Com està la lluita contra la violència de gènere a Navarra?
En la Comunitat Foral es va aprovar al juliol de 2002 una llei que recollia mesures integrals, però que va sortir molt descafeïnada i al març de 2003 es va elaborar una nova llei que recollia altres punts. El Decret Foral que desenvolupa aquesta Llei va ser aprovat el 28 de febrer de 2007. No obstant això, el present Decret tampoc presa en consideració les mesures que contenia la Llei. Per exemple, el Centre d'Atenció a la Dona està estipulat per la llei, però no per la normativa. Aquesta llei, que ha complert deu anys, i les forces institucionals, abans de la ruptura entre PSON i UPN, deien que anaven a fer una altra llei, perquè es veia que no era suficient. Però amb la situació política actual, d'això ja no es parla. Des del punt de vista de la Plataforma, aquesta Llei té un caràcter molt minoritari. En primer lloc, perquè la definició que rep de la violència de gènere genera confusions, incloent-hi els oposats als homes com a violència de gènere. També és cert que la llei navarresa té en compte els casos de violència tant en l'entorn familiar com en el públic, mentre que la llei estatal només entén la violència de gènere si s'ha donat en l'entorn familiar o si hi ha hagut alguna relació sentimental. Per a nosaltres és molt important el treball de prevenció (educació), i encara que la llei diu que es crearan unitats de coeducació, en la pràctica no s'ha fet. Els centres integrals d'atenció a la dona també són molt necessaris i no s'han posat en pràctica. I en la professionalització també estem coixos: és un tema tan concret, complex i ampli, que veiem necessari que els professionals estiguin molt especialitzats i preparats, en cas contrari no s'entenen moltes situacions. Això és necessari en el món de la llei (advocats, jutges, treballadors...), en els treballadors socials, en la sanitat, en tots els àmbits. No hi ha tal formació, la veritat és que es van crear jutjats de violència de gènere a Pamplona, Tudela, Aoiz, Estella i Tafalla. Però el personal que treballa en aquests jutjats moltes vegades no té formació específica, i queda en mans de la pròpia sensibilització; si el té s'implicarà i si no, no podrà comprendre molts casos.
Com s'aplica la llei?
En comptes d'avançar, retrocedim en això. Al carrer es creu que la igualtat està aconseguida, que tots sabem el que és la violència de gènere i que la societat en general està en contra d'això. Però quan s'analitza cas per cas què és la violència, aquí venen els debats. Vivim una campanya contra les dones que denuncien i, sobretot, contra el moviment que vol acabar amb la violència. D'alguna manera es posen en qüestió totes aquestes denúncies i la gravetat de l'assumpte. Què suposa això? En molts casos, que les dones retirin la denúncia. Es parla molt de les denúncies falses, quan no s'esmenten en la resta dels delictes. Sempre hi ha denúncies falses, però les estadístiques demostren que en el cas de les denúncies per violència de gènere el percentatge és mínim, mentre que se li dona un pes excessiu. També s'observa que el tema es desideologiza, que és el tema de les dones, encara que és un problema públic que estava ideològicament estès i assumit, tornem a veure que està tornant a l'àmbit privat. Les institucions haurien d'intentar adaptar la llei, i en això no estan fent res. S'està fent el que ja estava, i les mesures que es prendran requereixen invertir, augmentar els recursos i, per contra, s'estan retallant.
Les dones acudeixen en primer lloc als assistents socials. Estan preparats per a respondre correctament?
Nosaltres reivindiquem la necessitat de centres integrals d'atenció a les dones, almenys a Pamplona i en els municipis i capçaleres comarcals de més de 20.000 habitants. El personal especialitzat orientaria a les dones en tots els àmbits, quant a les ajudes que tenen (la falta de recursos econòmics és el principal motiu per a no denunciar), quant als recursos que tenen les persones que no volen denunciar i quant a les seves necessitats (problemes d'habitatge, salut, problemes psicològics...). Aquest tipus de centre estava a Tudela, però no ha rebut els recursos necessaris i l'any passat es va tancar. En l'actualitat, s'ha arribat a un acord, però no ofereix tot el servei que venia prestant. En el dia a dia, les dones han de recórrer als països que són líders de la comarca.
L'Institut de la Família i Igualtat de Navarra és actualment un dels existents a Navarra. Què suposa el canvi de nom?
Un pas enrere. En primer lloc es va crear l'Institut Navarrès de la Dona. Fa quatre o cinc anys se li va posar el nom d'Institut per a la Igualtat, que tenia el seu contingut, ja que recollia els recursos per a aconseguir aquest objectiu. I enguany li han donat una altra volta i es convoca a Família i Igualtat. Qui sap si d'aquí a uns anys se suprimirà la Igualtat i serà l'Institut per a la Família. El tema de la família no té res a veure amb la igualtat, i si el que impulsen és un model de família, estem reproduint models patriarcals, en els quals hi ha unes regles molt concretes i en els quals la dona està a la mercè de l'home. A més cal repartir els recursos per a tots dos temes, i dins de la família està el tema dels menors, la qual cosa és urgent. I com hi ha tants canvis polítics, no sabem la direcció que prendrà aquest Insito.
