“La meva mare va dir, ‘si ens maten, morirem tots junts’. El pare, ‘no, tenen tota la vida per davant’. I així es va prendre la decisió”, diu Josefina. Josefina és un dels 4.000 nens bascos que van ser exiliats d'Euskal Herria a Gran Bretanya en 1937 per a protegir-se dels bombardejos duts a terme per la revolta de Franco. “No durarà molt, només tres mesos”, li va dir el seu pare. Tots pensaven que els republicans guanyarien la guerra i que els seus fills tornarien aviat a casa. La majoria van tornar, sí, però sota la dictadura. 250 nens es van quedar per sempre a Anglaterra, lluny dels seus pares i de la seva pàtria, “sense personalitat”.

Josefina, Valentín, Juanita, Felix, Carmen, Manuel… En total catorze veus, catorze vivències de nens i nenes de guerra que tenen entre 80 i 90 anys en l'actualitat. Aquestes veus en off que conten la seva història són el nucli i l'ànima del treball. Una curiosa combinació d'imatges de l'època (audiovisuals i fotogràfiques) i animació que acompanyen a les veus. Els autors han experimentat amb una animació amb un toc estètic dels videojocs com a mitjà per a treure a la pantalla testimoniatges, però m'han semblat més forts i naturals les parts que mostren fotos i vídeos d'aquella època. La música d'Iñaki Salvador i els seus efectes sonors de gran credibilitat són el company ideal de les vivències.

El relat avança cronològicament. L'inici de la guerra, el bombardeig de Guernica, la decisió d'evacuar als menors, l'hora del comiat, l'accidentat viatge del vaixell l'Havana que transportava a 4.000 nens des de Santurtzi a Southampton –amb l'amenaça del vaixell La Cervera de Franco–, l'acolliment dels anglesos, el Campament Infantil Basc, la seva dispersió a les cases i colònies britàniques… En 1939, els nens van ser portats al País Basc –a més, el règim de Franco volia retornar-los costi el que costi–, però uns pocs, uns 250, viurien allí, sense veure Euskal Herria i la seva família durant anys. Els pares no els van preguntar si estaven morts o deportats o si havien enviat als seus fills la nota que no venien a causa de la situació.

La pel·lícula Agur esan (L'adeu, l'adeu) és el relat de tot això, així com dels sentiments, emocions i records dels seus protagonistes. Un valuós document que recupera aquest episodi de la nostra història és, sens dubte, un treball decent entorn d'una hora i quart de no caure en l'oblit. La pel·lícula es projectarà el 8 de febrer a Guernica, ja té programades les projeccions en Elorrio i Arrasate i es projectarà en cinemes d'altres localitats i capitals. A la fi de febrer, a més, participarà en la Setmana de Cinema Basc de Vitòria-Gasteiz. En la versió en basca, els nens de la guerra parlen anglès en l'original, To Say Goodbye. El director també és anglès, Matt Richards, i al costat de la tolosarra Izaskun Arandia ha preparat el guió de la nova temporada. En general, l'objectiu ha estat “mantenir viu” el testimoniatge d'aquests nens abandonats per la història.

Tràiler de la pel·lícula: