Fill d'una família euskaltzale i abertzale de Donostia-Sant Sebastià, va conèixer les ikastoles clandestines del franquisme quan era nen, i a continuació el Liceu Sant Tomàs, creat per iniciativa del seu pare, José Miguel Zumalabe Mendiburu, i de Karlos Santamaría. Sovint agrairia el favor que els seus pares li fessin després, precisament per la seva escolarització en aquell ambient, en el qual va sorgir l'essència de tota la seva vida: una incansable labor a favor del basc, de la cultura basca, de la premsa basca i de la ciutadania en general. En aquesta lluita va basar la seva vida, el seu pensament, la seva trajectòria. Tal com va explicar Martin Ugalde amb una paraula preciosa, va ser “una història d'amor al basc” la de Joxemi Zumalabe.

Era l'home del grup i el millor que va donar en el grup, ressaltant les qualitats de cadascun dels seus integrants, valorant la capacitat de col·laboració, compartint somnis. El treball diari, els nous projectes, la conspiració en general, li van fer viure fins a l'últim dia.

Argieros

Sobretot a ell i a Joxe Mari Ostolaza, a qui Argia ha fet el camí fins aquí. La Llum Celestial dels Caputxins va ser treta de la pitjor crisi, quan no hi havia més que deute, quan ningú volia donar ni un cèntim al seu costat, quan l'entorn es decantava per la premsa bilingüe i no es veia sentit a la publicació en basca.

I animat per ella, des d'aquest mateix punt de partida es va aconseguir il·lusionar, sentir la necessitat vermella, mirar per sobre de tots els obstacles i desacords i sumar forces, fer creure en la premsa basca i projectar en la societat perquè Euskaldunon Egunkaria veiés la llum. Es van dedicar a ocupar-se dels altres sense llevar-los cap mèrit, naturalment.

Zumalabe sempre es va anar a la gran. Necessitava un pack complet, una planificació general que abastés el món del basc i de la cultura basca. Sense acontentar-se amb res més enllà, es va dedicar a la major part dels camps, a portar-los tots a un només.

El pensament es va basar en la cultura basca, la nació i els moviments populars. No podia entendre el basc anés de la nacionalitat. Tampoc, per descomptat, la construcció nacional que deixa de costat l'activitat cultural basca. Considerava el problema lingüístic i cultural com un component bàsic de la construcció nacional: “Si aquest poble vol constituir-se en nació, ha de desenvolupar una cultura basada en la llengua nacional i estructurar la seva existència nacional en ella. I aquest és, en definitiva, el projecte nacional que té el basc abertzale: que aquesta nació aconsegueixi la seva estructura, la seva sobirania i la seva cultura nacional. Com a poble. Adquirint els mitjans necessaris perquè el basc s'imposi sense opressió contra els qui no saben basca”.

La figura de Joxemi Zumalabe té moltes arestes. Volia ser pintor. També la qualitat rebuda en la transmissió des de casa. I també tenia la seva mà. Quan es jubilés, la preferència ja havia abandonat el desig.

Hem volgut portar a aquestes pàgines exemplars de la seva faceta artística, el llegat gràfic que ens va deixar en Argia, alguns temes tractats com a il·lustradors i amants. En honor a la seva creativitat. Enamorada del seu instint.