Algara, o no som una excusa per a difondre el blog Péter Medgyes, Laughing Matters, professor de Lingüística Aplicada que ha estat secretari d'Estat del Ministeri d'Educació d'Hongria i ambaixador de Damasc: Llibres Humour in the language classroom

En la introducció, l'humor és un dels millors mitjans que tenim per a l'ensenyament d'idiomes, però encara trobem pocs exercicis i textos humorístics en els materials per a treballar el llenguatge. Aquesta situació no és molt comprensible, ja que en l'aprenentatge de les llengües es produeixen situacions d'humor i aquestes hores de classe són les idònies per a crear un ambient agradable i amigable. Assenyala diverses raons per a l'ús de l'humor. Entre elles:

- Construeix ponts interculturals.

- Afavoreix les relacions entre alumnes i modera les tensions.

Desenvolupa el pensament creatiu.

- Estableix fragments lingüístics prèviament apresos.

- Genera ambient alegre en la classe i augmenta la motivació.

L'experiència com a professor de basc en les xerrades sobre l'idioma i com a alumne a l'Escola d'Idiomes em porta a la mateixa conclusió: l'humor facilita el procés d'aprenentatge.

I llavors, per què es dona tan poca importància a l'humor en l'ensenyament? Per a respondre a aquesta pregunta, en els Cursos d'Estiu de 2004 organitzem el curs “Humor i Educació”. Entre altres, Felix Etxeberria va oposar al mal humor de l'escola tradicional, l'alegria de la nova escola, explicant els seus avantatges pedagògics. Joxerra Gartziak per part seva, “Humor: En publicitat sí i a l'escola no? L'educació des de la perspectiva de la persuasió” i va comentar la utilitat i inevitabilitat de l'humor.

Record que una de les nostres filles em va dir una vegada de tornada de la ikastola: “Aita, avui és un gran dia. Andereño riu!”. De fet, si se li pregunta a qualsevol dels nens quins mestres li agraden, en nou de cada deu, se li esmenten els que mostren un somriure a l'aula.

En el Festival de presentació de Kilometroak 2013 que hem celebrat recentment, els alumnes i alumnes que van acudir al mateix van rebre als professors rient i rient, quan van aparèixer en el sketch o en la desfilada de roba. Però aquesta actitud del professorat i els riures dels alumnes tenen un valor pedagògic enorme. Perquè l'humor implica proximitat i complicitat, energia positiva i amplitud de mires. És més, jo crec que no es pot plantejar una pedagogia progressista sense tenir humor entre les principals eines de treball.