En el llibre Le monde selon Monsanto de Marie-Monique Robin hi ha un capítol titulat “Els científics manipulats”. El periodista francès afirma en un passatge que una de les raons per les quals Monsanto ha imposat tan fàcilment els seus productes és que la manipulació genètica és un tema complicat, que només els científics poden entendre. “L'empresa es va adonar que havia de controlar als científics que opinessin sobre aquest tema per a assegurar el seu impacte”.

Com a prova del que s'ha dit, Robin cita un document intern de Monsanto. Es tracta d'un informe confidencial que ningú sap com va arribar a la seu de l'associació britànica GeneWatch, que segueix de prop el tema dels transgènics. En deu pàgines, el document resumeix el treball realitzat pel departament de Monsanto que s'ocupa de les qüestions científiques durant els mesos de maig i juny de 2000. Els autors semblen estar satisfets amb l'aconseguit. Entre altres coses, els membres de l'empresa de Missouri es feliciten per haver convençut a alguns prestigiosos científics de difondre un missatge a favor dels transgènics.

Però és una ciència insistent. Moltes recerques independents han alertat sobre els danys d'organismes modificats genèticament (OMG), i en aquests casos, l'estratègia sol consistir a saquejar la reputació de l'investigador. Posar-se “fora” de la ciència. En definitiva, els defensors dels OGM volen fer creure i en gran manera aconsegueixen que la innocuïtat d'aquests productes estigui científicament demostrada. Els investigadors que diuen el contrari et recordaran no sols els “mals” científics, sinó també els pocs. Es pot contestar a aquest argument: en primer lloc, no són tan pocs. I si estimem que no són tantes, es pot entendre el perquè, o almenys una de les raons: es requereix coratge per a posar en marxa recerques independents sobre les OGM o, en general, que no s'ajustin als interessos de les empreses en l'àmbit de la biotecnologia. I, d'altra banda, el que té ànim no aconseguirà fàcilment el finançament.

Vegem què els ha succeït a alguns que han descobert en els seus laboratoris el revers de la veritat que Monsanto obre:

“No és just que la ciutadania es tingui per inquilina”

Árpád Pusztai és un bioquímic hongarès nascut a Hongria. En 1995, malgrat haver complert l'edat de jubilació, li van prorrogar el contracte perquè s'encarregués d'una important recerca sol·licitada pel Ministeri escocès d'Agricultura, Medi Ambient i Pesca. S'acabava de plantar les primeres plantes transgèniques als EUA i el Ministeri volia mesurar l'impacte de les OGM en la salut humana. L'objectiu era donar una empenta als transgènics, que estaven a punt d'arribar als mercats europeus. El mateix Pusztai era un defensor de la biotecnologia i va començar la recerca amb il·lusió. Volia demostrar que els OGM eren segurs.

L'equip de Pusztai va observar l'efecte de les patates transgèniques sobre les rates i els resultats no van ser els esperats. Per a començar, aquelles patates no eren com les patates normals, segons es van donar compte en analitzar la seva composició química. Això no coincidia amb el principi d'equivalència de substàncies que ha permès que la normativa sobre OGM sigui tan tova als EUA i en moltes altres parts del món: en resum, les OGM són iguals als seus homòlegs grosso modo. És un principi no científic, però és un dels pilars principals del missatge a favor dels transgènics.

“Tampoc les patates transgèniques eren equivalents les unes a les altres”, ha dit Árpád Pusztai, “en adonar-se d'això, per primera vegada vaig dubtar si la manipulació genètica es pot considerar tecnologia; per a un científic clàssic com jo, la tecnologia es basa en el fet que si un procés té un efecte, ha de tenir el mateix efecte sempre que el procés es repeteixi en les mateixes condicions”.

Malgrat tot, a les rates els va causar greus problemes de salut alimentar-se amb patates transgèniques. Van entrevistar a Pusztai en la BBC i, encara que no podia revelar els detalls de la recerca –encara no estava publicada–, va dir una frase que anava a llançar una gran campanya contra ell, quan li van preguntar si ell menjaria patata transgènica: “No, com a científic que està treballant en aquest camp, crec que no és just que els ciutadans britànics es reconeguin com a inútils”. Es va acabar la fama acumulada durant dècades i es va acabar el lloc en l'Institut Rowett. L'endemà passat, els mateixos que li havien felicitat per la seva brillant recerca sobre les patates amb una crida de Washington a Londres el van informar del seu acomiadament.

