Has de parlar-nos del quítxua, l'estat de la teva llengua a l'Equador.

A l'Equador estem com vostès fa 40 anys. “Parleu-me al cristià… La vostra llengua no serveix per a res… És la llengua dels agricultors… No serveix per a la universitat…” En educació bàsica no s'ensenya el quichu, tenim quatre periòdics populars i cap ho publica amb el quítxua, tenim 50 emissores de ràdio, però només una bilingüe –ni tan sols un quítxua!–, quatre cadenes de televisió i cap d'elles està en el cel… T'he dit que fa 40 anys. I, sens dubte, l'objectiu és la situació que vostès tenen ara.

40 anys enrere.

Tot va començar fa un any. L'associació Garabide va organitzar unes jornades sobre la revitalització del basc, ens va explicar el procés de les últimes dècades, què s'ha fet, què és la revitalització d'una llengua. Va organitzar el curs i va convidar a representants de diverses comunitats amb llengües minoritzades: la maia, l'aimara, el ketxu, el quítxua… A l'Amazònia hi ha centenars de llengües que estan desapareixent en l'est de la selva. Perquè no ho sabia fins l'any passat! Jo soc informàtic, treball de màrqueting per Internet, però vaig estar en aquest curs...

És vostè un quichua.

Sí, quítxua indígena. Som un equip humà de tres milions de persones, vivim als Andes equatorians. La nostra llengua, en si mateixa, prové de la yetxua, és a dir, de la llengua peruana, o del tahuantinsuio. Tahuantinsuio, abans de la conquesta dels espanyols, era el nord de l'Argentina, Bolívia, el Perú, l'Equador i el sud de Colòmbia. Tot això era l'Imperi Inca i tenien la llengua “oficial”. El quichu va sorgir de la mescla de Jetxua i Karank, que en aquella època era la nostra llengua de poble caranca. És part del Ketxu, si vols, com són el valencià i el mallorquí català. Són gairebé el mateix.

Quants són els quítxua que parlen?

A l'Equador, on abans era Tahuantinsuio, en tota Llatinoamèrica, som uns tretze milions. Molt. O suficients! Estem immersos en un procés de diàleg per a fer el quichua panamericà, on també hem copiat els nacionalismes. “No, jo no soc peruà, la meva llengua és diferent!”. I altres per l'estil. Si ens unim, som alguna cosa. Si no s'uneix, res. Tenir tretze milions, o tres milions… Prendre tota Amèrica Llatina té molta força econòmica i política.

Els tres milions d'equatorians esteu en una zona comuna o dispersos?

Dispersos en comunitats. A l'Equador tenim tres dialectes: el quítxua del Nord, on està Quito, el del Centre i el del Sud. Però, com he dit, el llenguatge és el mateix. Per exemple, per a dir “gos”, nosaltres diem allku, i en el sud, axku. I ara ve la pregunta: Kar, ja, ja… Fa deu anys van iniciar el procés de normalització de l'escriptura i, al mateix temps, van posar en marxa una educació nacional bilingüe –castellà i quítxua–, i amb aquest motiu, el quichua es van unificar. Està acabat.

Ha dit educació bilingüe. S'ensenya el quítxua.

A les escoles rurals, als pobles rurals…

A les escoles secundàries, vols dir?

Això és. I el resultat també és catastròfic. Els nens i nenes que cursen aquestes classes bilingües únicament tenen un professor o professora. És a dir, un sol professor i una sola habitació, on estan tots els nens de primer a sisè curs. Els alumnes no poden, no tenen nivell, perquè volen anar a escola de la ciutat. Vaig pensar que no podria entrar en la universitat. Jo crec que aquest model ha fracassat. Nosaltres ens agradaria fer el contrari, fer el camí que han fet aquí.

Quin camí?

L'any passat vam estar en HUHEZI, la universitat d'Arrasate. Garabide ha treballat molt. [Xabier] Mendiguren i altres. Quan els vam conèixer ens vam adonar que són les eminències que han guiat el procés. Ens van comptar la seva experiència, van compartir els seus coneixements amb nosaltres. Els mitjans de comunicació són importants, però es basa en l'educació i en els models d'ensenyament: A, B i D. En funció d'això estem parlant nosaltres a l'Equador. Hem posat en marxa un projecte, anomenat Kitxu sisai, que significa “floració del quítxua”. Segons la nostra planificació, dins de cinc o sis anys s'ensenyarà el quichu en les 600 escoles de la província, com la segona llengua H2. Model A, en definitiva, però com primer pas. En deu anys crearem la ikastola Kitxua. No sabem quin serà el nom que li donarem, però aquest serà el kitxua ikastola.

Voleu esperar deu anys?

Perquè no tenim professors! Necessitem professors/as que ensenyin el nostre idioma i per a això primer hem de preparar-los. Com va ocórrer aquí.

En els mesos que he passat en HUHEZI, vaig aprendre això, que cal sentir l'idioma de cor, que cal entendre la importància de la llengua en la cultura. Ja t'he dit, jo soc informàtic, he viscut a Barcelona fins fa poc. Em deia “soc indígena” –heus aquí el meu barret, el meu ponchito, el nostre menjar especial…–, però no me la desitjava a la llengua. Però ara m'adono que el meu barret és italià, no és nostre. Espardenyes, tenim la tradició espanyola. Quant als pantalons que porto llocs, ens van obligar a vestir-nos, ens van esclavitzar i ens van obligar a treballar perquè féssim caixmirs per a portar-los a Europa. Això no és nostre, tampoc és nostre… Res és nostre, sinó l'idioma! Si perdem l'idioma, perdrem l'espai de la cultura. Vivim a través del llenguatge, vivim la nostra cultura. Totes les cultures han estat orals, s'han transmès a través del llenguatge. La transmissió en l'un o l'altre idioma té un significat totalment diferent.

