A CATALUNYA s'ha complert el que el bon sentit dels nacionalistes catalans exigeix: CIU i ERC han arribat a un acord, tant per a fixar la data del referèndum com per a avançar cap a la governabilitat. Les dues forces s'han decantat per la nació i, com diria Telesforo Montsó, s'han posat en marxa, almenys, fins a Maltzaga, per a travessar la frontera. En els últims 30 anys, CIU ha demostrat que ha estat capaç d'arribar acords amb gairebé tothom, excepte amb ERC. En les eleccions de l'última dècada d'ERC, el PSC també s'ha imposat a CIU. I de cara al dia a dia, aquest era potser el camí més lògic, però de cara a la independència, i amb els resultats electorals, l'única cosa que s'ha aconseguit és el camí.

Ara coneixem una cosa de la qual ve en terres basques, encara que en un context molt diferent, ja que amb el Pla Ibarretxe aquí es va viure bastant de la resposta de Madrid. I la resposta de Rajoy serà cada vegada més dura. Fins a on?

Primer, els sobiranistes catalans prepararan el marc legal per a la consulta de 2014, amb l'objectiu de construir un suport democràtic clar i poder demostrar un agafador sòlid davant Europa. La Moncloa no s'ha pronunciat fins al moment sobre la forma en la qual s'afronta la situació. Després de l'11 de setembre, el pp va tenir por de fer qualsevol cosa que pogués bufar l'independentisme en les eleccions del 25 de novembre. Però les eleccions no van confirmar el tsunami independentista, o almenys no com l'esperaven els sobiranistes catalans, i ara la Moncloa veu una gran oportunitat d'actuar amb major calma i duresa. Com?

ESPANYA disposa d'una àmplia gamma d'instruments econòmics, legals i polítics. El Govern del pp portarà al Tribunal Constitucional la llei de consultes catalana i totes les altres mesures de caràcter similar. El TC els rebutjarà i si el Govern no accepta les seves resolucions, el pp pot arribar a destituir, jutjar o suspendre l'autonomia catalana. Per al poble basc, la música és coneguda, no?

Però aquests serien els últims instruments i abans d'actuar tan maldestrament tenen altres vies, com la pressió econòmica. Que Catalunya no compleix els criteris de dèficit? La Moncloa pot imposar multes o bloquejar transferències de diners que ja tenen concertades, la qual cosa pot implicar greus problemes a Mas. I, en l'extrem, també pot posar fi a l'autonomia, perquè el canvi constitucional de PSOE i pp en 2010 en relació al dèficit sí que ho permet.

A més, compta amb tots els instruments de propaganda que té un Estat, així com la gran capacitat de pressió dels aliats unionistes i autonomistes catalans (grans empreses, bancs...).També hi ha

molts dubtes sobre la tàctica de Catalunya i, probablement, caldrà adaptar-la als moviments de Madrid. Però pensem en diverses hipòtesis. D'una banda, davant les prohibicions i amenaces d'avui, Mes deixa en mans del Consell Català per a la Transició Nacional el desenvolupament del referèndum. Seria possible canalitzar la consulta simbòlica a través dels ajuntaments, com fa dos anys. Amb una gran participació seria una gran legitimitat democràtica.

Dos, Mes fa cas omís de la prohibició del TC i, sobre la base de la legitimitat del Parlament, organitza la consulta sobiranista. No és l'escenari més real, però, bo, caldrà veure també el que passa a Escòcia i com afecta això d'allí a Catalunya.

Tres, davant totes les prohibicions, el Parlament de Catalunya proclama la seva independència, Espanya dissol la seva autonomia i el Govern inicia la carrera de reconeixement del seu nou estatus a la Unió Europea.

Quatre, Rajoy i Mas arriben a un acord perquè el referèndum sobre Catalunya se celebri en tota Espanya. El que sortirà a Espanya és clar, però també Catalunya té l'oportunitat de mostrar el seu resultat davant el món. Per cert, seria interessant veure els resultats dels territoris de l'Estat espanyol. Què significa que la ciutadania basca es mostri a favor de la independència de Catalunya? I a Navarra quin suport obtindrien els independentistes catalans? Política ficció, sí, però qui hauria dit fa un any que Catalunya pogués estar en la situació actual?