Quines són les principals necessitats?
El major problema jurídicament existent és la demostració de les accions. Igual que ocorre a casa, els tribunals no investiguen i la dona acudeix al judici sense proves, per la qual cosa és molt frustrant per a les dones. Si tens part mèdica, la denúncia no avança a vegades si no hi ha danys físics greus (empentes...) o si les agressions són psicològiques. Els tribunals haurien d'investigar més. També seria important que aquestes dones tinguessin accés al servei psicològic. Al principi se li ofereix suport psicològic, però no és suficient, triga molt a sortir de la dependència. També estem convençuts de la necessitat de reforçar l'educació. En totes les estadístiques es constata que la violència sexista es produeix entre els 24 i els 34 anys en la població jove. S'estan repetint models de relacions romàntiques, quan es creia que estaven passades de moda. S'observen relacions de dependència i s'està multiplicant estadísticament la violència que s'exerceix entre els joves. Cal treballar la coeducació i no es fa. No hi ha un programa obligatori, cada centre pot treballar el tema.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]
Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]
Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.
Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]
Euskarak, mendez mende, zapalkuntza sistematikoa jasan du, eta oraindik ere borrokan dabil egunerokoan bere leku duina aldarrikatzeko. Hizkuntza baten desagerpena ez da inoiz berez gertatzen; planifikazio politiko eta sozialak eragiten du zuzenean. Euskaldunoi ukatu egin izan... [+]
Oldarraldia ari du EAEko administrazioa euskalduntzeko erabakien aurka, berriz ere, enegarren aldiz. Oraingoan berrikuntza eta guzti, espainiar epaitegiak eta alderdi eta sindikatu antieuskaldunak elkarlanean ari baitira. Ez dira izan akats tekniko-juridikoak zuzentzeko asmoz... [+]
Igande gaua. Umearen gelako atea itxi du, ez guztiz. Ordenagailu aurrean esertzeko momentua atzeratu nahi du. Ordu asko aurretik. Zazpietan jaiki da, eta, bihar ere, astelehena, hala jaikiko da. Pentsatu gabe ekiten badio, lortu dezake gauak pisu existentzialik ez izatea. Akats... [+]
Naomiren etxeko eskailerak igotzen ari dela datorkion usainak egiten dio memorian tiro. "Ez da sen ona, memoriaren eta emozioaren arteko lotura da. Baldintzapen klasikoa", pentsatzen du Peterrek bere golkorako Intermezzo-n, Sally Rooney irlandarraren azken eleberrian... [+]
Joan den urte hondarrean atera da L'affaire Ange Soleil, le dépeceur d'Aubervilliers (Ange Soleil afera, Aubervilliers-ko puskatzailea) eleberria, Christelle Lozère-k idatzia. Lozère da artearen historiako irakasle bakarra Antilletako... [+]
Aspaldi pertsona oso zatar bat ezagutu nuen, urrun izatea komeni den pertsona horietako bat. Bere genero bereko pertsonengana zuzentzeko, gizonezkoengana, “bro” hitza erabili ohi zuen. Edozein zapaltzeko prest zegoen, bere helburuak lortzeko. Garai hartatik hitz... [+]
2020. urteko udaberrian lorategigintzak eta ortugintzak hartutako balioa gogoan, aisialdi aktibitate eta ingurune naturalarekin lotura gisa. Terraza eta etxeko loreontzietan hasitako ekintzak hiriko ortuen nekazaritzan jarraitu du, behin itxialdia bareturik. Historian zehar... [+]
Hurrengo ariketa egin ezazu zure lantokian, euskaltegian edo gimnasioan:
Altxa eskua Minneapoliseko George Floyd nor den dakizuenok.
Altxa eskua Madrilgo Mame Mbaye nor den dakizuenok.
Altxa eskua Barakaldoko X nor den dakizuenok.
Mame Mbaye manteroa duela zazpi urte... [+]
2022ko ekainaren 7an, Directa-k serie luze bateko lehen polizia infiltratuaren kasua argitaratu zuen. Martxoaren 5ean, Belen Hammad fikziozko izena erreta geratu zen, polizia-argotean dioten bezala. Jada hamar dira Directa, El Salto eta El Diario-k azken hiru urteetan argitara... [+]
Horra Libération egunkariak berriki argitaratu duen idazkia:
“Bayonne” bukatu da, Libérationek “Baiona” idatziko du
Hiri baten izenaren erabilpena ohiturazkoa delarik, egunkari batean izen horren erabilpena aldatzea zaila da. Alta, irakurleen... [+]
Eusko Jaurlaritzak eta Arabako Foru Aldundiak Datu Zentroen instalazioei ateak irekitzen dizkiete horiek arautzeko legedia sortu aurretik. Bilbao-Arasur Dantu Zentroarekin, bere lehen fasea gauzatuta, eta instalatzea amesten duen Solariaren Datu Zentroarekin, 110.000 m2... [+]