrades. Si malgrat la inflor de les plantes es produeix un atac de petits cucs, com els de la família de la col, es barreja una mitja dotzena de cullerades amb un litre d'aigua de cendra i es mulla bé la planta. Els blancs i les plantes atacades per fongs blancs poden ser incinerats directament. En l'horta, quan es prepara la terra, es tira tranquil·lament fins a un quilo de metre quadrat, però cal donar-li més fem de l'habitual. Si es barreja amb la terra o amb el compost, posar poc, ja que en cas contrari es queda amb tot el N. La cendra és rica en potassi, que ajuda a combatre malalties i és un aliment excepcional. A més, compta amb calç, un element que fa una bona feina en les nostres terres argilenques. Per això, alliberant els aliments de la terra, fa un gran favor a les plantes. Igual que el tomàquet, també ajuda a les plantes amants de la terra bàsica de pH alt. En canviar, donar una mica en el forat. Si tens un estany o un pantà i les algues tenen un hi hagi, la manera de posposar-les és afegir una mica de cendra.
Per a això, per descomptat, cal recollir les cendres i els cendres dels focs d'hivern.
L'hivern és el moment de tirar calç a la terra i a les plantes. El karetze és una tradició centenària. Calcinar la pedra calcària en la calera, cremar-la i calcinar-la amb aquesta calç en camps, hortes, prades i pomeres. També les cases i els arbres s'encallaven, pintant... [+]
En la riba de l'horta sempre ha d'haver-hi un racó on es podreixin les restes. El material que es genera en bufar, en birbar, en llevar les herbes o en llevar les restes de les plantes que han donat la seva per la fi de la collita és molt ric. En general, s'acumula en la vora i... [+]
El cafè està amarg. M'agrada l'amarg. Lluny del dolç, amb punta de sal i punt de rostit. Sovint somio que una gota de sal li aniria bé. Cafè en realitat! Què és el que pot causar l'espina seca que un cafè de tacte floreix entre l'última biga del paladar i la pendicular... [+]
Les terres de ribera al costat dels rius, rius i riberes són el paradís somiat dels pagesos del País Basc atlàntic. Les millors terres han estat reunides per l'aigua durant milions d'anys, obres iniciades en temps en els quals no existia ni el Crist ni la gent que va crear la... [+]
S'han produït inundacions, tant en la part alta com en la baixa. Estem en terres en les quals el riu es converteix en un riu, grans riberes mirant a l'Atlàntic. El muntatge i l'aixafament construït per a protegir aquestes riberes de l'acció de les inclemències de la mar ha... [+]
Hiztegi ugaritan ageri da. Ereiteko dagoen soroan egiten den sua. Alorrean erretzen den zabor piloa. Soroetan egiten den belar, sasi eta arduien errea, gero errautsak lurrean barreiatzeko. Soroan batutako zakarrak erretzea. Zerbait erein behar den soroetan, pilan ipinita, belar... [+]
Menja ovelles. Als Andes xilens criden “menja ovelles” a la planta Pulla chilensis. Ovelles i ocells, encadenats en les seves llargues i esmolades espines, moren de fam i, a mesura que es podreixin, fertilitzaran la terra dels peus de la planta. Gràcies a aquest abonament... [+]
Arratsalde on, Jakoba. Lehenik eta behin, eskerrik asko Argian astero egiten duzun ekarpenarengatik. A ze nolako euskara darabilzun! Eta zenbat ikasten dudan! Gure ingurumen “berdea” beste begi batzuekin ikusten dut irakurtzen zaitudanetik. Eta eremu horretan gure... [+]
Kaixo Jakoba. Aurren-aurrena, zorionak eta eskerrik asko egiten duzun lanagatik eta ematen duzun informazioagatik. Konposta nola egin litekeen jakin nahi nuke. Guk baserrian jan-hondarrak plastikozko ontzi batean botatzen ditugu, baina mindu egiten zaizkigu. Zerekin, non eta... [+]