El món estava preocupat, o almenys molts mundans que no podien trobar res millor, ja que la fi del món venia a ser el 21 de desembre de 2012. Això no ha ocorregut i ningú s'ha sorprès.

Però la curiositat per conèixer els detalls que s'amaguen darrere de les estupideses de la data ens ha donat a conèixer a molts com els maies tenien organitzat un calendari molt concret, el qual es duia a terme en el dia de la celebració del cicle tan llarg com és el 13. S'ha parlat molt de les antigues construccions d'aquella civilització, de la seva saviesa, de la seva decadència... com si avui no existissin milions de persones de la seva mateixa raça.

Els líders de l'EZLN, amants de les metàfores i les paradoxes, van triar aquest dia per a demostrar que la gent continua viva en el segle XXI. Lluny de la parafernàlia de les profecies i dels telèfons intel·ligents dels turistes, en un racó de la selva de Lakandona es van manifestar en silenci el 21 de desembre els ciutadans de les ètnies dels tzotziles, tzeltal, chole, zoque i tojolabale.

Les cròniques assenyalen que al voltant de 40.000 persones han omplert els carrers de Les Margarides, Comitan, Altamirano, Sant Cristòfor de les Cases i Ocasingo, amb les cares cobertes, en mà buida i en silenci. El nou governador de Chiapas, Manuel Velasco Coello, del Partit Verd Ecologista, ha aclarit a la premsa que ja va ordenar a policies i militars que no sortissin de les casernas, com si d'alguna manera s'hagués pactat que l'exhibició acabés sense incidents.

En els pròxims dies, durant la nit d'Urtats, els líders de l'EZLN i en concret el subcomandant Marcos han donat a conèixer al món que continuen vius com a moviment i que faran nous passos en 2013.

Les celebracions van acabar amb la gran festa de l'última nit de l'any, en la matinada en la qual es complien 19 anys des de 1994, quan l'EZLN es va llançar contra el govern mexicà. En el primer dia de 1994, el dia de l'estrena del Mercat Sense Fronteres Nord-americà (NAFTA en les seves sigles en anglès), un dels pioners del neoliberalisme entre Mèxic, el Canadà i EE.

L'equip de La Jornada ha realitzat el relat exacte de la curta guerra i els successos d'anys posteriors que va provocar la mort d'un centenar d'activistes, soldats i civils en les xifres del Govern, en el documental Zapatistes, crònica d'una rebel·lió (durada 1.53, visible en Internet).

En 1995 i 1996, el govern mexicà i els zapatistes van dur a terme llargues negociacions de pau sota la supervisió d'observadors arribats del món i del bisbe Samuel Ruiz, que actuava com a mediador. El pacte de Sant Andrés recull els punts acordats entre les dues parts: Drets i cultura indígenes, Democràcia i justícia, Benestar i desenvolupament, Reconciliació i Drets de la dona. A principis de 2013 els dirigents de l'EZLN s'adhereixen als acords de Sant Andrés, retraient a l'Estat que només ha fet passos en el primer dels cinc punts.

Aquí estàvem i som

Durant els últims mesos l'EZLN romania en silenci. En un dels tres documents difosos a la fi d'any s'aclareix que s'ha actuat amb total sigil en la reordenació de les regions que funcionen de manera autònoma: “Nosaltres, que mai ens vam anar encara que s'hagin obstinat a fer-los creure els mitjans de tot l'espectre, ressorgim com a indígenes zapatistes que som i serem”.

L'EZLN reivindica que en aquests pobles s'ha millorat notablement el seu estil de vida, que es viu millor en els seus que als pobles indígenes que depenen de les autoritats oficials del seu entorn: “Els propis indígenes que voten al PRI venen als nostres hospitals, clíniques i laboratoris, ja que en els del govern no hi ha medicaments, ni instrumental, ni metge, ni personal qualificat”.

Després de destacar els passos donats en els àmbits de l'habitatge, l'agricultura i la ramaderia, les escoles, la igualtat de les dones, la cultura, etc., l'EZLN ha concretat la seva declaració en sis punts.

Els experts que coneixen la trajectòria dels zapatistes han destacat que: Seguir dins del Congrés Nacional Indígena (CONI), la decisió de construir nous ponts amb els moviments socials de Mèxic i el món, el descontentament crític amb tots els partits polítics mexicans i obrir la mà al Govern per a reprendre el camí marcat pel pacte de Sant Andrés.

La declaració del 30 de desembre sembla haver estat redactada de manera que només altres passatges poden ser entesos. Això enviat a un o diversos mitjans de comunicació o comunicadors, per exemple: “Vam tenir la sort de despertar l'atenció honesta i honrada d'alguns mitjans de comunicació. Ho vam agrair. No obstant això, amb la conducta que va seguir se li va esborrar. Els que van apostar per l'existència mediàtica, per l'eliminació de les barreres de mentides i silencis, van fallar. Ni quan no hi havia càmera, ni micròfon, ni oïda, ni mirada, érem nosaltres. Encara estàvem quan ens van insultar. Quan ens van amagar en silenci, estàvem. I aquí estem, sent”.

A continuació s'adverteix que a partir d'ara la paraula dels zapatistes serà selectiva i que en la majoria dels casos no podran entendre-la més que per estar amb ells sense sotmetre's a les modes mediàtiques i conjunturals: “Aquí, amb una miqueta de petto, amb grans esforços, s'ha materialitzat una altra manera de fer política. Pocs, molt pocs, tindran la sort de conèixer-la i aprendre d'ella”. Quines són les claus d'aquesta predicció d'acte-aïllament?

Mentrestant, també s'han mogut algunes peces per l'altre costat dels comandaments oficials. Mèxic té un nou president i l'estat de Chiapas té un nou governador des de 2012. Dir que Manuel Velasco Coello és del Partit Verd Ecologista no aclareix molt si se sap que aquest partit ha estat expulsat pels verds del món per ser de dretes i partidaris de la pena de mort. Però Velasco s'ha sumat a EZLN en la reivindicació del pacte de Sant Andrés que ha rebutjat. També ha promès alliberar dos presos polítics zapatistes.

El periodista uruguaià Raúl Zibechi ha escrit La tenaç zapatistan: resistència “Els zapatistes ens han ensenyat que hi ha altres maneres de fer política que no són la presa de les institucions de l'Estat; és a dir, crear per sota les maneres de prendre decisions en equip, crear i re-crear les nostres vides segons la intenció de ‘obediència mana’”.