Ha passat el 12 de GENER i després de veure, escoltar i llegir, convé treure algunes conclusions. Heus aquí tres:

1) Perquè la situació dels presos comenci a resoldre's, és imprescindible que es realitzin mobilitzacions gegants. A més de demostrar la sensibilitat que hi ha en la societat basca cap al tema, afloren amb força un greu problema que cal resoldre.

El lehendakari, Urkullu, demanarà a Mariano Rajoy canvis en la política penitenciària d'Euskadi. El lehendakari també s'ha referit al respecte, però subratllar que en la manifestació va haver-hi 100.000 ciutadans i no 3.000.000 –encara que sigui per a dir respecte a tots– és el millor exemple de respecte. El pp, per exemple, va subratllar que de la manifestació de l'any passat sobre un milió i mig de persones en la Diada, es van quedar a casa un milió més.

2) Això dels presos ha de resoldre's en el context del procés de pau i, per sobre de les disputes, PNB i EH Bildu han d'arribar a un acord mínim en aquest tema. O serà EH Bildu i el PSE el primer a aconseguir-lo? No ha passat tant per la fumera de la taula de Loiola. Es podria explicar què ha canviat des de llavors fins ara perquè no es repeteixin espais de diàleg, que és el mateix? Si els que han participat com a enemics en les guerres més violentes són capaces d'arribar a acords, com no va si pot ser aconseguir aquí el mateix? No pot haver-hi oblit ni venjança, però entre aquests dos conceptes hi ha marge per a la negociació. Que cal complir la llei espanyola? Quin remei amb 600 presoners! I, no obstant això, aquí també hi ha marge de solució.

Encara que sigui per raons diferents, i en el cas de la II. Com a gran vencedor de la Guerra Mundial, els Estats Units i Rússia tenien clar que havien d'ajudar a Alemanya a aixecar-se. I així es va fer, però el desig de vèncer, la desconfiança i la por li van portar a afermar la divisió i la guerra freda d'Alemanya durant 40 anys. No hi ha més que mirar a Irlanda per a veure que els processos de pau són llargs, però necessiten un començament, perquè en cas contrari alguns temes es congelaran, s'arreglaran malament i la societat basca pagarà durant anys.

3) ETA no és el problema més gran en l'actualitat, però sí el més visible i útil, el més manipulable: El lema “Fins que ETA desaparegui no hi haurà moviment” és el testimoni més significatiu d'això. "I no ho és d'una altra manera", ha afegit el ministre de Justícia del pp, Alberto Ruiz-Gallardón, però "això no és tan creïble".

Encara que demà ETA lliurés i dissolgués les armes, els presos no començarien a sortir al carrer. Però tot indica que, per a avançar en el procés de pau i perquè el tema dels presos es posi en vies de solució, l'organització armada ha de fer aquests passos dituela.Dagoeneko, no hi ha res a perdre en aquests passos, tot el que està mirant cap endavant és per a guanyar.

A través de passos unilaterals, l'esquerra abertzale ha demostrat la seva capacitat d'adaptació a la realitat. Aquests poden ser els últims cartutxos d'ETA més sòlids, millor usar-los abans que sigui massa tarda. Difícilment passarà un altre any igual.