La Unió Europea va crear en 2008 el premi Green Capital, dirigit a les ciutats de més de 200.000 habitants que millor gestionen el medi ambient. La capitalitat no sols es rescabala del treball ben fet, sinó que es converteix en un estímul per al treball. “Jo crec que Vitòria es mereixia el premi”, diu Andrés Illana, d'Ekologistak Martxan a Àlaba, “però ara estic decebut”. Les sensacions de la Lluna coincideixen amb la valoració d'altres grups sobre l'any de Green Capital. Per a Equo, per exemple, el premi ha estat una oportunitat que la capital alabesa ha perdut. Uns altres, com Bildu o Eguzki, han mostrat el seu malestar per les despeses innecessàries amb l'excusa de Green Capital.
Vitòria-Gasteiz va presentar al setembre de 2010 la seva candidatura a la Green Capital, a Brussel·les, amb el suport de Ciutadans. Un mes després, a Estocolm, va rebre el premi. “Jo vaig estar en els dos esdeveniments”, ha recordat Illana, “vaig ser representant del Consell Sectorial de Medi Ambient (Consell
Assessor per a la Participació Ciutadana), i crec que això també va ser valorat; la resta de les ciutats es van emportar representants polítics, però no va haver-hi cap moviment social”. El desencantament va venir després: en aparença, la participació del moviment social era més benvolguda per les persones que havien de decidir a qui donar el premi que per les pròpies autoritats de Vitòria. En concret, Illana es queixa que l'any de Green Capital no s'ha fet cas al Consell Sectorial de Medi Ambient. “Vaig pensar que, entre altres coses, 2012 anava a servir per a reconèixer el nostre treball, però, en lloc de donar un protagonisme especial, ha succeït tot el contrari: cada vegada que hem realitzat la petició d'informació ens han respost que miréssim en la pàgina web de l'Ajuntament”. Ekologistak Martxan considera que el Consell ha funcionat pitjor que mai en un any en què hauria d'haver recuperat forces.
L'Ajuntament ha deixat a un costat als qui han realitzat una llarga trajectòria en matèria de medi ambient en benefici d'uns altres, almenys així ho creï Andrés Illana: “Mai hi ha hagut subvencions per a associacions ecologistes, però el Centre d'Estudis Ambientals ha realitzat enguany per primera vegada una convocatòria històrica i ens ha semblat curiós que qualsevol pogués participar: empreses, particulars, associacions de tota mena... Fins a 2012 i a partir de 2013 tindran poc contacte amb la defensa del medi ambient. Demanem una explicació a l'Ajuntament i ens van dir que l'objectiu era atreure als que no estaven implicats. Per descomptat, s'han implicat perquè hi ha hagut una subvenció”. En línia
amb el que s'ha dit per Illana, l'associació Eguzki va denunciar el mes d'octubre passat: Les empreses que col·laboraven amb Green Capital estaven gaudint d'avantatges fiscals, per la qual cosa es deixava de cobrar determinats impostos que es podien destinar a despeses socials. Per part seva, Eguzki ha criticat “els excessos en les despeses de Vitòria-Gasteiz derivats de la Green Capital”. Un exemple d'això és que el joc, que no va tenir cap èxit i que finalment va tenir un cost d'uns 246 euros (un total de 93.000 euros) per participant, es diu Greenkana.
Els diners s'ha gastat, però també s'han ficat diners en les butxaques municipals de la mà de les empreses que han utilitzat Green Capital per a fer publicitat de si mateixes. La qüestió és saber en què s'ha utilitzat aquests diners, a més de pagar diversos actes promocionals. “No sabem”, diu Andrés Illana, “a les associacions ningú ens ha donat informació; només sabem el que qualsevol pot saber a través dels mitjans de comunicació, i això em sembla criticable”. A vegades hi ha hagut una sensació que l'Ajuntament volia aconseguir diners, però no li importava la implicació de la ciutadania, ens lamenta Illana.
