Mizpira, Mespilus germanica, ha despertat durant segles la curiositat de nombrosos cuiners, gastrònoms i fruticultores. Ja t'he dit l'altra vegada que tinc un de les poques menges que em serveix de paladar. George Saintsbury (1885-1933), escriptor i, per tant, cellerer, va dir que l'anglès “és el perfecte amic del vi entre fruits, la mizpira podrida”. És que es podreix, és a dir, es menja el sucre en alcohol?

Quan no està podrit, la mizpira és una embotida. Igual que tots els fruits, l'objectiu del miserable és ajudar a difondre les llavors que conté. Mentre les llavors no estan madures, la polpa del fruit és amarg. Després, quan les llavors estiguin disposades a donar noves plantes, es podrirà i la polpa es convertirà en una delícia animal que dispersi les llavors en una massa fina, aquí o allà. Putejar no és només fermentar el sucre i convertir-lo en alcohol. El procés de putrefacció consisteix en la maduració d'àcids (cítric, tartàric, formal, malico...) i tanins disminuint i gaudint de pectines i saponinas. En l'arc de Sant Martí dels dolços gustos que desenvolupa, el meu paladar té un sabor agre d'ametlles amargues. És per l'àcid cianhídric verinós que contenen les llavors? La pols de llavor s'utilitza com litobio per a llançar les pedres de les cavitats, però amb cura... Si els donaven les ametlles per separat, van matar a algú amb un cianhídric assassí. Un tal Napoleó, o...

Nosaltres sempre hem conegut la mizpira a l'espina blanca (Crataegus sp.) Vacunat. Sorprenentment, en l'arç blanc la vacuna creix millor que sobre la vacuna produïda a partir de la llavor del miserable. També es pot chertudar sobre el terreny en el qual viu, sobre el maaltza (Pyrus pyraster), el codony (Cydonia oblonga) o l'otsalicano (Sorbus aucuparia). Quina varietat de raigs s'insereix, llavors? La llista més completa de varietats de mizpira que jo conec la va recollir en francès un tal Klakos: Améferika, Apyrena, À petits fruits, Boom en vrutch, Bredase Reus, Délice donis Vannes, De Metz, Domaîa mušmula, Du Caucase, Dunsteiner Divwald, Més de 50, sense tenir en compte les nombroses variants d'Anatolia, lloc de naixement d'aquest arbre de fruites...