Quina estació! Que fructífera! Pal o pera (Pyrus sp.) serà antiquat, però hi ha més fruits de l'època a les nostres muntanyes i riberes.

Un d'ells és l'arboç del millor període per a recollir els cucs que també diuen angules de muntanya. Pocs fruits com l'arboç del mes de novembre en el qual es talla l'home d'avellaner. A mesura que el fruit maduri, les flors que es convertiran alhora en fruits de l'any següent estan obertes. La plenitud de l'estació del Madrigal és aquesta, la creixent lluna de novembre; almenys en els boscos que ens envolten, que fan olor el salnitre de la mar, sí. La roda de l'arboç és un pi esfèric, al principi groc després vermell i a l'azulear negre. El vermell del color és dolç quan se li posa negre. La pinata no té una pell suau i biliosa, està formada per cabells carnosos. Per això, la humitat s'introdueix fàcilment entre elles, fermentant els sucres del fruit a l'alcohol. No en va la fama de borratxo té aquesta gurbe. Diuen que produeix embriaguesa i mal de cap, en lloc de dir que és un coixí al·lucinogen que reaviva la imaginació i et transporta a través de l'enlluernament. El seu nom científic diu molt bé, Arbutus unedo, un petit arbust que dona un fruit que poques vegades es menja. Si es menja un a un sense molt menjar i amb ells es fan vins i aiguardents. Jo, per a menjar tranquil, no sols coneixia el miracle d'una vegada, sinó que a més li aporta un inusitat favor a la seva salut. Els seus components produeixen gran quantitat de beneficis, però sobretot tres importants: reduir els nivells de sucre i colesterol en sang i combatre la caiguda del pèl. És el treball d'aquesta contenció el que provoca aquest mal de cap que se li atribueix?

Diumenge passat vaig estar en un dels miradors favorits de la serra d'Aralar, en Baliarrain. No es pot negar que està en el si de les calcàries poblades per elegants troncs arrencats de les mines que envolten l'església i els majestuosos murs de la posada contigua. I també de moltes cases rurals, pel que sembla. Enfront de la paret de la rectoría, situada en el mateix nucli urbà, hi ha dos arbres, un xiprer que té una clara relació amb el cel, però un bastard, el fals xiprer (Chamaecyparis lawsoniana) i l'arboç. Era el capellà calb? O és que també els sacerdots caminen pel mateix camí que els altres?