Ironeaters, gent de ferro, és un documental escrit i dirigit per Shaheen Dill-Riaz en 2007. Al País Basc, tan lligat a la mar, no és massa coneguda aquesta pel·lícula que conta la vida en els escorxadors dels grans paquebots construïts en drassanes d'Europa i del món ric.

Bangladesh. El poble no és capaç d'alimentar als seus fills. Pluges, sequeres, erosió del sòl... Els pagesos del nord de Bangladesh no poden ja més i han d'anar al sud a buscar treball. Els patrons saben el mal que estan, que li ho toleraran tot. Així veuràs a milers d'homes petits i gegantescos esquarterats, sense cap equip. Sense sabates entre ferros punxeguts. Transportant ortots i xapes de mans huscas.

Aquí no hi ha casc, a penes guants, ni ulleres, ni tallant metall si es tracta de bufadors. Si és al·lucinant veure als transeünts desembarcant el vaixell tirant de la corda de la marea, el documental mostra una vegada i una altra una sèrie de despropòsits: el transatlàntic, el ferri o el càrrec gegant caient per complet a l'arenal, l'obrer superior al broma com el paleta, “els que tiren de baix al cable tenen un problema, no nosaltres, ja, ja, ja”....

El trailer de tres minuts del documental Eisenfresser, producció alemanya, està disponible en l'espai de la coordinadora NGO Shipbreaking Platform. Veuràs a un dels contractistes negant part del jornal als treballadors i explicant-te a la cambra: “El problema és que si els pago ara, tornaran a casa, deixant-me sense empleats. Entens? Per això haig de retenir el meu salari”.

No hi ha major misteri en el sistema. Els milers han d'empassar qualsevol cosa per a aconseguir alguna cosa, uns pocs poden fer el que els doni la gana. Els amos també els venen els llits i els aliments que necessiten durant el seu treball en la riba. Segle XIX europeu a Àsia XXI.ean.

La NGO Shipbreaking Platform és la coordinadora de les ONG que treballen entorn de l'ensulsiada de vaixells. Un punt de trobada plural, amb sindicats, defensors dels drets humans i ecologistes, entre altres. Entre ells, Zero Waste Europe, moviment Zero Zabor.

Creada com a plataforma europea, s'ha estès a tothom. La plataforma ha posat en comú a associacions de països que tenen aquestes chatarrerías, de països en els quals hi ha companyies navilieres i de consumidors de transport de vaixells.

Off the beach! Fora de la platja! Durant aquests anys, la plataforma duu a terme la seva campanya. “El trasllat d'embarcacions a les platges és l'origen de tots els grans problemes: la contaminació severa, les condicions de treball perilloses, l'aixafament dels treballadors i la violació de la legislació internacional per a les indústries de deixalla”.

Ha dit vostè metall pesant?

La Unió Europea ha calculat que els paquebots enviats cada any des d'Europa als cementiris navals del sud d'Àsia contenen més de 40.000 tones de substàncies tòxiques, entre elles 3.000 tones d'amiant o asbest. Un de cada cinc treballadors que participen en el procés de reciclatge d'aquests residus és menor de 15 anys, si se li permet cridar-los així.

Ningú sap un nombre segur de morts en el treball, centenars d'assegurances i més de mil més segurs. Només comptant els morts en els accidents. Perquè la supervivència dels treballadors és de 40 anys. Els supervivents dels anys següents hauran de sofrir càncer i altres malalties pels verins amb mans fràgils.

En els Baforetzarros l'amiant està a tot arreu, avui eliminat a Europa per especialistes vestits de marcià, però que els esclaus de la riba de la mar de Bangladesh usen també per a les barraques.

En aquests grans vaixells hi ha plom, mercuri, cadmi, zinc, metalls pesants de totes classes. L'àcid ja no té res a dir. I l'oli, pous d'oli refrigerats per motors gegants. I els productes que porten per si mateixos les pintures, els aïllants, els embellidors, els plàstics per a tapar els cables i altres mil articles, més els productes generats per l'escalfament d'aquests: hidrocarburs aromàtics policíclics, PCB, TVT...

Monstres metàl·lics que han estat tan complexos com els pobles reuneixen a tots els verins del món. Els seus recicladors tracten com a formigues cobrant menys de dos euros al dia. A vegades a canvi de menjar, simplement. No hi ha contracte, ni segur, ni molt menys sindicats.

A més dels homes, les gents dels voltants també sofreixen els verins de les fàbriques contaminants. No existeix cap control d'abocaments. Com, doncs, si no tenen un camp definit? Es tria una platja, desembarcar el vaixell amb la marea i actuar.

Amb els olis, pólvores i altres químics s'han contaminat tota la regió. Per a treballar cal tallar els rics manglars de les ribes. Els pescadors es van a pic amb la contaminació. Les terres dels pagesos de la zona es deterioren.

Una de les claus és la falta de control de la indústria marítima en la cadena d'exportació de residus contaminants del nord al sud pobre. Canvien el vaixell fàcilment de nom, propietari i bandera. Si a la riba de l'Índia arriba un monstre amb la ikurriña de Sant Cristòfor, a qui demanar-li comptes?

Se'n diu flags of convenience, banderes que poden ser utilitzades com a convencions. La coordinadora NGO Shipbreaking Platform introdueix el control d'aquestes unitats Off the beach! Dins de la campanya. Reconeixen que ho tenen difícil. Fins ara, l'acord de Basilea obligava l'exportador a garantir que les condicions del vaixell, una vegada arribat a la chatarrería, ja havien estat eliminades les seves principals contaminacions. Però l'acord aconseguit en 2009 a Hong Kong deixarà les mans encara més lliures a les companyies marítimes, ja que el control teòric correspon al país que porta l'última bandera, no al responsable real.

La plataforma publica, al costat dels informes anuals, les llistes dels centenars de vaixells enviats a Àsia. Realitza un seguiment exhaustiu als més destacats, denunciant els canvis de propietaris, noms i banderes.

Els d'Ivanovic també han collit una brillant victòria davant el conjunt de Dusko Ivanovic. El vaixell Clemenceau, enviat a l'Índia per França en 2005, es va veure forçat pels mitjans de comunicació, que tant d'orgull havien causat, al Govern de l'Índia, amb 700 tones d'amiant que transportava en les seves vespres. Després de ser retornat a Europa per les autoritats franceses, Clemenceau va ser derrocat en 2009 en la drassana de l'Able d'Anglaterra.