Avui dia, el lobby pro-transgènics, incloent-hi diversos científics, diu a tot el que ho pregunta que se li pregunti, que en l'estudi de Pusztai va haver-hi greus errors metodològics.

Contaminació transgènica a Mèxic

Ignacio Chapela és un biòleg mexicà que treballa en la Universitat Berkeley de Califòrnia. Havia de realitzar alguns experiments sobre OGM en presència dels seus alumnes i va decidir utilitzar el blat de moro mexicà com a control per a comparar amb el blat de moro transgènic, que és el més pur del món. No obstant això, va trobar ADN transgènic en diversos exemplars procedents de Mèxic. Sorprès, va iniciar una recerca per a comprovar la contaminació del blat de moro mexicà. I ho confirmava. Els resultats van ser traslladats al Govern de Mèxic, que també va dur a terme la seva pròpia recerca, amb el mateix resultat.

Els descobriments del chapel portaven funestes conseqüències a Monsanto. No tant per la contaminació, però sí per la localització dels fragments d'ADN transgènic: estaven situats de manera aleatòria en el genoma de les plantes contaminades. Això significa, en paraules de Chapela, que encara que els fabricants d'OGM diuen el contrari, la manipulació genètica no és estable.

Murphy i Andura Smetace van rebre sengles correus electrònics signats amb els noms de suposades científiques a la web d'una associació de suport als OGM (AgBioWorld). En el fons, Chapela estava acusat de ser activista abans que científic i que el resultat de la seva recerca estigués molt esbiaixat. En poc temps, aquests e-mails van arribar als ordinadors de milers de científics a través de les llistes de correu d'AgBioWorld.

Mary Murphy i Andura Smetace no existeixen, segons va demostrar el periodista de The Guardian George Monbiot. Un dels correus electrònics va ser remès pel mateix Monsanto i l'altre per l'empresa de comunicacions Bivings, que opera per a Monsanto. La seva especialitat és la pressió a través d'Internet.

Reconèixer que fan bé el treball. Natura va publicar un editorial extraordinari el 4 d'abril de 2002, en el qual deia que l'article de Chapela no havia de ser publicat mai. No hi havia proves suficients per a justificar les conclusions obtingudes pel científic mexicà. No semblava importar-li que un mes abans dos grups d'investigadors haguessin ratificat els resultats del Chapela en la revista Science.

Burroughs, Chopra, Malatesta.

Hi ha més exemples. Ompliríem una revista sencera si expliquéssim cada cas amb els detalls necessaris, però val la pena esmentar alguns perquè el lector que ha quedat per curiositat pugui utilitzar-los com a pistes.

El primer producte que Monsanto va manipular genèticament no va ser una planta, sinó una hormona: l'hormona de creixement de les vaques, més coneguda per les sigles rBST o rBGH. La injecció a les vaques incrementa la seva producció lletera. Doncs bé, dos científics van perdre el seu lloc de treball per evidenciar els danys a la salut humana i a les vaques rBST: Richard Burroughs, exveterinario de la FDA (agència que autoritza la comercialització d'aliments als Estats Units), i Shiv Chopra, antic microbiòleg del Servei Canari de Salut. L'hormona de creixement de les vaques està prohibida en països com el Canadà i la Unió Europea, entre altres.

L'any 2000, la investigadora italiana Manuela Malatesta de la Universitat d'Urbino va repetir en el seu laboratori un experiment de Monsanto amb soia transgènica. Els ratolins que van menjar aquesta soia, a diferència de la recerca de Monsanto, van tenir problemes de salut. A Malatesta se li van retirar les ajudes per a continuar investigant.

Etc.

Doble criteri davant estudis

Davant l'onada de crítiques que està rebent Gilles-Éric Séralini en les últimes setmanes, l'associació ENSSER (Xarxa de Científics Preocupats pel Medi Ambient i la Societat de Ciències Socials) ha fet pública una declaració. D'una banda, per a ratificar el valor científic de l'estudi realitzat per Sérali sobre el blat de moro transgènic. D'altra banda, per a una denúncia clara: la indústria i els científics associats obstaculitzen el desenvolupament de metodologies apropiades per a l'anàlisi dels OGM, en lloc que les entitats encarregades de regular-los acceptin el principi d'equivalència de substàncies. Finalment, han subratllat que les crítiques a Séralin s'emmarquen en una campanya organitzada, en la qual han participat activament. Diuen que l'Agència de Seguretat Alimentària de la Unió Europea, i no sols ella, només avalua amb rigor els estudis que mostren efectes negatius dels transgènics, i reconeix als altres sense aprofundir massa.