Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Euskalduna, bizipozetik eta minetik

"Euskaraz gozatu nahi dut" kartela eskuetan, haur bat manifestazioa hasteko zain Donostian.Lander Arbelaitz

Euskaldun moduan pozik  egoteko arrazoi asko dago gaur egun. Nagusiena euskaldun gisa bizi ahal izatea bera, eta horretarako aukerak asko dira: era modernoan, kalitate handiz eta bizipozetik. Euskaldunak gizarte modernoan hiztunak behar dituen tresnarik gehienak ditu eskura: hezkuntzan, kulturan, hedabideetan, teknologia berrietan… Euskaldunak baikortasunez begira diezaioke etorkizunari, euskararen herriak handitzen jarraitzen duelako eta biziraupenerako tresnak badituelako, borondatezkoak zein legezkoak.

Baina euskaldunak ez du nahikoa horrekin guztiarekin. Euskal Herrian euskaraz bizi dena bizipozetik adina edo gehiago mintzo da minetik, aintzat hartu ez izanak ematen duen minetik,  oraindik ere bere herrian sarri, askotan, gehiegitan sentitzen delako baztertua, iraindua, gutxietsia, mespretxatua, erabilia…

Adibidez, Eusko Legebiltzarrera sartu eta ateko ertzainak euskaraz erantzun ezin dionean, kaleko ertzainak euskaraz hitz egiteagatik probokatzen ari dela dioenean (zer esanik ez kolore denetako gainerako poliziez), haurrari medikuak esandakoa itzuli behar zaionean, Nafarroako Gobernuak edo Parisekoak muzin egitean Europako hizkuntza gomendioei, diru-laguntzak ukatzean, eskolako bileran, lantokian, Espainiako Konstituzioak ezetz dioenean… Euskaldunaren minak kontaezinezko egoerak ditu.

Euskal hiztunen komunitatea giltzarri da bere bilakaeran, baina euskal gizarteak baldintzatuko du bere garapena. Eta, gaur gaurkoz, gizarte horrek borondatez eta legez bultzatzen du euskara. Komunitatea, gizartea, borondatea eta legea, horra hizkuntza garapenaren laukote ezinbestekoa. Errepaso historikoak argi diosku euskararen herriak aurrera egin duela –EAEko kopuruengatik– eta euskararen lurraldea galtzen ari dela –Iparraldean gero eta ahulagoa da, Nafarroan ezinean dabil eta lurraldea galduz–.

Ondorioa: euskara berriz politizatzea ezinbestekoa da. Politizatzeak, oraindik ere bultzada politiko handia behar duela esan nahi du, ez besterik.

Zein helbururekin? Legeari begira: Ipar Euskal Herrian eta Nafarroako Foru Komunitatean EAEk egun duen bultzada politikora iristeko; EAEn, datozen 15 urteetan ezagutzatik erabilerarako jauzi atzeraezinak gauzatzeko (kopuruak aditu eta politikarien artean adostu behar). Nafarroan eta Ipar Euskal Herrian lege urrats esanguratsuak eman gabe, egoera biziki korapilatsua dator, ez da soziolinguista izan behar hortaz ohartzeko. Nafarroan eta Iparraldean euskaltzaleen indarrak zein diren kontuan hartuta, ezinbestekoa da EAEko botere publikoek euskaldunen komunitate osoa aintzat hartzea eta harekiko harreman eta konpromisoa biderkatzea. 

Komeni da gizartea eta euskal hiztunen arteko dialektika irekia etengabe zaintzea. Euskal gizartea –sektore garrantzitsu batzuk kenduta–, oro har, euskararen garapenaren aldekoa da. Baina erdalduna da nagusiki, eta euskaldunen komunitatetik ohartarazi behar zaio zein den gure osasuna eta egoera, eta zeintzuk diren gure beharrak. Euskarak laguntza behar du, baina gizarte –jarri alderdi, hedabide, lantoki…–  erdaldunetik inoiz ez dira urratsak emango gizartea euskalduntzeko, erdarak ez duelako euskararen beharrik. Euskaldunak behar du izan protagonista.

Iritsi da ordua komunitatetik gizarteari mezua argi helarazteko: horrela jai dugu (Nafarroa, Ipar Euskal Herria) edo gehiago behar dugu, bestela larri ibiliko gara (EAE). Hori da, funtsean, iragan abenduaren 1ean Kontseiluak Donostian bildutako jendetzak adierazi zuena. Kasurik onenean ere, egoera osasungarria izango badu, ezinbestekoa da euskarak apurka masa kritikoa eta lurraldea irabaztea. Iritsi da ordua instituzio eta euskararen komunitatearen artean, orain arte ezagutu ez dugun harreman molde batera iristeko. Berrikuntza, eztabaida, begirunea eta elkarlana. Horra abiatzeko laukote ona.

EAEn, Euskararen Legearen 30. urteurrenean, lege aldaketarekin bideratzen da hori? Ez dago argi. Baina argi dago, egungo esparrutik askoz gehiago ere egin daitekeela. Eusko Legebiltzar berriaren gehiengo oso handiak ematen du sakontzeko aukerarik. Euskaldunen komunitateak gizarteari eta erakundeei zer eskatzen dien argi dago, botere publikoen erantzuna nola bideratuko den ikusi behar orain. Harreman berria eta egoera berria posible dira. Areago, beharrezko dira.