Així has arribat fins a Euskal Herria.

Sí. Creiem que és important que els professors que prepararem creïn també militants de la llengua. Això és el que he vist. La Unesco, per exemple, ens ha posat en la llista de llengües en perill d'extinció, no hi ha transmissió de genolls! Els nostres pares i àvies els van obligar a dir “Yanga ximi”, és a dir, “un idioma que no serveix”. “Parlem yanga ximi” Ho deien una vegada i una altra! Però no és així, el runga és llepafils, és a dir, “el llenguatge de l'home”. Ara, les famílies, pel bé, suposadament parlen en castellà als seus fills i filles, perquè puguin tenir un futur millor i no es deixin portar per la vergonya que han viscut ells mateixos. Els seus fills arriben a les escoles rurals i no saben parlar del quítxua. Per exemple, nosaltres som l'última generació que parla quítxua. La següent generació és un parlant passiu. I els que han crescut a les ciutats no saben ni dues sobre el kit.

Parlant del treball que fas, dius “nosaltres”. Qui sou “nosaltres”?

Som una generació que parla de quítxua, que ha tingut l'oportunitat de conèixer altres cultures diferents a la nostra. Alguns hem pogut conèixer la situació d'Euskal Herria i veure que hi ha una manera de revitalitzar una llengua. Hem vist que el basc, el català, l'hawaià es poden enfortir i normalitzar, que és possible revitalitzar la llengua. Som gent que treballa en diferents àmbits, sociòloga, informàtica, economista. Al costat de nosaltres, algunes institucions públiques i privades, que estan fent alguna cosa pel quítxua, o que estan interessades a fer-ho. Jo, per exemple, soc el president de l'associació Runa Patxa, una ONG que fonguem a Catalunya fa nou anys.

Llavors no sou novençans.

Comencem a promoure la cultura a Barcelona, hem treballat en l'ensenyament de la llengua, en l'organització d'esdeveniments culturals de tota mena. Els dos últims anys, en canvi, ens hem unit totalment a la llengua. També nosaltres hem arribat!

Començant a treballar a Catalunya, pensava que a l'Equador calia salvar al quítxua. La vostra llengua podria estar en estat de vida o mort.

Segons Txepetxe, la llengua es perd en tres generacions i es recupera en tres. Som l'última generació de parlants, i és la nostra responsabilitat revolucionar el procés de pèrdua. La generació que ve després de nosaltres tindrà molta feina, molta dificultat. Nosaltres parlem quítxua. Ells no.

Quítxua parlant tu a Barcelona!

Porto vint-i-un anys a l'estranger. els Estats Units, el Brasil, Veneçuela, Àfrica, Espanya… Amb el nostre projecte, vaig estar a l'Equador fa nou mesos. Allí està el camp de batalla, ho sé. I ara, enmig de la crisi econòmica i d'altres situacions complicades, viuré allí. Es va acabar. Allí cal lluitar. L'equip que més treball realitza també és Otavalon. Tots formem Kitxua xum. Kitxua xum vol dir “visquem amb el quítxua!”, “siguem el quichua!”. Aquesta institució serà l'encarregada de dirigir tot el procés. Hem donat principi al partit, però no sols l'estem fent, hi ha molta gent que està col·laborant. Nosaltres estem jugant el partit, però comptem amb l'assessorament jurídic de la Generalitat de Catalunya, que compta amb el suport de la Direcció de Política Lingüística. “Ara no hi ha diners, però no tenim cap inconvenient a compartir amb vosaltres els passos que hem donat en el camí de la normalització del català. Al contrari, almenys això és el que hem de fer”. Només volem una direcció tècnica per a no cometre els errors que vostès han comès aquí. I el mateix al País Basc. La revitalització de la nostra llengua és més semblant a la del basc que a la del català. Per a començar, el quítxua tampoc és una llengua romànica. Necessitaríem una mescla entre el català i el basc pel que fa al procés de normalització. Per a nosaltres és imprescindible la col·laboració. Donàvem per perdut el quítxua. Era impossible, impossible, i, no obstant això, hem vist que és possible.

En què està el poder a l'Equador? Té sensibilitat, consciència, compromís amb el quichua?

Som andins i, com som andins, tenim paciència per a creure, creiem en la terra, en l'energia del planeta. No és només creure, sabem que està viu, com la resta dels éssers vius. Tot el que fem ho fem al costat d'aquesta creença: llocs de temps. En el nostre equip també tenim als yachis, els xamans aquí, líders espirituals. Coneixen bé la nostra cultura i volem integrar la seva saviesa en el nostre projecte, el nostre és un projecte lingüístic, però també cultural. Segons això, sembla que ha arribat el moment de posar el comandament al nostre favor.

Què vols dir?

Jurídicament, tenim una empara legal. A l'Equador es parlen deu llengües. Està tot ple de quítxua. Segons la Constitució, el quítxua és la llengua cooficial en els llocs on es parla. Per tant, no actuem contra l'Estat. Fa un any, no obstant això, es va aprovar una nova llei d'Educació, que va ser presidida pel diputat general Corretja. Corretja està fent moltes coses bones. No m'agrada com gestionem el poder, però crec que està treballant bé. En aquesta llei d'educació es diu literalment: “Tots els equatorians tenen dret a rebre educació en el seu propi idioma”. Per descomptat, no diu quan, com, on, qui no, però el marc jurídic està establert. El que em van dir en la Direcció de Política Lingüística de la Generalitat: “Sense aquest marc hem fet tot el que hem fet. Encara així, a Espanya, ministre, va dir: ‘Volem espanyolitzar als nens catalans’. Vostès, amb aquest marc, poden fer un treball meravellós”.