Subtítols per a adults

Des del principi, els comensals han deixat clara la seva elecció: en les pel·lícules i en els treballs dirigits a adults, en general, s'inclinen per l'ús de subtítols, ja que consideren que la versió original perd més amb el doblatge que amb el subtitulat. “Pensant en els actors em sembla un crim duplicar, perquè es perd bona part de la representació –diu Ane Muñoz–. A més, em resulta increïble escoltar els xinesos parlant en basc o en castellà”. Creu que si es dupliquen s'hauria de vigilar molt la labor dels dobladors, però subratlla que els subtítols també s'han d'oferir ben elaborats: “En el meu curt Basurdea, per exemple, els protagonistes són dos pescadors d'Hondarribia i volia mantenir el seu llenguatge i les seves expressions; això calia reflectir-ho també en els subtítols, no podien ser subtítols neutres, i per a això vaig usar ‘hem trobat’ i coses així. De la mateixa manera, en pensar en plans, enquadraments, etc., vaig tenir en compte que utilitzaria subtítols, i és útil predir això, per exemple, per a no posar la imatge massa completa quan es toca llegir”. De fet, tal com ha assenyalat Iñako Gurrutxaga, amb els subtítols també es perd part de la informació, mentre es llegeix es poden perdre els matisos que apareixen en la imatge, però amb les seves mancances, la pèrdua és menor que en el doblatge.

Han assenyalat que es perd molt, per exemple, en el doblatge de pel·lícules multilingües: a pesar que els personatges treballen en diversos idiomes, solen traduir-los a un únic idioma –almenys en castellà–, eliminant el joc entre llengües. Amb subtítols, en canvi, hi ha trucs, claudàtors, cursives, acolorides… per a representar als actors en diferents idiomes.

En detriment del doblatge en basc, els adults no estan acostumats a veure pel·lícules d'aquest tipus, sobretot perquè les han vist doblegades en castellà, i els resulta estrany escoltar en basc, diu Marian Galarraga. No sols això, les pel·lícules no estan tan ben doblegades com el castellà, ja que les doblegades en castellà són les millors del món. Luistxo Fernández també té poques esperances en el doblatge en basc i prefereix educar als seus fills i filles en la versió original, “però més enllà de les pel·lícules i les sèries, hi ha un altre munt de materials que es consumeixen millor, com els documentals, amb un desdoblament econòmic per sobre de la veu original”. Qualsevol suport no és vàlid per a subtítols. “L'altre dia un amic em va dir que havia estat veient una pel·lícula coreana en el mòbil amb subtítols –ha comptat Muñoz–, i a això, a posar subtítols en una pantalla tan petita, no li veig sentit”.

Dibuixos animats i nens

En el cas dels audiovisuals dedicats als nens, els interlocutors també es posen d'acord: toquen el doblatge necessari per als més petits de la casa que no saben llegir. Gurrutxaga ha recordat que els nens no tenen problemes per a veure els mateixos dibuixos animats que es donen tant en les cadenes euskaldunes com en les castellanoparlants, i Fernández ha afegit que a partir d'una edat, amb 7-8 anys, se centra més en la qualitat del doblatge que en la llengua a l'hora de triar els mateixos dibuixos animats en basc o en castellà. És a dir, que a les veus i al doblatge els dona molta importància que estigui ben fet per a decidir quin li agrada més.

Però quina edat és l'adequada per a saltar als subtítols? Ens ha donat algunes pistes Luistxo Fernández. En la seva opinió, té demostrat que als 9 anys comencen a desenvolupar la capacitat de llegir i seguir subtítols, i als 10 ja poden veure la pel·lícula amb subtítols. És més, “a vegades veiem algunes de les millors produccions de cinema del món en dibuixos animats, i moltes de les pel·lícules dels estudis Pixar o Miyazaki són tan rodones que fins i tot un nen de 4 anys podria entendre-les en versió original, tant en anglès com en japonès”.

En nom de la normalització del basc, quina és l'opció preferida?

Els comensals no han oblidat que el basc és una llengua minoritària i que vivim envoltats de castellans; aquesta és la línia que ha donat el debat més llarg i dens. Influeix la situació del basc en la defensa de l'un o l'altre model? Galarraga ha destacat que, en la mesura en què sofrim el bombardeig d'obres en castellà tant en la televisió com a les sales de cinema, si hem de protegir el basc, és necessari que les obres es recullin també doblegades en la nostra llengua: “Sempre dic, si en una sala s'ofereix la pel·lícula en castellà, en l'altra cal estar doblegada en basc, donar l'opció de veure-la en l'un o l'altre idioma. M'agradaria que es posés una llei perquè totes les pel·lícules que s'ofereixen aquí es projectessin en basca. Són preferibles els subtítols? Val, subescribamos en basc, però llavors que la versió en castellà també sigui subtitulada, que tot s'ofereixi en versió original i subtitulada en un idioma o un altre, si no, el basc està en un desavantatge incandescent, envoltat de pel·lícules doblegades al castellà”.