Des de l'oposició municipal també han arribat les crítiques a la gestió de Green Capital realitzada pel pàg. Bildu, per exemple, acusa el Govern Municipal d'utilitzar la marca Green Capital per a fer màrqueting de la ciutat i promocionar el turisme, més que per a reforçar les polítiques mediambientals. També han fet aquesta crítica Equo i Eguzki, entre altres.
Equo ha assenyalat que Vitòria-Gasteiz ha perdut l'oportunitat de continuar fent bones polítiques mediambientals i que l'Ajuntament no ha tingut més preocupacions que “vendre” el nom de la ciutat. D'aquestes paraules es desprèn que estan d'acord, almenys, que la ciutat hagi guanyat el premi Green Capital. De fet, les crítiques s'han centrat en la mala gestió de la capitalitat, però ningú dubte que Vitòria-Gasteiz ha aconseguit la capitalitat amb total mereixement. Les polítiques que s'han dut a terme en les tres últimes dècades han fet de la capital alabesa un exemple en aquest sentit, sense oblidar que sempre hi ha alguna cosa a millorar. El dubte que a partir de 2013 les autoritats municipals vagin a seguir en la mateixa línia.
Andrés Illana ens recorda, per exemple, que en l'acte de presentació de la candidatura de Vitòria-Gasteiz, a Brussel·les, representants de la UE es van fer càrrec de la difusió de la ciutat en els últims anys, basada en models no sostenibles. És a dir, que l'augment de la població no era suficient per a justificar un creixement tan alt en la superfície. “Les autoritats de la ciutat van reconèixer que s'havia comès un gran error en l'ordenament urbà d'alguns barris i que s'anaven a posar mesures per a corregir-ho i augmentar la densitat”.
No obstant això, aquest tipus de mesures no es duen a terme d'un dia per a un altre. En el cas d'aquest exemple, els projectes de l'Ajuntament estan a l'espera de temps millors: no hi ha diners per a dur a terme els plans, encara que el compromís era fer-lo aquest mateix any. El mateix ocorre amb altres compromisos adquirits per Vitòria-Gasteiz alhora que rep la denominació de Green Capital. Per això, es pot dir que és massa aviat per a fer una valoració real de la capitalitat verda.
“Hi ha altres exemples a valorar a llarg termini”, explica Illana. “Per exemple, tancar per complet l'anell verd exterior, començar a fer l'anell interior...”. L'objectiu del projecte de l'anell verd és crear un espai continu d'espais d'alt valor ecològic que envolti completament la ciutat. El projecte de l'anell interior s'ha presentat aquest mateix any aprofitant la ressonància de Green Capital. Bàsicament consisteix a donar un aspecte “verd” a l'Avinguda de Gasteiz (vegetació, animals...).
“La mobilitat és una altra de les claus de les polítiques mediambientals de la ciutat”, ha continuat Illana, però el Fòrum de Mobilitat Sostenible ha estat parat fins fa poc”. De fet, en aquest camp Vitòria-Gasteiz compta amb un ambiciós projecte, que s'anava a dur a terme enguany però que de moment no era més que en els seus inicis: les supermanzanas. És a dir, tancar grans trams de la ciutat al trànsit, excepte als quals viuen en ella i als quals han de fer labors de càrrega. “L'objectiu és que no accedeixi a ella ningú que no vagi expressament, que l'envolti qui no hagi de creuar, i així guanyi espai per a vianants, bicicletes...”. En opinió d'Illana, encara que s'hagin començat tard, sembla que l'execució d'aquest pla va per bon camí.
“Passada el que passi en 2012, la meva veritable por, des del primer moment, ha estat 2013”, ha reconegut Andrés Illana. Hi haurà un pressupost l'any que ve per a les polítiques de mobilitat sostenible que estan ara en boca de tots? I per a acabar els anells verds? Es posaran en marxa projectes perquè els rius del sud de la ciutat no es desbordin? Es tracta d'un pla car, que preveu retallades del 12% en els pressupostos municipals, segons ha informat Illana. “Green Capital ja ha passat. Jo, sobretot, estic ansiós per saber quin serà la política mediambiental de l'any que ve”. Llavors se sabrà si realment tanta llum de neó ha servit per a alguna cosa.