L'Ajuntament d'Errenteria va iniciar fa uns anys el procés de donar una major protecció al bosc d'Añarbe, quan en 2006 va acordar l'adopció d'una sèrie de mesures de caràcter global en favor del medi ambient i la sostenibilitat de l'Agenda 21. En 2009 es va fer un pas endavant i es va aprovar per unanimitat la proposta de declaració de reserva forestal en el nivell més alt de conservació de la biodiversitat. Han passat anys des de llavors, però la denominació està pendent i el bosc d'Añarbe continua sent Zona de Conservació Activa; si es tenen en compte algunes condicions, l'explotació de terres i boscos està permesa.

La muntanya és pública, propietat de l'Ajuntament d'Errenteria. Sòl Urbà, per tant. Però, igual que en els altres 19 espais de Guipúscoa integrats en la Xarxa Natura 2000, la gestió correspon a la Diputació Foral i la planificació al Govern Basc. Així, els representants de totes dues institucions en l'anterior legislatura no eren partidaris en un principi de la proposta de l'Ajuntament d'Errenteria. La Diputació va presentar una nova proposta, en paraules del tècnic de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Errenteria, Iñaki Azkarate, “sota la pressió de la Federació de Caça de Guipúscoa”. La Diputació va proposar reduir la superfície de reserva de 909,95 a 600 hectàrees. Tant els promotors del nomenament com els grups ecologistes de la comarca es van oposar a aquesta mesura.

Azkarate ha considerat que l'actitud de l'anterior Diputació és un dels motius pels quals encara no s'han aprovat les denominacions de reserva. Però després de les eleccions del passat any, Bildu governa en la Diputació Foral de Guipúscoa i representants municipals i forals s'estan reunint per a demanar al Govern Basc la modificació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la zona d'Aiako Harria, la qual cosa permetria la declaració de reserva. En aquest camí s'han trobat amb un nou company, ja que l'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià vol incloure en la reserva la fageda d'Errekabeltza, de 120 hectàrees, inclòs en el parc.

Els promotors no saben amb què es trobaran en el recentment constituït Govern Basc, tal com ha explicat Azkarate, entre altres raons perquè encara no han nomenat cap director general de Biodiversitat. No obstant això, atès que es tracta d'un acord municipal i els límits de la reserva estan recollits en el Pla d'Ordenació Urbana, no esperen més que un sí. “Si mirem en el Pla d'Ordenació què és la reserva, veurem que és una definició concreta per a Añarbe. A més, cal tenir en compte que en la Comunitat Autònoma del País Basc són pocs les rouredes i boscos naturals madurs en aquest estat de conservació. És un gran representant de les rouredes de Guipúscoa i Bizkaia que estan desapareixent, el major”, ha afegit el tècnic de medi ambient. Amb l'aprovació del Govern, bastarien uns mesos per a modificar el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals, creat en 1995. Per això, esperen que enguany es nomeni una reserva per a l'esdeveniment.

Rouredes i fagedes singularitat

Per a delimitar l'àmbit de la reserva, s'han tingut en compte criteris de conservació de la naturalesa com la presència de rouredes i fagedes. Els valors de conservació més alts del Parc Natural d'Aiako Harria es troben en Añarbe. “A Guipúscoa hi ha hagut activitat econòmica en les muntanyes al llarg dels segles i els boscos estan molt elaborats. L'activitat humana ha estat també en el bosc d'Añarbe, però ha estat abandonada, igual que en Artikutza. A conseqüència d'això, s'ha anat recuperant. Existeixen poques masses forestals d'aquest tipus contínues que ens envolten: Bertiz i Artikutza (Navarra) i el propi Añarbe. Les rouredes i la fauna associada (gat muntès, picot, depredadors forestals...) i la vegetació són els valors més alts”, explica Azkarate.

L'Ajuntament d'Errenteria treballa a nivell local però en el context mediambiental europeu. A la Unió Europea les rouredes no estan amenaçats, ja que es tracta d'una zona molt plana i les rouredes s'estenen en zones planes i baixes, no en zones muntanyenques. A Guipúscoa, per contra, la situació és inversa: els elements d'interès per a la conservació de la naturalesa han quedat marginats en les zones muntanyenques, sobretot en el sud de la província, a causa de l'ús intensiu dels boscos, la indústria, les infraestructures, la silvicultura i altres activitats humanes.

D'altra banda, les zones protegides de Guipúscoa no tenen connexió entre si, ja que tots els corredors ecològics proposats pels experts presenten alguna ruptura, ja sigui aquesta o aquesta. Com a conseqüència, els espais naturals protegits estan aïllats, la qual cosa situa a Guipúscoa entre els punts negres en el mapa de la fragmentació forestal europea i en les llistes de zones amb altes taxes de pèrdua de biodiversitat. Bizkaia no és independent i es troba en el mateix estat degut a l'expansió del pi insignis (en la figura adjunta).

Tenint en compte totes aquestes dades, l'Ajuntament d'Errenteria ha sol·licitat un increment del nivell de conservació del bosc d'Añarbe. Desitjarien un espai més ampli però no és possible: “Hi ha 900 hectàrees molt poques –diu Azkarate–. Per a garantir la coherència i la connectivitat biològica, tal vegada es necessitaria un espai de 6.000 hectàrees, però a Guipúscoa no tenim un bosc d'aquesta grandària. La pèrdua d'hàbitats i espècies lligada a l'activitat econòmica de vint segles és tan terrible que només ens queden aquestes taques”.

Però no sols les arbredes són objecte de protecció. En aquests moments s'està avaluant la distribució dels hàbitats i espècies d'Errenteria, i segons l'esborrany que tenen entre mans, en el municipi hi ha 167 espècies vertebrades, de les quals 107 són objecte de protecció, la majoria d'elles en Añarbe. L'aigua que dona beure a milers d'habitants de Guipúscoa també ve d'allí i l'embassament és un altre element amb valor de conservació. La reserva també ocuparia part d'ella. Això reduiria l'ús i l'activitat i augmentaria la qualitat de l'aigua.

Prohibida la caça de becades

Durant el temps que el bosc d'Añarbe sigui Zona de Conservació Activa, es permet la caça en aquest. En la zona que seria el límit nord de la reserva existeixen llocs de caça del colom, que es mantindran en augmentar el seu grau de conservació, en estar fos de la zona de reserva. En la zona interior, en canvi, es realitza la caça de les becades i les batudes de senglar i cabirol.

Amb la denominació es prohibirà la caça de becades. De fet, per definició, la conservació de la biodiversitat és l'únic ús de la zona declarada reserva. Azkarate ha indicat que en Añarbe hi ha poca gent caçant becades i que en el moment de la reserva hauran d'anar a un altre lloc per a poder fer-lo. “No hi haurà caça de becades en aquesta zona, però en 200.000 hectàrees de Guipúscoa i més de 5.000 hectàrees del Parc Natural d'Aiako Harria”, ha afegit.

Excepcionalment, la normativa permet la caça per al control de la població animal. En el cas d'Añarbe, el control se centra en la població de senglar i cabirol, ja que no tenen depredadors. Azkarate explica: “Si hi ha danys, i si es veu científicament i tècnicament que és així –no val que algú digui que hi ha molt–, es faran batudes”.