El sistema educatiu català ha de dotar als alumnes de la capacitat de comprendre i utilitzar el català i el castellà. Així ho estableix la Llei de Política Lingüística de 1998, que prohibeix, entre altres coses, que els alumnes es distribueixin en grups o zones diferents segons la llengua d'origen. Així, els joves catalans, excepte excepcions, dominen les dues llengües oficials quan arriben a la universitat.

En l'Educació Obligatòria, la majoria dels alumnes han tingut com a companys de viatge al català. En els estudis superiors, en canvi, és el professor l'encarregat de seleccionar l'idioma basi de l'assignatura. Els alumnes podran fer els seus treballs i exàmens en català o castellà. En qualsevol cas, cada universitat té llibertat per a completar la seva pròpia normativa i hi ha mesures per a fomentar l'opció del català.

La UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), amb més de 29.000 estudiants, és una de les set universitats públiques catalanes. La Comissió de Política Lingüística, composta pel Rector i el professorat, és l'encarregada de crear i regular els plans lingüístics. Per a la seva execució existeix una comissió integrada per l'alumnat i el professorat en cada facultat.

En l'edifici de Ciències de la Comunicació es troba un d'ells i la seva presidenta és Anna Mari Torrent. Igual que altres professors, va formar part de la comissió amb l'objectiu de “fomentar la supervivència” del català, però avui dia, a pesar que la llengua bàsica continua sent el català, els objectius que s'aborden són diferents. El vell pla d'idiomes (2008-2010), que demanava als professors capacitats que així ho fessin, pretenia aconseguir el 70% de les assignatures en català. No obstant això, el nou pla (2011-2015) subratlla la importància de l'anglès i del castellà, “una excusa per a la globalització”. Malgrat no estar d'acord amb l'últim pla, Torrent creu que “el català no serveix per a difondre els continguts que genera la universitat al món”.

Dos terços de les assignatures en català

Les últimes dades sobre l'ús de l'idioma en la UAB corresponen al curs 2006-2007. Enguany s'ha sol·licitat al Rectorat la posada en marxa de consultes per a la renovació d'aquestes dades. Segons les dades, en gairebé dos terços de les assignatures de grau (65%) s'ofereixen continguts en català, en un terç (33%) en castellà i en unes poques (1%) en un altre idioma, principalment en anglès. En els de postgrau el català apareix més reduït.

Anna Mari Torrent considera que la realitat actual també és semblant i que no hi ha grans diferències entre les dades de la UAB i els d'altres universitats catalanes. No obstant això, el percentatge d'ús de les llengües varia considerablement d'un àmbit d'aprenentatge a un altre. El català és el que té un major pes en l'ensenyament (91% de les assignatures), seguit d'Informàtica (79%) i Biociències (78%). Per contra, en Traducció i en Ciències Empresarials i Econòmiques són menys de la meitat de les assignatures en català: 27% i 42% respectivament.

Els professors han de saber català

Torrent ha subratllat que el català és la llengua bàsica de la universitat, i així ho demostren tots els cartells i senyals que circulen pel campus de Bellaterra i que estan escrits íntegrament en català. El professorat que vulgui treballar en la UAB necessita un certificat que acrediti el coneixement bàsic del català o, almenys, obtenir-lo en un termini de dos anys des de la seva incorporació a la universitat a través dels cursos que paga. El personal del Servei de Secretaria i Menjador també té caràcter prioritari en el desenvolupament de les seves funcions.

La delegada d'estudiants de la facultat de Ciències de la Comunicació, Liss Roura, ha lloat la necessitat que els professors entenguin el català i que es donin facilitats per a això. A més, ha considerat que en la universitat, com a "patrimoni cultural i nacional", preval una actitud de respecte cap al català, "que és el més respectat". Està d'acord amb el manteniment de l'estructura actual: “Ser bilingüe és un avantatge”. En les seves paraules, a causa del moviment independentista, la llengua és un tema de gran actualitat. Encara així, Roura ha notat en els seus companys la indiferència i la falta de ganes de participar en la trobada.

El castellà és l'idioma principal en els passadissos

Hi ha un fet més difícil de resumir en les estadístiques: el llenguatge que usen els alumnes per a comunicar-se entre ells. En paraules de Torrent, “fora de l'aula els alumnes utilitzen molt castellà, així s'escolta en els passadissos”. No obstant això, ha reconegut que també hi ha qui es limita a parlar en català, encara que no en castellà.

Liss Roura, per contra, considera que el castellà i el català s'usen en la mateixa mesura, i atribueix aquesta situació a l'arribada de bona part de la població de Barcelona de diverses comunitats espanyoles. “De fet, alguns estudiants que venen a la universitat tenen el castellà com a llengua materna. En les universitats de Lleida i Girona, en canvi, predomina la tendència a parlar català, ja que el sentiment nacional és més fort”.

Facilitats per a alumnes externs

En els passadissos, ja sigui pel seu compte o a través de programes com Sicue o Erasmus, són molts els que han arribat a la UAB per a completar estudis de grau i postgrau des d'Espanya i diversos estats de tot el món. Un total de 6.420 estudiants internacionals estan cursant el curs amb necessitats d'adaptació a la nova llengua i a la universitat.

De la mà de Servei de Llengües, entitat encarregada dels serveis lingüístics (cursos, títols, certificats…), s'ofereixen classes de català gratuïtes als alumnes que han vingut de fora. A més, la iniciativa Ongi Etorri Linguistikoa reuneix estudiants voluntaris catalans perquè puguin submergir als forasters en la llengua i la cultura catalana. També és un lloc web per a facilitar el contacte entre els alumnes que volen treballar les llengües a través del diàleg.

De cara al futur, consideren imprescindible estendre l'ús de l'anglès en la UAB, però en aquest camí no volen deixar enrere l'hegemonia del català. Segons Anna Mari Torrent, els objectius de l'anterior pla no es van complir i és prematur mesurar les conseqüències del que el nou pla ha establert. Segons l'alumne Liss Roura, els agents de les diferents ideologies de Catalunya estan còmodes i d'acord amb l'actual política lingüística.