Gurrutxaga creu que la gent no anirà al basc a veure una pel·lícula doblegada, perquè si a la sala contigua està en castellà, en el doblatge mai podrem competir amb la versió en castellà. Per això, l'estratègia contrària pot ser la de donar subtítols a les persones que volen consumir en basca: “Per a països amb molts parlants en els quals va néixer el doblatge, nosaltres som quatre gats i no és suficient per a sostenir una indústria de doblatge, per què no difonem l'hàbit de consumir les coses subtitulades en la nostra societat? Un amic argentí em va dir que allí s'està produint una tendència contrària: fins fa poc el normal era veure tot subescrito, ara, en canvi, tot s'està doblegant i l'amic no pot suportar-lo perquè s'ha educat d'una altra manera. Per això dic que és una qüestió de costum, al principi serà difícil, però alguna vegada haurem de començar a canviar aquesta cultura, i la gent acabarà acostumant-se”.

A més, Muñoz opina que els subtítols per a la normalització lingüística són molt útils: estem llegint una pel·lícula en llengua estrangera en basca, no estem pensant en castellà o en francès, sinó en basc. Així mateix, considera perillós al director de cinema argumentar que la llengua no està normalitzada per a defensar el doblatge. Hi ha moltes maneres de mantenir el basc, “i per escoltar els protagonistes parlar en basc en una pel·lícula de Mongòlia no sabré més basca; per contra, sacrificaré la part artística si es duplica i perdré altres detalls com a cinèfil”.

Però, com s'ha dit, la clau i el problema és que s'ampliïn els subtítols. Internet està canviant les formes de consum audiovisual, hi ha moltes persones que veuen pel·lícules i sèries baixades de la xarxa o de la xarxa, sovint subtitulades. “El que no podem pensar és que el basc vagi a ser hegemònic en el panorama televisiu que consumim –ha pres la paraula Luistxo Fernández–. La presència del basc serà cada vegada menor en la mesura en què hi hagi més cadenes, l'hem vist amb TDT, i almenys pot ser una oportunitat perquè cadascú baixi de la xarxa i les vegi amb subtítols en basc. El projecte Azpitituluak.com és aquí, gràcies als voluntaris que fan de traductor farem un catàleg, i val la pena crear un arxiu popular amb subtítols en basc el més ampli possible. En aquest sentit, seria important compartir el ric arxiu de subtítols d'ETB, ja que ja ha fet els subtítols de moltes pel·lícules, però no es poden aconseguir”. El coordinador d'ETB3 també creu que ETB hauria de tenir una llicència pública i lliure.

Gurrutxaga també ha fet una última nota: per a impulsar el basc, més que traduir al basc la producció estrangera, el camí és enfortir la producció local en basca.

Factor econòmic

La duplicació és molt més cara que el subtitulat. Quin pes té i quin pes hauria de tenir el factor econòmic en l'elecció del model? El quartet ha abordat el tema sobre la base de la Televisió Pública Basca. Segons ha explicat el coordinador d'ETB3, més que un treball car, la televisió mira a l'audiència i, de moment, el treball doblegat atreu als espectadors. Ha afegit que EiTB, com a ens públic, ha de tenir en compte no sols el seu criteri econòmic, sinó també el seu compromís amb la indústria i la societat, i que la televisió té un acord amb la indústria de doblatge per a mantenir una quota de doblatge. En paraules de Galarraga, encara que s'oferissin continguts per a adults, si ETB apostés per traduir pel·lícules per a nens i joves, bastaria per a donar suport a la indústria de les cases de doblatge que hi ha, “perquè no hi ha tantes”.

En les prioritats econòmiques, el membre d'azpitituluak.com ha denunciat el “problema irreversible” en el qual tot això està en el punt de partida: “La major cooperació econòmica pública audiovisual en basca se centra en el finançament d'una gran casa en castellà. EITB és una organització absolutament diglósica i no hi ha cap partit polític que vulgui una ETB íntegrament en basc. En aquest àmbit hauríem de mirar a Catalunya, on no se'ls passa pel cap que sigui una televisió pública en castellà, i aquesta política ha portat més passos per darrere, com el manteniment al cinema d'un nombre de pel·lícules doblegades al català”.