Des que va sorgir fa un parell de mesos, la seva esquitxada ha arribat fins nosaltres. En la Notícia del 5 de gener Samara Velte va escriure: “Els laments indígenes del Nord. La plataforma indígena canadenca Aneu-li No Habiti ha estat organitzant protestes; al final el primer ministre ha accedit a reunir-se amb ells”. Dos dies més tard, Mark Gollé, del CBC News, va preguntar en l'encapçalat: “Is Aneu-li No Habiti the new Occupy Wall Street?”, és a dir, si Aneu-li No Habiti es pot comparar amb Occupy Wall Street.

Aneu-li No Habiti Samara Velte ha donat en basc “no més inactivitat”. També es pot dir que “ja no paren més”. Si els joves l'haguessin inventat, segurament haurien escrit #geyogeldiez o #ezgeldicatu. Perquè aquest “#” és fonamental: Aneu-li No Habiti no es pot entendre, com Occupy Wall Street i la majoria dels programes de protesta dels últims mesos, sense Twitter i en general sense Internet.

Com es pot llegir en Wikipedia, Aneu-li No Habiti va ser inventada al novembre de l'any passat al Canadà per Nina Wilson, Sheelah Mclean, Sylvia McAdam i Jeskhon, que es preguntaven què fer per a portar la política de Stephen Harper a un altre. A la ciutat de Saskatoon quedarà com a marca de partida la reunió amb aquest lema.

La inquietud ja s'havia ensenyorit de bona part de la població canadenca. En la primavera de 2012 el major renou el van protagonitzar els alumnes: Si estaven enfadats amb la política del Govern en matèria d'educació, la decisió de pujar les taxes universitàries els va aclaparar. A més de la vaga estudiantil, centenars de milers de persones s'han manifestat als carrers de la localitat.

Però els estudiants no eren els únics canadencs que s'estrenyien el coll. Des de 2011 el Govern d'Harper ha posat en marxa una profunda reforma de tota la legislació del país a través dels omnibus bill que toquen o transformen en grups les lleis i normes bàsiques del Canadà.

El Govern ha intervingut fonamentalment en tres àmbits del Canadà: l'Índia Act, que regula els drets dels indígenes indígenes, la legislació d'aigües navegables i les lleis i normes de protecció ambiental.

Aquests canvis estan relacionats amb l'explotació dels recursos que té el Canadà. I sobretot del petroli. Les multinacionals de l'energia busquen amb especial entusiasme el gas natural i els gasos i el petroli no convencionals: el gas fracking i el petroli gros en els quitrà de sorra. Les multinacionals d'explotació, com l'altra, han xocat fins ara amb les lleis mediambientals i amb els drets dels pobles indígenes en els seus respectius àmbits. Aquests són els que el Govern d'Harper vol trencar amb els famosos bill omnibus.

28 de gener, dia de l'activitat

Per a afeblir l'autonomia dels indis, entre altres coses, el govern d'Otawa ha decidit per llei que si una comunitat indígena havia de decidir fins ara per majoria dels votants llogar les seves terres a una altra comunitat indígena, a partir d'ara la majoria de l'assemblea convocada per a això podrà decidir.

En matèria de protecció del medi ambient, les noves lleis i normes han difuminat o eliminat les garanties que fins ara havien d'oferir els tubs petrolífers i altres obres de gran envergadura.

Poc després de començar la campanya, Theresa Spence, líder de l'ètnia Attawapiskat, va entrar en vaga de fam. I al mateix temps, el moviment de protesta va prendre força en els moviments socials. Han realitzat assegudes, manifestacions festives, flaix mob, balls, etc. Han estat moltes i variades les que han realitzat al llarg d'aquests mesos, com per a interior, utilitzant Internet com a eina de comunicació de tot el món. Aneu-li No Habiti és sobretot #idlenomore de Twitter i 40.000 membres de Facebook, més els blogs...

Tota aquesta mobilització ha fet néixer la primera flor: El primer ministre Harper va convocar el passat 11 de gener als líders dels pobles indígenes, coordinats per l'Assembly of First Nations, segons va informar l'organització. Encara que en la reunió es va dir que s'havien fet passos endavant, encara no es coneixen els resultats concrets d'aquesta.

L'últim document de l'Idl No Habiti, moviment fins al moment d'escriure aquestes línies, de 14 de gener, deia:

“Remitent: Aneu-li No Habiti, fundadora, organitzadora i assessora d'Adineko, és responsabilitat d'Aneu-li No Habiti oposar-se a les actuals polítiques del Govern en el camí de la Pau i el Respecte. És possible. Es pot fer sense agressions ni violència. Estem en temps de canvi molt forts.

Les persones majors, els somnis, les visions i els valors medul·lars dels pobles han estat els artífexs d'aquest moviment. Per a assegurar-nos aquí que la terra, les aigües, l'aire i els éssers, entre nosaltres mateixos, hem de tornar a l'equilibri i parar-nos a fer mal els uns als altres i a la terra.

Per a seguir en aquest bon camí, us demanem que feu un espai per a ajudar a les persones majors i als Arizadores dels Ritus de Coneixement a l'hora de prendre decisions futures. A cadascun de nosaltres ens correspon veure que aquest moviment cuida de tot el món, del medi ambient, de les nostres comunitats i dels nostres veïns. En pau i solidaritat”.

S'està celebrant l'Aneu-li No Habiti World day of Action per al 28 de gener. També en el nostre entorn es donaran a conèixer aquestes accions, que ja han comptat amb el suport d'un moviment social, sindical, etc.

En la convocatòria diuen clarament que cap partit polític representa, són un moviment de la gent per a “preservar l'aigua, l'aire, la terra i totes les criatures de les generacions esdevenidores des de la sobirania indígena”.

El lloc de la revista Adbusters l'ha posat en l'encapçalat: “Els indígenes s'han rebel·lat a tot el món. Tornen les negociacions entre nacions”.

Adbusters destaca l'escrit per Judy Rebick: “Aneu-li No Habiti vol un canvi de la nostra cultura i del nostre país de la grandària del negre o del moviment d'alliberament de les dones. I així com la gent blanca i els homes han de reconèixer el seu privilegi i com s'han beneficiat de l'opressió dels negres o de les dones, nosaltres els colons hem de reconèixer el gran privilegi de cadascun de nosaltres per l'opressió colonial a les Nacions d'Origen al llarg de la història i encara avui”. Els europeus trobarem la manera d'adaptar-les al nostre.