Algara, o no som una excusa per a difondre el blog Péter Medgyes, Laughing Matters, professor de Lingüística Aplicada que ha estat secretari d'Estat del Ministeri d'Educació d'Hongria i ambaixador de Damasc: Llibres Humour in the language classroom
En la introducció, l'humor és un dels millors mitjans que tenim per a l'ensenyament d'idiomes, però encara trobem pocs exercicis i textos humorístics en els materials per a treballar el llenguatge. Aquesta situació no és molt comprensible, ja que en l'aprenentatge de les llengües es produeixen situacions d'humor i aquestes hores de classe són les idònies per a crear un ambient agradable i amigable. Assenyala diverses raons per a l'ús de l'humor. Entre elles:
- Construeix ponts interculturals.
- Afavoreix les relacions entre alumnes i modera les tensions.
Desenvolupa el pensament creatiu.
- Estableix fragments lingüístics prèviament apresos.
- Genera ambient alegre en la classe i augmenta la motivació.
L'experiència com a professor de basc en les xerrades sobre l'idioma i com a alumne a l'Escola d'Idiomes em porta a la mateixa conclusió: l'humor facilita el procés d'aprenentatge.
I llavors, per què es dona tan poca importància a l'humor en l'ensenyament? Per a respondre a aquesta pregunta, en els Cursos d'Estiu de 2004 organitzem el curs “Humor i Educació”. Entre altres, Felix Etxeberria va oposar al mal humor de l'escola tradicional, l'alegria de la nova escola, explicant els seus avantatges pedagògics. Joxerra Gartziak per part seva, “Humor: En publicitat sí i a l'escola no? L'educació des de la perspectiva de la persuasió” i va comentar la utilitat i inevitabilitat de l'humor.
Record que una de les nostres filles em va dir una vegada de tornada de la ikastola: “Aita, avui és un gran dia. Andereño riu!”. De fet, si se li pregunta a qualsevol dels nens quins mestres li agraden, en nou de cada deu, se li esmenten els que mostren un somriure a l'aula.
En el Festival de presentació de Kilometroak 2013 que hem celebrat recentment, els alumnes i alumnes que van acudir al mateix van rebre als professors rient i rient, quan van aparèixer en el sketch o en la desfilada de roba. Però aquesta actitud del professorat i els riures dels alumnes tenen un valor pedagògic enorme. Perquè l'humor implica proximitat i complicitat, energia positiva i amplitud de mires. És més, jo crec que no es pot plantejar una pedagogia progressista sense tenir humor entre les principals eines de treball.
No hi ha espais respiratoris sense parlants propis. Els parlants natius són el suport, l'oracería, el puntal i la fonamentació de les zones respiratòries.
Però comencem pel principi: què són les zones respiratòries? La paraula Arnasa és una paraula traduïda al basc per... [+]
Kaleko 71.000 elkarrizketa eta 227.900 solaskide behatu dituzte UEMAko herrietan, eta 2017koa baino ikerketa are sendoagoa burutu dute. Erabilera orokorra ez da ia aldatu: bostetik hiru aritzen dira euskaraz. Adina eta generoaren arabera badira desberdintasun batzuk.