A Àlaba, Arraia-Maeztu és un municipi de petites localitats amb una població aproximada de 700 habitants. Des de fa dos anys, els membres de l'associació de basca Amezti estan organitzant activitats i donant vida al poble. La majoria de les activitats es duen a terme al poble més gran, Maestu. Fa temps que els majors de Maeztu van perdre el basc, però hi ha una generació que, sobretot, s'ha euskaldunizado a l'escola. Ara són pares i mares, i estan amb la il·lusió de recuperar el basc i treballar en la transmissió.

L'aventura va començar fa dos anys. Per a llavors ja hi havia una escola de bertsolaris i hi havia cinc o sis amics, entre ells Itxaso Balza de Vallejo: “Ens van cridar des del punt de trobada, preguntant-nos si estaríem disposats a organitzar una cosa més gran”. Es va fer una crida al poble i va aparèixer molta gent. “Ens vam adonar que hi havia necessitat”.

I des d'aquesta necessitat, aprofitant la revenja del campionat de bertsolaris entre quadrilles alabeses, van organitzar l'Euskal Jaia en Arraia-Maeztu. Esport rural amb grups locals, jocs infantils, bertso poteo, menjar, ball en la plaça… “Va ser increïblement potent”, en paraules de Belén Garulo, membre de l'associació i tècnic de basc. En la seva opinió, l'èxit de l'Euskal Jaia es va deure a la necessitat d'unir: “Fins llavors no hi havia res i el fet d'estar junts ha estat una gran cosa per a nosaltres”.

De pares a fills

Durant aquests dos anys, els membres de l'associació de basca Amezti han participat en diverses activitats: marxes de muntanya, tallers, xerrades, cinema infantil, el programa Mintzalagun al costat del grup de Kanpezu… Sent pares i mares, la majoria dels actes els realitzen pensant en els pares i en els nens. Els objectius són clars: “Els nens i nenes veuen que el basc també es parla fora de l'escola i com parlem els adults entre nosaltres”. Garulo i Balza de Vallejo noten un canvi en les relacions entre els seus pares: “Al pati de l'escola es veu com ha canviat la situació, l'idioma dels pares ha canviat”. Abans diuen que alguns pares ni tan sols sabien que eren euskaldunes: “Hem agafat sorpreses amb alguns; van aprendre, però no ho usen, i quan li diuen ‘venir’ al nen no saps realment el basc”.

Garulo i Balza de Vallejo van començar a estudiar basc durant 18 anys, igual que altres pares. A pesar que en aquests dos anys l'ús entre els pares ha augmentat, encara no s'ha notat molt entre els nens, a pesar que cada vegada hi ha més costums. A l'escola de Maeztu imparteixen classes en el model B i en el model D, per la qual cosa els nens i nenes tenen coneixements i esperen poder revertir el seu ús.

A pesar que estan molt satisfets amb les activitats organitzades, Garulo i Balza de Vallejo reconeixen que hi ha un petit buit: la ciutadania no pares. “Ja estan en l'associació i venen a les marxes de muntanya i… però és cert que a l'hora d'organitzar les activitats ens venen al capdavant les mirades de les famílies”. Un dels objectius de l'Associació és estendre el programa a una franja d'edat més àmplia i a tot el municipi. Hi ha 17 petits pobles en Arraia-Maeztu, i encara que no és tan fàcil, es dedicaran a això.

Acostant-nos als castellanoparlants

Sent un poble tan petit, tots els habitants ja coneixen als membres d'Amezti. Però al principi, Betlem Garulo recorda que va haver-hi una mica de desconfiança cap a l'equip: “La gent no sabia a què venia l'associació, el basc no és una cosa habitual aquí”. Sí, hi havia una associació, però per a què, no ho entenien; “però crec que han començat a acostumar-se, i encara que no són bascos, els pares s'acosten al cinema o a les marxes de muntanya pels nens”. A més de la via de comunicació de l'associació per e-mail, Garulo diu que és la motxilla escolar dels nens: “Són accions dirigides a tot el poble, i sempre intentem deixar clar que parlem en basc”.

Enfortint les relacions

“Diria que gràcies al basc els bascos tenim més relació amb altres pobles que amb els altres”, ha explicat Betlem Garulo. A més del treball realitzat en Maeztu, els membres d'Amezti tenen contacte amb les associacions de basca de Campezo i Urbizu, gràcies a la col·laboració de Mintzalaguna i el món del bertso. En el mateix poble, les relacions entre pares i famílies s'han intensificat amb les activitats de l'associació de basca.

Comença el camí

La consciència per a la recuperació del basc està sembrada i els fruits s'estan acumulant. Els membres d'Amezti saben que el basc té un gran repte en l'ús del basc en tota Àlaba, “com en tot Euskal Herria”. Enguany s'ha publicat el V Congrés d'Estudis Bascos. Segons l'Enquesta Sociolingüística, en els últims vint anys s'ha triplicat el nombre de bilingües a Àlaba. La meitat dels joves sap basc, però només el 7% ho usa.

En la zona muntanyenca, fins fa poc no han tingut tècnics de basc. El camí ja ha començat i veuen, per exemple, en Kanpezu, que l'associació de basca ha fet una gran feina: “Porten anys treballant i tenen més influència al poble; l'ajuntament també té un punt de vista diferent del basc. Per exemple, tot el que publica és bilingüe”, explica Betlem Garulo: “Crec que aquestes coses s'aconsegueixen amb els anys”. Els membres d'Amezti pensen que ells també ho aconseguiran: “En Maeztu s'ha notat el canvi, sobretot al pati. Són pobles molt petits, i això que sembla petit, és molt per a nosaltres”.