Segurament, totes les generacions tindrien la temptació de crear una eina que faci front a l'escassa presència del basc. L'associació Elekatu-elikatu és una d'aquestes sessions que ha aconseguit plasmar. Es va constituir a l'abril de l'any passat, en un pla de xoc ferm contra el bilingüisme. Perquè en Baiona hi ha moltes coses i iniciatives, però sempre acompanyades de la traducció, amb el pretext de l'obertura, com sol dir-se en aquestes ocasions, “perquè ningú se senti exclòs”. El resultat, no obstant això, és excloent: el fil principal el porta el francès, i el basc es converteix en ornament, en una mera mostra.

Sol ser una tasca maldestra definir el funcionament d'aquesta mena d'associacions per línies concretes, encara que intuïtivament les coses siguin una mica clares. Anaven Thicoïpe, Ekhi Erremundegi, Nora Arbelbide i Amaiur Lujanbio, en nom del grup, ens van reunir en la taula.

Elekatu-elikatu no organitzarà, per exemple, un campionat de mus. D'una banda, perquè hi ha campionats de mus, encara que no sols en basc. Però sobretot, perquè qualsevol pot fer-ho. Volen esdeveniments extraordinaris, és a dir, uns altres, diferents, que ningú organitzi, i que tinguin la capacitat de vestir.

Tampoc és una reivindicació l'objectiu d'Elekatu-elikatu. És difícil veure a l'associació organitzant una campanya de denúncies, diguem, per afixas només en francès. Tenen la mateixa pràctica, en tot cas, la reivindicació. Més que viure en basc, el lema és en basc.

Des del principi han tingut clar que no seran esclaus dels negocis: “Decidim no organitzar esdeveniments, concerts o el que fos per a treure diners. No entraríem en això”. De moment, es proposa als convidats que vinguin per les despeses de la via perquè les iniciatives que es duguin a terme, siguin conferències o el que siguin, siguin gratuïtes. Per descomptat, les persones que treballen en l'organització del grup no cobren res. Les aportacions voluntàries, en qualsevol cas, són benvingudes, com es pot veure en la web.

Una altra de les decisions preses abans de partir és que el grup no tindrà portaveus i la comunicació es realitzarà exclusivament en basca.

Gats solitaris, més vistosos en grup

Una certitud va animar als assistents a aquesta iniciativa: l'aparença que en Baiona hi ha bascos; el costum d'unir-se només per a la festa genera una sensació molt diferent, però que són més els bascos del que es creï en la capital labortana. Precisament per això van creure que l'oferta que els arribaria de la seva mà havia de ser realitzada de forma sostinguda i dins d'una setmana. Avui dia, la invitació es realitza una vegada al mes, sempre l'últim dijous, perquè entri en els costums i en la memòria de la gent. Quant al lloc, es pretén que la ciutat es vagi desplaçant a poc a poc, i cada vegada es modifica el punt de reunió per a evitar que l'associació es vinculi a un lloc i que la identificació s'estengui a tot Baiona. Fins ara, a més de l'escola nocturna i la sala de la universitat, també s'han utilitzat les seus d'altres associacions. Recorrent als altres, perquè també s'impliquen.

No porten un ritme suau. Fins fa poc, s'han reunit tots els dilluns, una desena de persones en total. Gràcies a aquesta freqüència, s'han conegut, s'han tret idees, s'han establert diverses línies, s'han elaborat els documents per a la creació de l'associació i la resta, s'han presentat en les convocatòries de subvencions, s'han detectat les fonts d'ingressos i s'ha avançat la planificació anual.

S'han organitzat cinc actes fins a la redacció d'aquestes línies. L'últim, Jon Mirandez gaualdia, es va celebrar el passat 14 de gener en la seu de l'associació Hor Konpon a Bilbao. Itxaro Borda va parlar sobre el Nen dels braços. L'escriptor Luzien Etxezaharreta va fer referència a la revista literària Igela, Ander Iturrioz va analitzar el pensament de Mirande i Pantxix Bidart va dedicar diversos poemes a la música.

Al llarg dels actes s'han reunit persones de totes les generacions. No és la mateixa gent, sinó el públic segons el tema. “Estem contents per això –ens van comentar els quatre membres per unanimitat–. La gent ha arribat pel tema, perquè no ha vingut per militància o perquè és en basca. Ens agradaria i ens agradaria seguir així. Qui sap, pot ser que uns anys la iniciativa es converteixi en una setmana, i el públic arribarà perquè li agrada el que ha organitzat, i no en euskara també faré merda. Que sigui una elecció feta amb naturalitat”.

També tenen un símbol, com es pot veure en la imatge superior. Va arribar després de jugar a l'associació, per dir i per dir: eleKATU, eliKATU...