De tant en tant ens arriben notícies sobre la corrupció política. De tant en tant, es difonen indicis i sospites de corrupció i frau, normalment vinculats a l'activitat política. En aquests moments els ciutadans ens enfurim molt i qüestionem tot l'entorn polític.

Està bé discutir-ho tot i voler anar a l'origen d'aquest problema. Aquest exercici, a més d'interessant, pot aportar solucions democràtiques. El que estem debatent en la línia de la corrupció política és la pròpia democràcia. O, més ben dit, falta de democràcia. O el fracàs del control de les institucions democràtiques. Tal vegada es posa en qüestió com articular una societat democràtica, com canalitzar la participació de la ciutadania i, finalment, com controlar aquests mitjans.

La ciutadania té dret a participar en els assumptes públics, directament o a través dels seus representants. És clar que el nostre sistema ha triat la representació política i en cap cas la participació directa. Així mateix, aquesta representació s'ha dipositat en els partits polítics a través d'un sistema tancat.

En l'Estat espanyol, el sistema democràtic és el sistema dels partits polítics. Un sistema rigorós i tancat on la participació de la ciutadania és escassa, la vida política està burocratitzada i l'activitat política s'està professionalitzant. És veritat que en sortir d'una dictadura era important reforçar les estructures polítiques, però també és cert que qualsevol estructura ha de ser sotmesa a un control democràtic. Espanya necessitava als partits polítics per a consolidar una democràcia mínima i homologar a l'Estat. Però avui aquesta solució s'ha convertit en una gran càrrega: el sistema dels partits polítics, tal com està estructurat, ha passat d'una solució a un problema.

Aquest és el sistema que s'ha organitzat. A això cal afegir la “pràctica” diària dels partits i la falta de control institucional.Els
partits en general s'han burocratitzat, ja no són mitjans, sinó objectius. Els partits tenen una vida pròpia, aglutinen molts i grans interessos i, al final, són subjectes independents de la ciutadania.

Aquesta maquinària dels partits no és fàcil de satisfer. Els partits necessiten campanyes per a guanyar les eleccions i aquestes campanyes necessiten un gran suport econòmic. El més greu és que els ingressos i despeses dels partits no estan subjectes a un control efectiu, ja que, encara que algunes de les entitats previstes pel sistema, com el Tribunal de Comptes i la Junta Electoral, manquen de capacitat suficient per a això. I què dir del control dels tribunals ordinaris? Doncs que participen només quan es tracta d'un delicte de corrupció, i aquest també de forma molt limitada i sense mitjans especials.

Si ens fixem detingudament en el problema de la corrupció política podem concloure que, en la majoria dels casos, està lligat a les despeses dels partits, que moltes vegades té a veure directament amb les decisions que es prenen en matèria urbanística en diferents institucions i, finalment, aquest problema es revela generalment perquè algun company de partit ha volgut buscar el seu propi benefici personal. És a dir, s'accepten aquest tipus de conductes dins del partit si el beneficiari és el partit, encara que això també és absolutament inacceptable, perquè el partit i la societat no són el mateix i aquests beneficis no són per a la ciutadania en absolut.

Efectivament, el dret a participar en els assumptes públics per a acabar amb la corrupció ha d'exercir-se d'una altra manera. És imprescindible i possible.