“A Espanya no passa una setmana sense que un problema de corrupció aparegui en els títols dels mitjans de comunicació”. La cadena de televisió d'art francoalemanya Art ha llançat un agulló com a presentació d'un documental sobre la corrupció a Espanya, però no està molt lluny. Amb una visita a Wikipedia i la “corrupció a Espanya”, es poden veure de primera mà les desenes de casos més coneguts de centenars: el de la ex tresorera del PP Bárcenas, el dels préstecs il·legals de l'Ajuntament d'Alcorcón (PSOE), el de Carlos Dívar, el dels jutges d'Espanya, l'Operació Pitiusa, el dels Urdangarinés de la família reial, el de Fals......

En l'actual etapa del Govern de Rajoy, la de Rodríguez Zapatero, la d'Aznar, la de Felipe González o la d'Adolfo Suárez, la democràcia espanyola en tots els temps de govern del jove sempre hi ha hagut casos de corrupció, especialment en els últims 25 anys, mentre han augmentat la bombolla immobiliària i la bombolla financera que amb ella va sorgir.

A Espanya es parla i s'escriu de molts i desdenyosos contagis sobre les corrupcions en les repúbliques separatistes. Però la seva realitat no és molt millor. Existeix una ONG anomenada Transparència Internacional que anualment elabora la llista de la corrupció de 176 països a nivell mundial. El mes de desembre passat va presentar l'informe de 2012 i en la citada llista Espanya era la número 30 entre els corruptes del món.

No és fàcil entendre el que passa en aquest triangle entre la corrupció, els grans partits i els ciutadans. Però suggereix que la corrupció és alguna cosa així com l'energia, no es crea ni es dissol, sinó que es transforma.En els mitjans de comunicació i al carrer hi ha un menyspreu generalitzat per la corrupció, que és real i generalitzada, especialment per la qual es dona entre els polítics. Però després és molt clar que la majoria dels casos de corrupció política estan relacionats amb el pp i el PSOE, és a dir, amb els partits espanyols més votats i amb els quals s'alternen en el poder cada any.

L'exdiputat del pp Jorge Trias (El País, 21-01-2013) ha denunciat que els dirigents del pp han rebut milers d'euros de gratificació en els últims anys. I també conta que en la primera legislatura d'Aznar, en una subcomissió del Congrés d'Espanya van intentar prohibir els finançaments anònims dels partits i no el van aconseguir. Finalment, es va aconseguir durant el mandat de Rodríguez-Zapatero.

També és significatiu la concepció d'aquest fiscal anticorrupció, Fernando Rodríguez. No és gens optimista sobre la lluita contra la corrupció i, en la seva opinió, “és més difícil lluitar contra el malvat moqueta que contra el malvat metrallador” (El País, 20-1-2013).

El sud d'Euskal Herria no està fora de perill, per descomptat. I encara que el nivell de corrupció no té el color dels veïns del sud, els episodis de corrupció són nombrosos. El cas Urralburu i Otano podria ser un dels més famosos, i segurament no és casualitat que els suposats casos de corrupció que existeixen avui dia siguin els relacionats amb el vell Regne. Cervera i Caixa Navarresa estan davant la incògnita. I casualitat que fins ara, almenys, els únics partits que han rebutjat en el Parlament foral la recerca de Caixa Navarresa són UPN i PSN.