T'interessa pel canal: Hizkuntza politika
"Anirem a l'Ajuntament d'Irun a parlar de la seva actitud cap als bascos, no d'un acte en castellà"
L'Ajuntament d'Irun ha demanat disculpes i ha convocat a les associacions euskaltzales de la ciutat per a aquest dimecres, però l'assumpte ha pres un altre rumb i no es tancarà de manera immediata. Moltes de les associacions que han denunciat a l'Ajuntament per no parlar de basc... [+]

Acte que ha commemorat als bascos d'Irun: 35 associacions diuen a l'ajuntament que "prou"
La paciència dels bascos d'Irun s'ha desbordat; estan enfadats i en aquesta ocasió, no callaran "". El fet que l'acte d'encesa de les llums de Nadal s'hagi realitzat íntegrament en castellà ha portat a 35 associacions de la ciutat a denunciar la política lingüística de... [+]

Acusen a ETB de “contraprogramar” la pel·lícula ‘Bizkarsoro’ en el Dia del Basc
ETB1 va estrenar la pel·lícula Bizkarsoro en el Dia del Basc. A pesar que a ETB2 se li va proposar que s'emetés simultàniament en castellà, Tasio es va oferir finalment en castellà en aquest canal, la qual cosa ha provocat una certa indignació en les xarxes socials.

PNB: "No preguntem què faran les institucions a favor del basc, fem-ho en basc"
El 3 de desembre els partits i agents polítics publiquen les seves lectures polítiques entorn del basc. El PNB també s'ha sumat a la iniciativa sota el títol El basc, l'essència d'Euskal Herria. El partit, que porta molts anys al capdavant de les polítiques lingüístiques... [+]

Crònica
Per què el basc no té una quota adequada en els mitjans de comunicació?
Es dibuixa com a tema tabú a Euskal Herria, però no és així en el món. Les polítiques lingüístiques no es poden posar en la lògica del mercat lliure, sinó que cal establir quotes o contingents. Són necessàries. I és necessari que es compleixin les que existeixen,... [+]

2024-09-25 | ARGIA
El Consell d'Europa insta a Espanya a garantir que els judicis es puguin celebrar en basc
El Comitè d'Experts del Consell d'Europa ha demanat al Govern espanyol que prengui mesures per a garantir el basc en la justícia, sanitat i serveis socials, per a garantir la prestació de serveis públics en basc, per a acabar la zonificació de Navarra i perquè ETB3 sigui... [+]

El basc exigeix a les institucions polítiques lingüístiques "sòlides"
En Baiona han comparegut prop de 25 agents del sector basc aquest 15 de maig. A més de la interpel·lació de les institucions públiques, ha estat el moment de donar a conèixer la passada edició de l'Euskara del 15 al 25 de maig de l'any que ve.

El basc en Iparralde
Els últims sokatira per una política lingüística eficaç
L'Ens Públic del Basc (EEP) acordarà a principis de 2024 anys la política lingüística per als pròxims anys. Entre els resultats de l'última enquesta sociolingüística i les previsions de l'EEP per a 2050, la societat basca té una gran alarma: no es pot seguir amb el... [+]

Retarden la decisió d'oficialitzar el basc, el català i el gallec a la Unió Europea i s'incorporen al Congrés espanyol
El Consell d'Euskalgintza ha pres la notícia "de mala gana", però té l'esperança que sigui acceptada després del retard. D'altra banda, a partir d'avui es podran utilitzar aquests idiomes en el Congrés espanyol. El Consell ha pres amb preocupació l'anunci que els polítics dels... [+]

2023-08-31 | Ilargi Manzanares
Andorra exigeix un nivell mínim de català per a residir
La nova llei de defensa del català d'Andorra exigirà el nivell bàsic del català per a poder viure i treballar en ell. Requeriran un nivell inferior al títol A2.

El basc, oficial a Europa i Navarra no?
El dijous vam saber: El Govern ha sol·licitat que el gallec, el basc i el català siguin llengües oficials en les institucions europees. Per què? Ho han obligat els partits polítics catalans en les negociacions.

Consell: "L'acord del Govern de Navarra és una reculada quant a la basca"
Reculada. Així ho valora el Consell d'Euskalgintza, en relació amb la qüestió lingüística i la promoció del basc, l'acord programàtic per a la legislatura 2023-2027 signat pels partits polítics que constituiran el nou Govern de Navarra.

El Govern de Navarra està retallant els grups de basc de les escoles d'idiomes
Dotze professors dirigiran 2.040 obres i realitzaran proves orals de 680 alumnes en 18 dies, “sense tenir en compte que l'objectiu ideal seria que cada obra fos dirigida per dos professors per a tenir una segona opinió”. La denúncia realitzada per Jaume Gelabert, professor... [+]

La prova per al lloc de Berritzegune es podrà realitzar en castellà, ja que el Govern ha modificat la convocatòria
Els professors que es presentin a la convocatòria per a treballar en els Berritzegunes de la CAB per al pròxim curs escolar veuran un canvi en les pautes de defensa oral del seu treball: en la convocatòria anterior, on deia “la defensa es farà en basca”, diu ara que... [+]

Eguneraketa berriak daude