Fill d'una família euskaltzale i abertzale de Donostia-Sant Sebastià, va conèixer les ikastoles clandestines del franquisme quan era nen, i a continuació el Liceu Sant Tomàs, creat per iniciativa del seu pare, José Miguel Zumalabe Mendiburu, i de Karlos Santamaría. Sovint agrairia el favor que els seus pares li fessin després, precisament per la seva escolarització en aquell ambient, en el qual va sorgir l'essència de tota la seva vida: una incansable labor a favor del basc, de la cultura basca, de la premsa basca i de la ciutadania en general. En aquesta lluita va basar la seva vida, el seu pensament, la seva trajectòria. Tal com va explicar Martin Ugalde amb una paraula preciosa, va ser “una història d'amor al basc” la de Joxemi Zumalabe.
Era l'home del grup i el millor que va donar en el grup, ressaltant les qualitats de cadascun dels seus integrants, valorant la capacitat de col·laboració, compartint somnis. El treball diari, els nous projectes, la conspiració en general, li van fer viure fins a l'últim dia.
Sobretot a ell i a Joxe Mari Ostolaza, a qui Argia ha fet el camí fins aquí. La Llum Celestial dels Caputxins va ser treta de la pitjor crisi, quan no hi havia més que deute, quan ningú volia donar ni un cèntim al seu costat, quan l'entorn es decantava per la premsa bilingüe i no es veia sentit a la publicació en basca.
I animat per ella, des d'aquest mateix punt de partida es va aconseguir il·lusionar, sentir la necessitat vermella, mirar per sobre de tots els obstacles i desacords i sumar forces, fer creure en la premsa basca i projectar en la societat perquè Euskaldunon Egunkaria veiés la llum. Es van dedicar a ocupar-se dels altres sense llevar-los cap mèrit, naturalment.
Zumalabe sempre es va anar a la gran. Necessitava un pack complet, una planificació general que abastés el món del basc i de la cultura basca. Sense acontentar-se amb res més enllà, es va dedicar a la major part dels camps, a portar-los tots a un només.
El pensament es va basar en la cultura basca, la nació i els moviments populars. No podia entendre el basc anés de la nacionalitat. Tampoc, per descomptat, la construcció nacional que deixa de costat l'activitat cultural basca. Considerava el problema lingüístic i cultural com un component bàsic de la construcció nacional: “Si aquest poble vol constituir-se en nació, ha de desenvolupar una cultura basada en la llengua nacional i estructurar la seva existència nacional en ella. I aquest és, en definitiva, el projecte nacional que té el basc abertzale: que aquesta nació aconsegueixi la seva estructura, la seva sobirania i la seva cultura nacional. Com a poble. Adquirint els mitjans necessaris perquè el basc s'imposi sense opressió contra els qui no saben basca”.
La figura de Joxemi Zumalabe té moltes arestes. Volia ser pintor. També la qualitat rebuda en la transmissió des de casa. I també tenia la seva mà. Quan es jubilés, la preferència ja havia abandonat el desig.
Hem volgut portar a aquestes pàgines exemplars de la seva faceta artística, el llegat gràfic que ens va deixar en Argia, alguns temes tractats com a il·lustradors i amants. En honor a la seva creativitat. Enamorada del seu instint.
Ipurtargiaren itzal luzea argitaratu zuen Euskaldunon Egunkariak, Joxemi Zumalaberen heriotzaren hamargarren urteurrenean. Iñaki Uriak –2003ko hartan Egunkariako Administrazio Kontseiluko kontseilari ordezkaria– egin zion hitzaurrea Lorea Agirrek idatzitako liburu hari. Handik hartuak dira hitzok.
(...) Joxemik utzitako hutsunea maitasun hutsunea baino handiagoa da ordea. «Aitatxo galdu dute Maddik eta Jonek. Joxemi Ostaizkak eta lagunok. Eta gizon handia euskaldunok», idatzi nuen bera hil eta hurrengo egunean Egunkarian. Gizon handia bere isilean. Gizon handia bere apaltasunean. Gizon handia euskalgintzan. Gizon handia herrigintzan. Proiekzio handiko gizon sendoa genuen Joxemi. Agortzen ez zen ideia iturria. Gogoetarako gaitasun aparta, irudimen eta sormen harrigarriak eta horiek guztiak modurik errazenean adierazteko gaitasuna. Adierazpenaren ondoren zetorren ekimena: gu guztiok norabide berean lanean jartzeko abilezia eta abiatutako lanari eusteko adorea. Gogaide, lagun, konplize, burkide, lankide, adiskide, buruzagi... maitale, aita, maketatzaile, txofer, marrazkilari, diseinatzaile, kudeatzaile, enpresari... Langile eta enpresari. Militantea. Gizon osoa. Nik neuk, esan dezaket ez dudala bera bezalako beste bat topatu. Behin eta berriz harritzen ninduen. Hainbat urtetan hain gertu eta elkarrekin hainbeste ibili ondoren, uste duzu badakizula nolakoa den zure laguna. Ezagutzen dituzula bere erreakzioak, bere pentsamenduak... badakizula zer esango duen. Ez zen Joxemiren kasua. Bere errekurtsoek, bere gaitasunek Joxemi berri bat osatzea lortzen zuten estualdi bakoitzean. Krisi bakoitzean Joxemi berri eta osoago bat agertzen zitzaigun.
Maite genuen Joxemi.
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
El basc té un cabal d'aigua molt gran en l'escassetat. Cada gota local rega i reviu la nostra cultura. Oferir-li una mar d'aigua a aquella set. Encara que el basc ha vingut d'un pou profund i fosc, tots hem tret la nostra mostra d'aigua salada i l'hem convertit en font. I ara hi... [+]