Principi d'unilateralitat. La base de la unilateralitat es recull en l'Acord de Guernica, declarat com a full de ruta de la pacificació i la normalització democràtica. Aquest principi modifica d'arrel els camins reivindicats i utilitzats fins llavors.
Quinze mesos després del cessament definitiu de la lluita armada, és més clar que si ens quedéssim a l'espera del Govern espanyol, estaríem encara sense fer cap pas. El cessament definitiu de la lluita armada no s'hauria produït mai si l'Estat s'hagués quedat a l'espera de concedir l'entrevista.
Ara ocorre i ocorrerà el mateix. Els Estats no donaran l'opció de diàleg ni faran canvis en la política penitenciària. Per què? La seva càrrega política està amortitzada. L'abandó de les armes i la dissolució de l'organització són excuses dialèctiques per a obtenir beneficis polítics, com intentar ocultar la gran manifestació de Bilbao.
En el marc de la unilateralitat, caldrà fer altres dos passos: primer l'abandó de les armes i després el reconeixement d'ETA com a organització civil. És una incidència tècnica diferent de com i quan s'han de realitzar aquests passos.
El principi d'unilateralitat explica la naturalesa i l'origen polític d'ETA, possibilitant una sortida humanitària a les conseqüències de la violència i demostrant que el cessament de la violència ha de ser irreparable.
CAUSA DE LA CONVERSIÓ EN ORGANITZACIÓ CIVIL. El protagonista de la pacificació és el mateix Euskal Herria. La pau, a més, com a valor de primer ordre no es pot condicionar, ni canviar amb res, ni pagar molt menys. El futur d'Euskal Herria serà decisiu per a nosaltres i nosaltres en la construcció de la pau.
És cert que la Conferència d'Aiete va instar els governs de tots dos estats a dialogar sobre les conseqüències de la violència, després que ETA abandonés la lluita armada. Però els estats espanyol i francès es neguen en veu alta i repeteixen. No sols seria inútil, sinó perjudicial seguir a qui no vol continuar reivindicant el diàleg. Per contra, el que cal guanyar és el vistiplau i l'opinió de la societat basca i espanyola. Això era el que buscaven les campanyes a favor de l'amnistia de 1975 i 1976 i l'esforç de llavors no era més fàcil que el d'ara, encara que ningú pensi el contrari.
Una vegada lliurades les armes de manera definitiva, ETA es convertirà en una organització civil i hauria de reconèixer-ho. Perquè mentre duri la condemna política i l'altra conseqüència de la violència, sembla més adequat que ETA no es dissolgui, sinó que es converteixi en una única institució civil. Quan li ho adverteixo, serà proveït des del primer moment de tots els retrets i retrets.
ETA va néixer per raons polítiques, ha pres la decisió d'abandonar definitivament la lluita armada per raons polítiques i només per motius exclusivament polítics li correspon lliurar les armes, convertir-les en una organització civil i rescindir-les en el seu moment.
La nova situació permetrà reivindicar totes les exigències, inclosa l'amnistia, tal com recorda en concret l'Acord de Guernica. La pau no es regala, com no es regala la llibertat, però el que es buida per a fer la pau guanya el poble. Euskal Herria exigeix un digne final d'ETA.
Com sabem, l'Independentisme Institucional d'Hego Euskal Herria ha iniciat un determinat full de ruta. La signatura d'un nou pacte amb l'Estat espanyol. Aquest camí utilitza algunes variables o premisses principals. Així: El PSOE és un partit d'esquerres, l'Estat espanyol és... [+]
No és gens fàcil entendre el que està succeint a Catalunya. Amb tota seguretat. Podem donar per acabat el procés de 2017, però està per veure si l'independentisme serà capaç d'iniciar un nou procés d'alliberament.
Si en les eleccions l'independentisme s'hagués mantingut en... [+]
Xabier Zabaltza Perez-Nievas historialaria, idazlea eta EHUko irakasleak 'Euskal Herria heterodoxiatik' izeneko liburua plazaratu berri du. Bertan dio Euskal Herria ezinbestean euskara eta euskal kulturaren bidez eraiki behar dela eta horretarako funtsezkoa dela euskara... [+]
“El parlament més abertzale de tots els temps” vs. “L'independentisme està en els mínims històrics”. Aquestes dues afirmacions les escoltem en els últims temps i s'han incrementat després de les eleccions celebrades el 21 d'abril en Araba, Bizkaia i Guipúscoa... [+]